Tancar
08 Juliol 2021
Atletisme/ Running/ Trail

Campionat d’Espanya d’ultrafons 100km en ruta de santander

L’ Avinent Manresa presentava un equip de tres corredors, dos d’ells debutants: l’Efren Llobet (M45) i el Manel Deli (M45), i el Robert Troy (M50) amb alguna experiència en proves d’ultrafons. Manel Deli va guanyar la prova

Campionat d’Espanya  d’ultrafons 100km en ruta de santander
Dissabte 12 de juny a les 7 del matí començava el campionat d’Espanya d’ultrafons, els 100km en ruta de Santander, al parc de la Vaguada de la Flames. Es tractava de donar 20 voltes a un circuit de 5 km.

Entre els inscrits, destacava la presència de l’aleshores campió d’Espanya, Javier Martín i José Antonio Castella.
L’ Avinent Manresa presentava un equip de tres corredors, dos d’ells debutants: l’Efren Llobet (M45) i el Manel Deli (M45), i el Robert Troy (M50) amb alguna experiència en proves d’ultrafons.

Manel Deli va guanyar la prova amb un registre de nivell internacional: 6h55’21”, establint també un nou rècord de la prova càntabra. Va córrer a un ritme de 4’09”/Km. només a l’abast d’atletes consagrats en la distància. Gràcies també als resultats dels seus companys d’equip, 17a posició de l’Efren Llobet (8h00’13”), i una lluitadíssima 37a posició de Robert Troy amb 9h55’04”, la suma dels tres temps va donar un títol històric estatal a l’Avinent Manresa, que es va proclamar equip campió d’Espanya de clubs en 100 Km.

Comentem amb tots tres atletes aquesta experiència..

Com s’arriba al punt de col·locar-se en una línia de sortida amb 100km pel davant? Quina és la motivació?

Manel: La idea feia temps que em voltava pel cap i enguany, amb la perspectiva de que no es podrien fer maratons multitudinàries per la covid, em va semblar que era l’any idoni. No t’ho pots pensar gaire. Si t’ho rumies gaire no ho fas.
Efren: El culpable va ser el Manel. M’ho va comentar i em vaig enganxar al carro, que em costa poc.
És un tipus de cursa que mai havia fet, 100 km plans per asfalt. M’ho vaig plantejar com un repte més, acabar el més ràpid possible.
Robert: Nosaltres venim del fons i sempre volem millorar amb les marques i les distàncies, fer aquesta prova era una motivació nova, per provar-nos. Amb la pandèmia van caure proves, l’opció era buscar-ne una que no s’anul·lés i amb la supervisió de la RFEA, amb els seus protocols sanitaris, era la millor opció. També és una prova que tenia en ment des de feia temps.

Us va passar mai pel cap quedar primers per equips? I a tú Manel guanyar la cursa?

Manel: En el meu cas era el primer cop que feia una distància superior als 42km de la marató. Hi havia un duríssim entrenament per davant i moltes incerteses que ens trobaríem el dia de la cursa, sobre tot en el tema de la nutrició i de la gestió del ritme i el desgast passades les 4 hores de cursa. A més a més, ens arribaven notícies per les xarxes socials d’atletes de renom que havien decidit fer la cursa i el nivell era molt elevat. En petit comitè pensàvem que podíem tenir opcions per equips a nivell veterà.

Durant quant temps es prepara una cursa d’aquestes característiques?

Efren: El planning són 20 setmanes. Però són necessaris anys d’experiència i km.

Quants quilòmetres heu acumulat durant aquests mesos?

Manel: Uns 4.000 km durant aquestes 20 setmanes.

L’entrenador del club atlètic, Joan Lleonart (recentment nomenat millor entrenador estatal) ha comentat que aquesta és una de les grans fites del club de tots els temps. Què signifiquen per a vosaltres aquestes paraules? Li deveu part de l’èxit?

