ANNA COMET PASCUA

L’Anna Comet va néixer a Girona però viu a la Guixa (Osona) des dels 18 anys. Atleta professional de curses de muntanya, ha competit en les proves de més renom de tot el món, com la Marathon des Sables (una cursa per etapes al desert del Sàhara), que va guanyar l’any 2022. Actualment, segons ens explica, tot i que continua entrenant, ha aparcat la competició per un temps.

A aquesta atleta polifacètica, abans de fer dos anys ja li van calçar uns esquís i quan en va fer sis, va participar en la seva primera competició d’esquí alpí, disciplina que va esdevenir una gran passió i la seva vida. Quan tenia només tretze anys es va traslladar amb la selecció espanyola d’esquí alpí als Alps francesos, on va començar la professionalització com a esportista d’elit. Va ser una etapa molt prolífera que va finalitzar el 2001, quan tenia divuit anys acabats de fer, per culpa d’una lesió al genoll que no només la va apartar de la competició, sinó que també li va canviar la vida. La lesió va ser diagnosticada com a irreversible però gràcies a la implicació del doctor Cugat, va poder-la superar. Després de dues operacions i de molt esforç va tornar a les competicions d’esquí, aquesta vegada, en esquí de muntanya.

Dèiem que és polifacètica perquè, a part de practicar diferents disciplines esportives, és periodista i entrenadora personal. Escriu per diferents mitjans de comunicació, com el Diari ARA o el 9 Nou i en revistes especialitzades com la Trail Run. També ha escrit tres llibres: Muntanya i sobretaula, Córrer per amor i Zait Ait Malek. La eterna sonrisa del trail.

Aquí us deixem el que ens ha explicat...

Què tens entre mans, actualment? Reptes esportius? Un nou llibre?

Tinc un llibre al cap, i he començat a escriure’n unes pàgines ja, però necessito fer-li una bona remenada perquè no em convenç. De tota manera, ara estic passant per un moment vital que segur que m’ajudarà a donar-li forma. En l’àmbit esportiu, m’he agafat un respir per tornar amb més ganes. El cos em demanava un descans.

Com et trobes? Recuperada dels problemes de salut de l’any passat?

Sí, completament recuperada. M’hauré de cuidar sempre ja que és un problema autoimmune, però si la solució als meus problemes de salut passen per cuidar-me, em sento afortunada ja que és una cosa que està a les meves mans.

Anem als teus inicis, el fet de competir al màxim nivell des de molt petita, de quina manera ha marcat la teva vida?

La competició és un aprenentatge constant, per a les coses bones i per a les dolentes. T’ensenya a afrontar el fracàs i l’èxit, a gestionar les emocions, les agradables i les no tan agradables, a tenir objectius, a lluitar per aconseguir-los i a esforçar-te molt sense tenir cap garantia que els podràs assolir. És un compromís molt gran amb els altres (patrocinadors, equips, entrenadors, etc.), però sobretot amb un mateix. Estic convençuda que ha forjat bona part del meu caràcter i m’ha preparat per a molts altres aspectes de la meva vida.

La competició m’ha regalat alguns dels millors moments de la meva vida i també alguns dels més durs. No té gaire terme mig, i gestionar-ho no és senzill, però no ho canviaria per a res.

Vas patir una lesió molt greu que et va estroncar la carrera. Vist amb la perspectiva de tots aquest anys, quina valoració en fas?

Va ser un dels moments més complicats de la meva carrera esportiva: 18 anys, plena adolescència, tota una vida dedicada a allò... i, de sobte, et quedes sense res, amb molt de dolor a cada instant i sense objectius, llençant a la bassa tot allò pel que havies lluitat. Però vist amb perspectiva, va ser una experiència que em va forjar un caràcter que sense haver-la viscut, no tindria. Ara estic vivint com una segona o tercera joventut i estic segura que soc capaç de gestionar-ho tot millor, en part, gràcies a aquella etapa.

Per què t’agraden tant les competicions per etapes com la Marathon des Sables? Hi ha molts factors per controlar, a banda d’estar forta físicament?

Les curses per etapes són molt més que córrer. Has de gestionar moltes coses: ritmes, esforços, recuperació, alimentació, hidratació, bons i mals moments, bons i mals dies. Hi ha molta estratègia i m’encanta i crec que és una de les coses que sé fer bé. També hi ha un component d’aventura, de companyerisme, de convivència que només ho vius en aquestes proves. És molt especial.

Quina cursa tens tens guardada en el tinter?

Hi ha moltes curses que no arribaré a fer mai, però n’hi ha dues que tinc molt clares en la meva tornada: una és Templiers, una de les proves més antigues i amb més solera, és a França. I vull tornar a Marathon des Sables, sempre que l’organització sigui l’adequada, ja que han canviat d’organitzadors.

La satisfacció és directament proporcional al patiment experimentat?

No sempre! Queda molt idíl·lic dir que és així, però no és cert. Moltes vegades pateixes molt i no obtens satisfacció, o, en tot cas, no la que esperaves. Sempre dic que la vida de l’esportista té molts més fracassos que èxits, però no els acostumem a mostrar tant. El que és cert és que moltes vegades la satisfacció acaba anant de la mà de l’esforç, però per valorar aquest aspecte, sovint, necessites deixar refredar les coses per poder-ho entendre.

Una prova per a l’amant de les curses de muntnya que vulgui creuar l’atlàntic per córrer en terres ianquis?

Depèn del que t’agradi. Si vols curses per etapes: Transrockies Run; si vols una gran clàssica, la Leadville 100, o la Hard Rock, per exemple.

Les 5 proves que més has gaudit?

