Aleix Sellarés

L’Aleix Sellarés fa uns deu anys que va començar a córrer. Amb 19 anys va deixar el futbol a causa d’una lesió, el que fins aleshores havia sigut la seva gran passió. El va ajudar a recuperar-se el fet de sortir a córrer i de seguida va veure que se li donava bé i que li agradava més que no pas jugar en equip. “Mentalment necessitava practicar un esport on tot depengués de mi mateix i no de la voluntat d’un equip i la mentalitat d’altres persones”.
Posteriorment va arribar la bicicleta i la natació. Va combinar durant una temporada curses de running amb partits de futbol però va adonar-se que l’omplia molt més córrer i la decisió li va ser fàcil.
El navarclí de l’equip Rayoteam va aconseguir tres medalles d’or (cat.30/34) als darrers Campionats Europeus de Triatló Multiesport de Bilbao-Bizkaia en *duatló Sprint (carretera), *duatló cross (muntanya) i *triatló cross (muntanya). Totes elles eren unes proves amb circuits extremadament durs, característiques que agraden particularment a l’atleta navarclí: “A mi, els circuits sempre com més durs, millor. Tot i que la competició és fa molt més dura, m’agrada més perquè es poden marcar les diferencies i és on un especialista en la disciplina pot treure el seu millor potencial. Quan parlo de duresa em refereixo bàsicament a circuits on hi ha molta pujada, els camins són tècnics i quan les condiciones climàtiques son dures”.

Quantes hores entrenes a la setmana, tenint en compte que treballes a jornada complerta?

Ara, en èpoques on tinc competicions gairebé cada diumenge, setmanalment faig entre vuit i deu hores d’entrenament i, segons l’època de la temporada, augmento o redueixo el volum. Són poques hores però suficients per poder rendir bé.
Entreno o ben d’hora al matí, al migdia o a la nit.
Soc un treballador com qualsevol altre que fa esport perquè l’apassiona, com molts dels que probablement estaran llegint això, trèiem hores d’on podem per fer el que més ens agrada, practicar esport.


Entrenes sol o amb equip?

Actualment, el 95% dels meus entrenaments són en solitari. Surto quan puc i a hores poc habituals i així és difícil gestionar el fet de tenir un grup d’entrenament fix o companys que s’adaptin als meus horaris i que alhora facin un entrenament similar al meu. Està clar que, en solitari, costa més tirar endavant els entrenaments durs i que el grup, sempre et fa millorar individualment. Però amb els anys m’he acabat adaptant i crec que estic sent capaç de treure el millor de mi entrenant sol.

Qui et planifica els entrenaments? Fas entrenaments específics per les proves de carretera i les de muntanya?

Ivan Herruzo, entrenador i president del meu equip de triatló, el CE Rayoteam. Cada setmana tinc un planning diferent i adaptat segons la carrera del cap de setmana o si toca fer més o menys volum, tot pensant perquè encaixi amb els objectius globals de la temporada. Muntanya i carretera variem sobretot la bici, que són diferents i el terreny on els fem. Però els entrenaments són similars. Corrent, per la temporada de carretera, xafem més asfalt a ritmes més exigents i per la temporada de muntanya, fem més trail buscant dificultat en el desnivell.

Fas treball al gimnàs?

Soc conscient que segurament m’aniria bé fer-ho, però la veritat és que pel gimnàs no se m’hi veu gaire el pèl. Faig alguns exercicis complementaris, a casa, com treballs de core o més específics de cames i esquena que em recomana el físio. Solc treballar la força sobre el terreny, de manera més especifica. Fent bicicleta o corrent.

Has patit mai alguna lesió?

Si, les lesions són part de l’esport i has d’aprendre a conviure amb elles, en els últims tres anys en recordo quatre de diferents, però que m’han permès continuar entrenant i sempre pensant en tornar més fort. Molts cops, segons quina sigui, una lesió te la pots prendre com un repte i una oportunitat per intentar millorar en altres aspectes.
Les últimes han estat totes per “accidents” competint o entrenant; trencament de radi i cúbit, trencament d’un dit, dues costelles. Són coses que et poden passar, però que un mateix tria com afrontar-les. L’important d’una lesió és intentar no perdre del tot la forma física ni el to muscular i cal tenir paciència.
Llavors està el tema de les molèsties i els mals musculars... Un, al final s’adapta a entrenar “amb mals”, que són normals a causa de la quantitat d’entrenament i l’exigència que l’hi demanem al cos. Anar al fisioterapeuta m’ajuda molt a poder continuar entrenant amb normalitat i encadenar competicions durant vàries setmanes.