Manel: Totalment, ell ens va fer el pla d’entrenament i ens va donar les consignes generals.
El Joan no regala els elogis, és exigent amb els seus atletes i a tots els treu el màxim del seu potencial. Té un historial d’èxit extraordinari. Les seves paraules em fan sentir molt orgullós.
Efren: I tant, personalment fa 6 mesos que el conec, ell va fer el planning i nosaltres el vam seguir. Qualsevol dubte, ell estava allà. Aprofito per felicitar-lo ja que va fer un “pleno”, vam acabar tots tres.
A tothom li agrada que li donin un copet a l’esquena i més si les paraules venen d’ell.
deli_efren_robert_araesport_w--7605172.jpg
A part d’una alimentació controlada, l’estat físic i el mental, què més es necessita per afrontar una prova així?

Manel: El primer és tenir clar que anem a la prova a competir. No anem a acabar-la i prou, per tant el més important és entrenar els sis mesos. El propi entrenament incorpora aspectes que t’endureixen mentalment. No és fàcil per un corredor fer entrenaments diaris donant voltes a l’estadi d’atletisme.
Efren: Jo hi afegiria dues coses. Una el suport extern, l’Òscar Serra ens va ajudar en el tema avituallament, ell ens donava els gels i líquids i ens mantenia informats de com anava la cursa. Per altre banda, la família. Hi han moltes hores d’entrenament i s’han de fer molts equilibris amb les obligacions familiars quan tens 3 fills. He tingut sort de la meva dona.
Robert: Has de tenir molt clar el que vols fer i com arribar-hi, has d’estar compromès en tots els aspectes. Perquè el desgast és molt gran en tots els aspectes.

Què li diríeu a algú que després de llegir això li passés pel cap aquest repte? Per on ha de començar?

Manel: Evidentment has de venir del fons i haver passat les etapes dels 10k, mitja marató i marató. Pots fer-ho també si vens del món de les ultres de muntanya però l’adaptació als ritmes pot ser una mica més difícil. I has d’estar disposat a posar el teu cos a una tortura de sis mesos sense defallir. La resta és tot molt fàcil.
Efren: Posar-se en mans d’un professional i treballar dur. Amb això tindrà moltes possibilitats d’aconseguir l’objectiu.
Robert: Has de passar molt de temps entrenant, fer les proves clàssiques del calendari. Moltes de 10Km, mitges i alguna marató. Però fer el salt a aquesta distància ha de ser controlat per un entrenador.

Una pregunta inevitable, i ara quins són els vostres reptes? Repetiríeu?

Manel: Repetir segur. En el meu cas ara tinc l’opció de competir al campionat del món si la covid ho permet, ja ho veurem.
Efren: Ara mateix no tinc res al cap, però millorar marca personal seria un bon objectiu. Tot sobre la marxa.
Robert: Ara toca pair i avaluar el què hem fet. Si tot va bé aniré a les 6 hores de corredors de Can Dragó.
I tant que repetiria, amb ells dos és tot més fàcil. Els estic molt agraït no només pel que hem assolit, sinó per com em van acollir al grup. Vaig viure un dia dels més importants de tota la meva vida esportiva.

Hem sabut que a mitja cursa vas tenir problemes físics (Robert) Vas pensar en abandonar? El fet de saber que els teus companys d’equip anaven a molt bon ritme, et va ajudar a refer-te per lluitar pel campionat en categoria d’equips?

Robert: Em va passar pel cap plegar, mai a la vida havia abandonat una cursa però vaig patir tots els dolors imaginables, se’m van inflar els peus, etc., hi havia moments de soledat en que plorava d’impotència mentre ningú em veia. El Manel, l’Efren i l’Òscar em donaven molts ànims però va ser quan vaig escoltar per megafonia la victòria del Manel, que em vaig refer per intentar d’arrodonir el gran dia del Manel i pel club.

Enhorabona a tots tres!

Entrevista publicada a l'Araesport n.21

Escriu el teu comentari

Comentari