The Coastal Challeng, de 6 etapes, a Costa Rica, The Everest Trail Race, de 6 etapes, a Nepal, Transrockies Run, 6 etapes, als EUA, Marathon des Sables, de 6 etapes, a Marroc. OCC by UTMB que vaig fer el 2019, just un any després de tenir en Gil. Tot i perdre el podi a la darrera baixada, va ser la cursa somniada.

En el teu llibre Córrer per amor, parles de com vas viure l’embaràs del teu fill Gil. Anem trencant tabús en relació a l’embaràs i a l’esport. És possible ser mare sense renunciar a la carrera esportiva?

És absolutament possible, però n’has de tenir ganes. Canvien les prioritats, canvien els ritmes de vida i la forma de viure. De sobte, ja no ets només tu, sinó que hi ha una persona més que necessita tota la teva atenció i això no és fàcil per a la vida d’un esportista d’elit. Però amb ganes i ajuda, es pot.

Quant a la teva faceta d’entrenadora, dona’m tres raons per les quals un corredor de trail ha d’entrenar la força

Per prevenir les lesions, millorar el seu rendiment i per salut, ho hauria de fer tothom! Està estudiat que és de les coses que ajuden a endarrerir l’envelliment.

Ets una atleta tot terreny. Si et féssin triar entre esquiar o córrer, muntanya o desert, neu o terra, què diries?

Soc una persona molt inquieta, que necessita canvis constants per seguir motivada. Però si haig de triar, sempre que de tant en tant em deixin fer tastets d’altres coses, em quedo amb la muntanya i amb la neu, tot i que m’encanta la calor. I, sempre ho he dit, soc corredora per practicitat, passo gran part del meu temps en llocs on és més fàcil calçar-se les vambes, però el meu esport és l’esquí.

També has competit en proves de cross i en pistes d’atletisme. És habitual trobar atletes tan versàtils?

No sé si és habitual, segurament no gaire. Jo ho faig perquè em diverteix, perquè penso que és bo per la meva preparació, perquè tinc bons amics a tot arreu amb qui m’agrada compartir aquestes coses i perquè necessito estímols variats i constants...
El que és clar és que no es pot preparar bé tot i que cal centrar-se en alguna cosa, i, la resta, cal ser molt conscient que no en trauràs un rendiment gaire elevat.

Tens alguna tàctica per sortir a entrenar malgrat la mandra?

Cada època és diferent, a la meva edat, i després de molts entrebancs, els dies que tinc mandra només soc capaç de pensar que soc molt afortunada de poder sortir els dies que es pot i que no estem malalts, ni lesionats, ni tenim algun imprevist familiar, així que intento sempre donar-hi la volta. Soc realment afortunada.

La duresa de l’esport, has dit en alguna ocasió, és saber acceptar la derrota, entendre-la, pair-la i tornar-se a aixecar. La carrera esportiva no és pas diferent del dia a dia, tots tenim petits o grans reptes als quals hem de fer front. L’esport també és una eina per aprendre a viure millor?

Sense cap mena de dubte. L’esport m’ha donat algunes de les bufetades més grans que he rebut, em fa tocar de peus a terra sovint. És una bona escola de vida pels molts valors que t’aporta, però no els que es mostren a les xarxes socials, sinó els de debó.

Es valora poc l’esport en l’ensenyament infantil?

Molt poc! Massa poc! És una cosa que em preocupa i m’entristeix, de la mateixa manera que la resta dels hàbits saludables que haurien d’adquirir els infants. Menys matemàtiques i càlculs i més hàbits i valors en edats joves.

Com et definiries com a corredora? Quins són els teus punts forts i en què pots millorar?

Considero que soc una persona molt fiable. Segurament no soc la més ràpida o la més forta, però fallo poc, per això se’m donen bé les curses per etapes. Crec que tinc el cap fred i soc capaç d’analitzar la situació, fins i tot en moments complicats. Però tinc molt de marge de millora amb la pròpia confiança i a ser menys conservadora.

L’alimentació és un aspecte que cuides especialment

Ser celíaca fa que l’alimentació, sobretot quan viatges, et preocupi molt. Una intoxicació pot enviar la feina de mesos a les escombraries. Tot i així, considero que l’alimentació és un aspecte que hauríem de cuidar tots: celíacs, no celíacs, esportistes i no esportistes. L’alimentació és un punt clau per a la salut actual i futura.

L’esport és un element transformador de la societat, en el teu llibre Zaid Ait Malek, la eterna sonrisa del trail parles d’un corredor que va arribar de manera il·legal al nostre país i que ha esdevingut un referent mundial en el món de les curses de muntanya

L’esport i els seus valors, sempre ben conduïts, per mi són claus per a la societat i cal que els infants ho visquin i ho incorporin com a quelcom natural en les seves vides per sempre. No parlo de la competició, parlo de l’esport en general.

Fins a quina edat et veus competint?

Doncs, ni idea. Fins que el meu cos i el meu cap en tinguin ganes i ho permetin. El que tinc clar és que ara, per a mi, la competició és rendiment. Segurament, en un futur, tindrà un altre component diferent.

Per acabar:

Una pel·lícula?

Cuatro bodas y un funeral.

Un llibre?

Un saco de canicas, de fet el vaig llegir en francès: Un sac de billes sobre la Segona guerra mundial.

Un grup de música, una cançó?

Losing my religion, de REM.

Algun costum o superstició abans de començar una cursa?

Cap ni un. Arribar amb els deures ben fets i conscient de que he fet tot el que estava a les meves mans per arribar-hi bé.


Entrevista publicada a l'Araesport núm.38