Tancar
15 Novembre 2022
Veterans en forma

AMAND REDONDO BRUNET

Recentment proclamat subcampió d’Espanya de triatló en modalitat d’esprint, de la franja d’edat d’entre 55 i 59 anys. Va començar a competir el 1986 i ha fet més de mil proves, entre les quals hi ha 414 triatlons...

AMAND REDONDO BRUNET
Triatleta, llicenciat en Educació Física. Entrenador de natació i triatló.
Actualment el trobareu al gimnàs Altius i al CN Manresa, en la secció de triatló

Ha sigut recentment proclamat subcampió d’Espanya de triatló en modalitat d’esprint, de la franja d’edat d’entre 55 i 59 anys.

Va començar a competir el 1986 i ha fet més de mil proves, entre les quals hi ha 414 triatlons, a més de duatlons, aquatlons, curses a peu, travesses de natació i maratons de muntanya. Ha acabat set Ironmans: el d’Alemania, Àustria, Suïssa, Niça i l’últim, el campionat del món a Hawaii, l’any 2005.Ha participat en 69 campionats d’Espanya de triatló, duatló i aquatló i ha aconseguit un total de 32 medalles en categoria de grups d’edat, mai en categoria d’elit, el seu millor resultat d’elit és el 22è lloc.

De petit va provar esports individuals, mai esports de grup. Va fer judo, karate, gimnàstica esportiva, escalada i, als 19 anys, va començar amb el triatló, disciplina que l’ha acompanyat fins avui, com a atleta i com a entrenador.

L’any 1992 va iniciar la seva carrera d’entrenador de triatló al 9 Gimnàs de Moià, on, explica, hi havia triatletes molt bons. Al llarg d’aquests anys ha entrenat esportistes com la ciclista Sílvia Rovira, de Cardona, que va ser subcampiona d’Europa de BTT l’any 1995 i va participar en els Jocs Olímpics d’Atlanta el1996.

També va seguir la carrera esportiva de David Henestrosa, a qui va veure guanyar el campionat d’Espanya júnior, aconseguir el tercer lloc en categoria absoluta i fer el pas a la llarga distància, experiència que li va donar una perspectiva, ens diu, que no aprens de cap llibre ni en cap curs.

Quines característiques ha de tenir un triatleta? Quina dedicació necessita per arribar a la seva millor versió?

Hi influeixen molts factors, d’entrada la predisposició genètica, que això t’ho donen el pares, però després necessites molt treball, i has d’estar capacitat. Algú t’ha de guiar l’entrenament i en quina dosi fer-lo per poder seguir progressant. Els esportistes professionals de triatló entrenen trenta hores a la setmana, això són entre quatre i cinc hores cada dia, els set dies de la setmana.

Com que no és possible passar d’entrenar de cinc a trenta hores setmanals d’un dia per l’altre, la progressió s’ha de fer d’any a any: aquest any entreno deu hores, l’any que ve n’entrenaré dotze, el següent, catorze, i passats deu anys, podré assolir les trenta hores. Si aconsegueixes progressar i que el teu cos no es lesioni, hauràs arribat a la teva millor versió i, potser, aleshores, quan hagis aconseguit entrenar com els bons, potser podràs “ser bo”. Si malgrat entrenar així, vas a una cursa i no quedes dels primers, ni tampoc millores, potser sí que tens molta força de voluntat, però no les condicions físiques.

Jo vaig entrenar moltíssim durant vint anys, vaig començar des d’un nivell molt baix, fins assolir el meu màxim, això els ho puc transmetre per experiència pròpia. Si entrenen, tenen constància i perseverança, progressaran, però ningú sap si arribaran a ser els millors.
amand_web_mesa-de-trabajo-1--9686472.jpg

Com saps si l’entrenament és l’adequat per a l’esportista? Si l’accepta bé?

Hi ha quatre factors que indiquen si un esportista està assimilant els entrenaments; si totes aquestes variables van bé, o almenys la majoria, tinc la certesa que els entrenaments són els òptims:

Salut: no es posa malalt (constipats, mals de panxa, etc..)
Hematològic: no té anèmies.
Lesions: la seva estructura suporta les càrregues. No hi han lesions musculars, ni tendinoses.
Mental: la càrrega no els fa estar tristos, desmotivats, ni els canvia l’humor.

Actualment hi ha moltes eines per analitzar dades, quina aplicació utilitzes?

Diríem que hi ha entrenadors molt més “científics” que jo, els quals basen tots els seus entrenaments en les dades, números, intensitats, càrregues, etc. Jo considero que l’esport és “art en moviment”, i com tot art, necessita formació, experiència i també intuïció i inspiració. Si no estàs connectat amb l’esportista emocionalment, no pots arribar a captar què necessita i com ajudar-lo.

