Tancar
12 Juny 2020
Articles

ADOLESCÈNCIA I ACTIVITAT FÍSICA UNA ETAPA COMPLICADA

L’adolescència és el període de transició psicològica i social entre la infantesa i la vida adulta. S’hi engloba la pubertat, que és el procés de canvis físics corporals en els quals el cos d’un nen o nena, es converteix en adult.

ADOLESCÈNCIA I ACTIVITAT FÍSICA UNA ETAPA COMPLICADA
L’adolescència és el període de transició psicològica i social entre la infantesa i la vida adulta. S’hi engloba la pubertat, que és el procés de canvis físics corporals en els quals el cos d’un nen o nena, es converteix en adult.

Etapes de creixement i activitat física:

Infància: Des de 4 a 10 anys. L’esport lúdic és molt important per crear hàbits i evitar l’obesitat.

Pubertat: Es divideix en l’etapa prepuberal de 10 a 12 o 13 anys i la puberal en nenes els 12 anys i nens 14 anys.

L’adolescència: Comprèn la pubertat i és fins a 18 anys.

Quan comença la pubertat, tant els nens com les nenes passen per una etapa de creixement accelerat (AGS, pel seu nom anglès Adolescent Growth Spurt) i quests canvis afecten el seu rendiment esportiu.

Durant l’AGS l’equilibri i el control de l’esquema corporal disminueixen, l’augment de llargada de les extremitats afecta els llançaments, la natació, els salts i sobretot la coordinació. El cervell també s’ha d’adaptar a un punt d’observació més alt, motiu pel qual els adolescents poden semblar mes maldestres. El que fa que hi hagin més lesions.

Ens podem trobar amb un esportista, per exemple, amb 3 torçades de turmell en mig any. Un estudi de la Acadèmia Americana de Pediatria del 2014, sobre el risc de lesions del lligament encreuat anterior, constata que augmenta considerablement entre 12 i 13 anys en nenes i entre 14 i 15 en nens.

Els guanys de força segueixen el ritme de la maduració sexual, els nens tenen un augment de la testosterona que permet augmentar més els músculs i la seva força, però amb les nenes aquest augment ràpid de força no es produeix tant. També tendeixen a la hipotensió per aquests canvis hormonals, que ha vegades provoca sensació de mareig durant la pràctica esportiva.

L’entrenament regular no està demostrat que tingui efecte sobre el creixement en alçada, però sí que afecta en la composició corporal, disminuint el greix i augmentant la musculatura.

L’adolescència a més d’una etapa amb més risc de lesions és la que presenta més abandonament de la pràctica esportiva.

Els adolescents estan cansats, potser enamorats, i això els crea una melangia,
que fa que els costi aixecar-se d’aquest sofà on estan tirats, i això és normal.
Sovint tampoc no hi ha la millora esperada, sobretot en esports individuals.

La meva feina és explicar als entrenadors i als pares, que aquesta situació és normal i que l’esportista que segueixi amb l’entrenament un dia començarà a millorar, sovint espectacularment, després de, potser, un any sense resultats.

Quan es produeix el pas de l’esport escolar al federatiu, moment en que la competició passa a tenir el protagonisme, fa que els nens i nenes que no destaquin deixin l’esport i els que destaquin, freqüentment s’angoixin. Aquí caldria un nou article per parlar dels nens d’elit.

Factors psicològics que milloren amb l’exercici físic i que ajuden en l’adolescència:

- Auto-regulació i autocontrol del grau d’activació.

- Millora la confiança en un mateix i ajuda a ser més positiu.

- Augmenta la capacitat de concentració, la d’imaginació del gest esportiu de la tècnica i la tàctica.

- Transmet el compromís i els objectius propis i d’equip.

- Tolerància al fracàs.

- Disciplina, acceptar normes i respectar-les.

A tot això s’hi afegeix que, en aquesta important etapa de la vida, es viu un canvi en les prioritats i de ser un nen o una nena depenent dels pares, a esdevenir un ésser social que té una necessitat continua, no només d’estar amb els col·legues, sinó de ser acceptat per ells. És una sort si el grup d’amics o amigues és el mateix que el que comparteix esport. Aleshores les ganes de fer esport continuaran i les prioritats de l’adolescència es conjugaran idealment amb la pràctica esportiva.

ARTICLE PUBLICAT A L'ARAESPORT N.15 (JUNY/JULIOL 2020)
Carme Comellas
Doctora en Medicina i Cirurgia.
Especialista en Medicina de l’Esport, traumatologia i cirurgia ortopèdica.

Escriu el teu comentari

Comentari

Vols rebre el newsletter
de la revista?

Accepto rebre el Newsletter i la política de privacitat.