APRENEM A ORIENTAR-NOS!

Us proposem anar a passejar pel bosc tot buscant uns punts determinats amb l’ajuda d’un mapa!

Anem a conèixer un circuit permanent d’orientació!

L’orientació és un esport que es practica a la natura amb l’ajuda d’un mapa que té uns punts marcats (els controls) i amb l’ajuda d’una brúixola. Els controls són unes fites, en el cas d’un circuit fix són unes estaques de fusta amb una pinça que ens fa una marca al mapa o al full. A l’estaca hi ha el mateix número que el mapa, així podem identificar el control i acreditar que hem passat per allà. Ens ho podem prendre com un passeig pel bosc amb amics o família, o en format competitiu.

Al Bages i al Berguedà hi ha vàries opcions de practicar aquesta activitat: Aguilar de Segarra, Castellar, Prats de Lluçanès, Castelladral, Vilada i al Refugi de Rebost. L’objectiu dels circuits permanents és donar a conèixer l’esport d’orientació i oferir una activitat de lleure en família.

Practicar orientació posa a prova la nostra resistència física, i la capacitat de concentració i orientació, i fomenta el respecte per la natura.

Al Berguedà hi ha un club amb molta empenta I ganes de promocionar aquest esport, el Club d’Orientació Berguedà (COB), un club dedicat a les curses d’orientació que des de fa uns anys té una escoleta per nens i nenes de 6 a 16 anys.

A la pàgina web del COB és on trobareu tota la informació dels circuits permanents, un llistat de tots els que hi ha al Bages i al Berguedà i on obtenir el mapa, l’element bàsic per iniciar l’activitat que acostumen a ser bars, restaurants, botigues de poble, etc. per un preu de 3€.

Una vegada tingueu el mapa a les mans, busqueu el triangle, és el punt d’inici i llegiu la normativa que està al costat de la llegenda, ja que és important per respectar els conreus i les propietats privades. Veureu que el mapa té una sèrie de colors segons el tipus de vegetació, conreus, rierols o zones amb aigua, roques, marges, línies elèctriques, camins o corriols, barraques, i les corbes de nivell. Tot el que veiem al terreny intenta estar representat al mapa. Una vegada heu dedicat una estona a mirar el mapa, i segons l’estona que hi voleu dedicar i l’experiència, podeu escollir quin circuit voleu realitzar.

Els punts de control estan marcats al mapa amb una rodona i un número, i al terreny amb una estaca amb el mateix número que el mapa. L’estaca té una pinça per tal de “grapar” la fita. Una pinça que realitza uns petits forats al mapa, que està preparat per grapar totes les fites que aneu trobant.

Ara amb el mapa a les mans i tenint clar quin circuit aneu a realitzar, ja podeu situar-vos i saber on us dirigiu, el mapa s’haurà d’anar reorientant amb l’ajuda de la brúixola si en porteu, i si no amb l’ajuda dels elements del terreny (camins, corriols, camps, …). Si us perdeu, doneu la volta fins a l’últim punt conegut i torneu a començar. La concentració és important i si cal, pots plegar el mapa i fer-lo més petit, ja que molts són de mida A3 i així és més fàcil trobar-vos sobre el document.

Un truc que funciona I fan servir els orientadors experts, és col·locar el dit polze sobre la posició on et trobis del mapa I anar-lo desplaçant a mesura que vas avançant. Al principi costa, però un cop s’agafa el fil, s’agraeix, ja que et fa guanyar molts segons i algun que d’altre mal de cap!

Als nens i a les nenes els agrada escollir per quin camí volen anar d’una fita a l’altre, deixeu-los escollir que això els fa sentir particeps del joc, i fomenteu la seva imaginació i presa de decisions quan han d’interpretar la informació del mapa i contrastar-la amb la realitat de l’entorn per tal d’arribar al següent punt de control.

Una vegada arribeu a la zona on hi ha la fita, no sempre us la trobareu de seguida. S’ha de buscar! Sobre la llegenda teniu la descripció dels punts de control, seria l’última pista per tal de trobar la fita, i ho indica mitjançant uns dibuixos: triangle pintat (roca), una pinta (talus), un arbre, una rodona amb punts discontinus (clariana)…Cada dibuix representa un element del terreny, els trobareu a la llegenda.

I finalment, l’arribada està marcada al mapa amb una doble rodona, i al terreny us trobareu una estaca també amb la doble rodona.

Darrere el mapa teniu més consells molt importants per aprendre i disfrutar d’aquest nou esport!

Que en gaudiu molt i no dubteu en repetir o a provar més circuits, amb la pràctica es millora i fa que a la llarga us atreviu ja amb els circuits llargs o mitjans que us proposen!

Una cursa d’orientació es pot prendre com un agradable passeig en mig de la natura o com una activitat atlètica competitiva. Les curses d’orientació estimulen el poder de concentració, la presa ràpida de decisions i la imaginació, ja que cal interpretar la informació que ofereix el mapa i contrastar-la amb la realitat que veiem a l’entorn, per saber on estem i cap on hem d’anar. L’orientació és un esport integral i complet en cos i ment.
L’elecció de ruta juntament amb el de navegació a través del terreny són l’essència de l’orientació, l’absència d’errades és més important que la rapidesa del corredor. Cal considerar la frondositat de la vegetació existent, els pendents, i les possibles barreres, intentant aprofitar algun tram de camí. El que compta és el temps final, però encara que no sigui el millor, sempre s’arriba al final amb satisfacció.

Article publicat a l'ARAESPPRT N.9
Escrit per la Neus Parcerisas