Treballo amb una plataforma que es diu Training Peaks. Es una eina fonamental per saber si anem amb les càrregues correctes. Ara sembla que no seria possible fer-ho com abans, quan només tenies un full Excel amb els quilòmetres i el temps. Però també ens en sortíem prou bé!
amand_web-02--2396577.jpg
Tanta constància i sacrifici és possible en triatletes tan joves?

N’hi ha que són molt madurs i fins i tot et sorprens que tinguin les coses tant clares. Entenen que haurà de passar molt temps abans d’arribar a la seva millor versió i hauran de confiar en aquest procés. Jo els deixo clar que no han de pensar en una sola temporada, sinó a llarg termini.

És molt d’esforç per a atletes no són professionals...

Com qualsevol altre esport, has d’invertir-hi temps, esforç i diners, sense saber quin retorn tindrà. Si creus en el procés i t’ho passes bé mentre hi ets, ja pots estar content. Et pots preguntar: “Arribaré a ser el millor?” Segurament no, i dels millors? No ho saps, no ho sap ningú, però tu tens ganes d’aconseguir-ho? Doncs endavant! Ningú ha dit que seria fàcil.

Aquells a qui de petits els ha costat més, forgen una voluntat de treball i d’esforç molt més gran que els que ho han tingut fàcil des de l’inici: els que el primer any ja són campions d’Espanya cadet, el segon any queden tercers d’Espanya júnior, però quan arriben a sub-23 fan el 18è lloc i pleguen. Hauran fet una carrera esportiva de tres o quatre anys i quan veuen l’esforç que requereix, ho deixen.

Com a entrenador, quins objectius et marques a principi de temporada?

El més important és parlar amb cada esportista, tenir les idees clares, quina disponibilitat per entrenar hi ha, quins objectius, quines ganes i forces hi podem dedicar. Posar les coses en comú, tenir-ho clar. Després, molt de treball.

Els triatletes són esportistes que no excel·leixen en cada un dels tres esports?

Això ha anat canviant, hi ha qui essent molt bo en un dels esports per separat prefereix el triatló. Als anys vuitanta erets nedador i no corries, o ciclista i no sabies nedar... Ara ja no, ara ja t’apuntes a fer triatló des del principi, tot i poder estar competint en un sol esport a alt nivell.

Fer l’ironman és la màxima aspiració d’un triatleta?

L’ironman és una cursa comercial i sempre es diu que és molt més difícil anar ràpid que fer molts quilòmetres. Les curses d’ultradistància són més aviat reptes personals.

“Quan un esportista t’exigeix més és quan has de fer un pas endavant com a entrenador. Entrenar a l’Iñaki Baldellou, per exemple, que també ha sigut podi nacional en categories inferiors i internacional absolut, m’ha ajudat a continuar creixent com a entrenador.
amand_web-03--3326122.jpg
Ara tinc un grup que hem anomenat “Trisquat”, on hi ha cinc triatletes amb molta projecció (Pau Noguera, Miqui Riera, Pau Guiteras, Núria Prat i Núria Noguera), que em té molt il·lusionat i motivat per seguir transmetent els meus coneixements i ajudar-los a arribar a la seva millor versió com a esportistes.”

Com vius les competicions dels teus triatletes?

Com més alt és el seu compromís i la dedicació, més intensament ho vivim tots, i hi pateixo i en gaudeixo molt.

Després d’haver entrenat cinc-centes setmanes, que són uns deu anys, podràs haver arribat a la teva millor versió. I totes les setmanes compten, no s’hi val a parar un mes al final de temporada, ja que part del que hagis avançat ho perdràs, és un parèntesi de deu anys d’entrenament.

A més a més, quan es vol seguir millorant i el nivell de compromís és superior, cal cuidar molt l’alimentació i el descans, el que en diem “entrenament invisible”.

Hi ha diferència en els entrenaments en funció de l’època de l’any?

Cada esportista es troba en moments “vitals” diferents. No és el mateix un maratonià de 50 anys que vol fer una marató i intentar ajustar la planificació per estar al 100% el dia “D”que un esportista jove que està construint la seva base per poder arribar a ser el millor possible. Hi ha tantes situacions com esportistes, i no es pot generalitzar. En aquest cas són esports individuals, no és com un equip, que fa una lliga i tots van alhora.

Quins són els aspectes clau perquè una competició vagi bé?

Si entrenes bé durant tota la temporada, el dia de la prova en reculls la recompensa en forma de resultat. Si no has entrenat el que havies d’entrenar, no anirà bé. No hi ha un aspecte clau, ni cap fórmula màgica, hi ha molt de treball durant moltes setmanes, que, si es compleix, els resultats acostumen a anar bé. Sense l’entrenament adequat, la motivació i l’èpica acaben sovint en decepcions.

amand_web-05--8671878.jpg

Article publicat a l'Araesport n.29

Escriu el teu comentari

Comentari