Com gestiones la fatiga, també es pot entrenar?

Si, és un aspecte a entrenar molt important, els que entrenem set dies a la setmana i a vegades més d’una sessió al dia, involuntàriament ja entrenem la fatiga, ja que sempre estem entrenant sense estar recuperats del tot. En el meu cas, el fet de treballar i entrenar, estant tot el dia dret i sense parar quiet, tot i que es pugui veure com una “matada” i que generi un cansament extra, mirant-ho pel cantó positiu es pot considerar una manera d’entrenar la fatiga, ja que acostumes el cos a rendir estant fatigat. Llavors, quan descanses algun dia ho notes molt.

Et trobes en el teu millor moment esportivament parlant?

Penso que si, en part pels resultats que he aconseguit durant els dos últims anys. Però a part dels resultats, perquè he assolit una maduresa esportiva que m’ha arribat sense voler, fruit dels anys de treball, d’anar millorant progressivament. Això ho he notat en la manera que afronto les competicions, en com cada any puc córrer una mica més ràpid, vaig millor en bicicleta i sobretot, tinc més experiència.

Tot això s’acaba reflectint en carrera, on sense adonar-me’n, estic lluitant pels primers llocs quan fa uns anys estava a meitat de taula o més avall. Amb paciència i anar millorant, tot arriba.

El triatló/duatló penso que és un esport molt “resultadista”, ja que només et pots analitzar des de les posicions que quedes en carrera (1r, 2n, 5è o 20è) no és, com per exemple l’atletisme, que pots comparar el temps fet en una cursa de 10 km ara amb una altra de 10 km tres mesos més tard. Sovint ens valorem segons les posicions que quedem en carrera i no és del tot just, ja que cada cursa és diferent i els rivals no sempre són els mateixos. En alguna carrera he finalitzat p. ex. el 5è, 6è o 7è i he acabat més content del meu rendiment que en alguna altra que he pogut guanyar.

Fins aquest moment, el meu major pic de forma crec que va ser durant els campionats d’Europa a Bilbao l’any passat, mai havia estat tan bé físicament, pes, força, forma, motivació. Espero tornar a agafar un bon pic de forma de cara als Mundials d’enguany que es disputen a Ibiza a l’abril.

En quina disciplina tindries més marge de millora? Quina disciplina se’t dona millor?

El sector on tinc més marge de millora clarament és a l’aigua. No nedo del tot malament, però la diferència amb els millors nedadors és notable. De fet, tot i que practico els dos, em considero més especialista en duatló que en triatló, ja que és una modalitat on només combines bicicleta i córrer. I en aquests dos esports crec que tinc un nivell bastant similar. Cosa que és bona perquè, per exemple, en duatlons de muntanya és més determinant anar bé en bicicleta BTT i en duatlons de carretera, cobra més importància la carrera a peu. Està bé tenir un nivell força igualat en les dues parts, així puc ser competitiu en ambdues modalitats.

Prefereixes la qualitat o la quantitat d’entrenament, l’entrenament creuat és una bona manera de compensar les càrregues?

Anys enrere, hauria respost la quantitat. M’agradava fer hores i més hores. Pensava que, com més, millor i sovint això pot portar a un nivell de sobreentrenament que no és bo. Actualment, he entès la importància de dur una bona planificació i fer les coses bé, amb cap. Ara, per falta de temps, he d’optimitzar els entrenaments per poder treure’n el màxim rendiment en el mínim de temps, per tant, amb el meu entrenador prioritzem la qualitat a la quantitat.

L’entrenament creuat efectivament és una bona manera de no carregar-se tant muscularment i també ajuda mentalment a no saturar-se fent cada dia el mateix. Combinar esports m’ajuda a no caure en la desmotivació i em permet entrenar cada dia. Normalment, no repeteixo entrenaments de bici o córrer durant dos dies seguits. Com que es treballen els músculs de manera diferent, p.ex: havent fet un entrenament exigent el dia anterior de cursa a peu, el següent pots sortir a entrenar amb normalitat en bicicleta sense problemes ni molèsties.

