Tancar
13 Gener 2021
Excursions

Camí dels Bons Homes en Família

Des que va néixer l’Aran, els nostres coneguts ens deien que ja se’ns havia acabat la llibertat per anar a la muntanya, però quan hi tens una relació molt estreta, no pots perdre-hi el contacte

Camí dels Bons Homes en Família
Des que va néixer l’Aran, els nostres coneguts ens deien que ja se’ns havia acabat la llibertat per anar a la muntanya, però quan hi tens una relació molt estreta, no pots perdre-hi el contacte.
Així que, de mica en mica i sense marcar-nos cap fita, vam anar introduint progressivament els nostres fills, l’Aran i en Roc, a la nostra passió per les muntanyes.
En primer moment eren petites rutes que, en alguns casos, no acabàvem per mil i un motius (cansament dels ‘peques’, oblits varis, un vent glaçat…) Però aquestes curtes escapades s’han anat convertint en una col·lecció de vivències que sens dubte mai oblidarem.

Després d’uns mesos de confinament i amb una necessitat molt gran per escapar-nos a la muntanya, ens vam plantejar quines possibilitats teníem per fer el que més ens agrada sense entrar en contacte amb massa gent. Les directrius eren poc clares i no podíem fer plans a llarg termini perquè les restriccions canviaven cada setmana.
Així va ser com, en una conversa familiar, va sorgir la idea que feia molt temps ens corria pel cap però que no ens decidíem mai a realitzar: el GR-107, Camí del Bons Homes, amb tota la família.

Aquesta ruta ressegueix els passos que van emprendre el càtars els s. XIII i XIV fugint de la croada promoguda per l’Església catòlica. Té un recorregut de 189 km i, si bé l’inici el trobaríem en el poble de Montsegur (França), nosaltres el vam fer en sentit invers, des de Queralt.

Inicialment ens havíem plantejat fer només la part catalana del Camí dels Bons Homes, de Queralt a Bellver de Cerdanya, dividint el recorregut en 5 etapes d’aproximadament 20 quilòmetres cadascuna, i portant tot el material necessari a sobre (tenda, aïllants, sacs de dormir, fogonet, roba... ) i parant a comprar menjar als pobles que ens aniríem trobant al llarg de la ruta.

L’Aran, davant la nostra proposta, no en va tenir cap mena de dubte, però el Roc generalment necessita una mica més de motivació per seguir-nos. Malgrat tot, el que inicialment va ser una simple proposta, el vent va bufar a favor i es va convertir en una realitat.

El 3 d’agost, amb el cel ennuvolat i unes condicions meteorològiques bastant adverses, vam emprendre el viatge amb la nostra furgoneta cap a l’inici de la nostra ruta: Queralt.
cami_bons_homes_2_web--4535347.jpg
Recordo aquell moment amb una certa sensació de neguit i d’incertesa perquè el pes de les nostres motxilles era important i se’ns presentava una llarga ruta per endavant. L’altre aspecte que em preocupava era la pluja que, si en aquells moments era pràcticament imperceptible, el cel no indicava una bona jornada.
cami_bons_homes_1_web--8898391.jpg
Finalment, el primer dia va transcórrer sense problemes, i vam aconseguir arribar a dormir en un indret emblemàtic que ja havíem descobert anteriorment, el coll del Portet, just després de les roques del Ferrús i sota la serra d’Ensija. Les postes de sol al capvespre, els moments de relax dins la tenda i les converses familiars en espais com aquest... no tenen preu.
bons_homes_primera_nit_web--5541726.jpg
Vam passar tres dies de ruta amb el temps a favor però amb un esgotament considerable. Ens trobàvem al càmping de Bagà i era el moment de decidir si continuar endavant o deixar-ho córrer. L’Aran, amb molta il·lusió per aconseguir l’objectiu, ens va animar a buscar una solució.
bons_homes_arribant_gosol_web--9931999.jpg
Llavors vam fer un replantejament de la nostra aventura. El Roc, de 9 anys, després de caminar uns 60 quilòmetres al llarg d’aquelles tres etapes, ja no tenia gaires ganes de continuar; i l’Aran, de 13 anys, estava disposat, no només a arribar fins a Bellver de Cerdanya, sinó a finalitzar tota la ruta fins a Montsegur.
bons_homes_gosol_web--2284390.jpg

bons_homes_vistesorgeix_web--7648967.jpg
Així va ser com el Valentí va anar a buscar la furgoneta a Queralt i, juntament amb el Roc, farien el nostre seguiment de la ruta. Nosaltres ja no hauríem de portar sacs, roba, fogonet... Una mica de menjar, la cantimplora, crema solar i el mapa serien els nostres acompanyants de la ruta. I en cada fi d’etapa trobaríem, esperant-nos amb la furgoneta, el Roc i el Valentí.
bons_homes_riu_orgeix_web--9750339.jpg
L’Aran i jo mateixa vam viure moments d’il·lusió però també de cansament i d’angoixa en veure com les marques de la ruta es perdien en diversos punts. Però l’experiència de compartir aquests moments amb el teu fill són inoblidables.
bons_homes_prullans_web--8718661.jpg

bons_homes_retol_web--3272378.jpg
L’última de les etapes, i la nostra novena jornada del Camí dels Bons Homes, des de Comús a Montsegur, vam decidir fer-lo tots junts i, com a recompensa final, no podíem perdre l’oportunitat de pujar al castell de Montsegur, des d’on vam poder gaudir d’unes vistes esplèndides d’aquelles terres que, temps enrere, havien sigut l’escenari de les lluites entre l’Església i els Càtars.
bons_homes_descans_furgo_web--9211554.jpg

bons_homes_castellmonsegur_web--2645130.jpg

bons_homes_vistes_castell_web--1186225.jpg

Comentaris:

· Vam fer la ruta seguint el llibre El Camí del Bons Homes, on hi ha els mapes de cada etapa i una explicació detallada.

· L´any que ve ens agradaria fer el Camí de l’Últim Càtar, que transcorre de Bagà a Montsegur passant per Gósol, la Seu d’Urgell, Llavorsí, Àreu i travessa cap a França pel port de Boet. Cartell al Poble de Comús, última etapa

Text i fotografia:
Taia Rodríguez Mas i
Valentí Pons Esquius

Article publicat a l'Araesport n.18

Escriu el teu comentari

Comentari