En quines proves competiràs aquest any?

Tinc com a objectiu principal anar al campionat del Món Multiesport a Ibiza, estaria bé intentar repetir les mateixes curses que als passats campionats d’Europa de Bilbao; duatló de carretera, duatló de muntanya i triatló cross. Aconseguir tres ors a Eivissa sembla una quimera, però també ho semblava a Bilbao. Tot i que sent campionat del món he de reconèixer que obtenir un sol podi ja seria espectacular.

M’hauria agradat poder anar al mundial d’Eivissa a competir en duatló de muntanya en la categoria elit, però sembla que finalment no serè seleccionat per l’equip estatal absolut malgrat que en el campionat de Bilbao, vaig fer millor temps que cap dels tres competidors d’elit que seleccionats en aquell campionat.
Al juny, aniré al Campionat d’Espanya de duatló de muntanya que es disputa de nou a Almazan per intentar millorar la 7a plaça del 2022 i allà intentar aconseguir un resultat que m’obri les portes directament a la selecció absoluta de duatló de muntanya.
Al juliol debutaré al circuit X-TERRA de triatlons de Muntanya i intentaré classificar-me pel mundial.
A part d’això continuaré competint en les diverses lligues catalanes de duatló i triatló que estem disputant des del novembre amb el meu equip, el CE Rayoteam.

Per acabar, com a expert en material esportiu, quines bambes em recomanaries per córrer majoritàriament per corriols?

Com a treballador de la botiga Bages Esports de Manresa, la meva feina és assessorar els clients que venen a la botiga i sovint em fan una pregunta com aquesta. Si et digués un o dos models en concret, així de cop, crec que no estaria fent del tot bé la meva feina, ja que hi ha molts condicionants a l’hora d’escollir calçat.

Et podria dir dos o tres models que a mi m’agraden, però això no és rellevant. L’important és escollir unes sabatilles adequades al client. Això es fa segons els tipus de necessitats de la persona en concret, terrenys per on sol córrer, distàncies que fa, pes del corredor/a, tipus de trepitjada, etc. Si em demanes unes bambes per córrer per corriols serà convenient que el calçat, entre altres, tingui un bon tac, amortiment i estabilitat. A partir d’aquí, et recomanaria alguns models de marques diferents, fins que trobessis les que més se t’adaptessin.

Al Bages hi ha bons llocs per entrenar? Per on surts habitualment?
Sempre he entrenat molt pel meu poble, Navarcles i els seus voltants. Ara mateix entreno molt per Manresa, és fàcil trobar-me per la zona del Congost o el bosc del Suanya en bicicleta de muntanya o corrent. Al Bages no ens podem queixar perquè hi tenim de tot i bon terreny, tant per fer bicicleta com per córrer.
Quan ve el bon temps, sempre que puc m’escapo en bicicleta pel Berguedà, és dels meus llocs preferits per entrenar. On més he gaudit entrenant, sobretot del ciclisme és als Pirineus, els Alps i les Dolomites.

Una pel·lícula?
Recordo en especial una pel·lícula que explicava una història real de dues germanes nedadores i refugiades Sirianes. Passaven de naufragar al mar en una pastera a competir a les olimpíades “The swimmers”.

Algun costum o superstició?
Supersticions en tinc poques. Abans de les curses, m’agrada estar tranquil i confiat en l’entrenament fet, segur del que he de fer en carrera i saber tota la informació sobre els circuits, horaris, etc. Tenir controlat tot el que està a les meves mans per evitar sorpreses en competició.

Un llibre?
El que m’estic llegint ara, “Una vida plena” sobre Juan Carlos Unzué, una gran persona que vaig tenir la sort de conèixer fa uns anys i que actualment ens està donant a tots una lliçó de com afrontar la vida en els moments més difícils.

Algun referent?
En general no m’ha agradat mai la idea d’idolatrar o referenciar-me massa en algú en concret. Prefereixo crear-me jo mateix el meu propi exemple i intentant fer bé les coses, dia a dia. Ser i construir el meu propi exemple. Pot sonar una mica egocèntric, però és tot el contrari.

Escoltes música entrenant?
Sí, m’ajuda a deixar de pensar en altres coses i a focalitzar-me en el moment i l’esforç de l’entrenament. Escolto de tot i variat, segons el moment i estat anímic.

Entrevista publicada a l'Araesport n.31