COACHING OUTDOOR

En la natura trobem un indret de perfecció amb unes particularitats que no deixen a ningú indiferent. Matèria en forma de muntanyes, camins, pedres, arbres, paisatges, colors; un espai ple de sensacions ideal per iniciar-se en el món de l’autoconeixement i la gestió emocional.

Qualsevol esportista, de la disciplina que sigui, es beneficia enormement de conèixer-se a si mateix a l’hora de desenvolupar-se satisfactòriament. A vegades aquest procés pot requerir un acompanyament que l’ajudi a treure el que porta a dins. Tenir una bona gestió interna fa que es millori la intel·ligència emocional i, en conseqüència, la capacitat de reflexió per identificar, per exemple, qui soc i on vull anar.

Els moments a la natura ajuden a aconseguir aquests propòsits. És interessant connectar profundament amb l’essència de cadascú i també en l’aquí i l’ara, una pràctica que altrament podríem anomenar mindfulness.

El mindfulness ens porta a tenir una atenció plena i, per tant, a concentrar-nos, a posar el focus en el moment present de l’activitat, a agafar consciència i també a gaudir en tots els nivells i a gestionar el temps de forma eficient. A més, tot aquest conjunt d’aspectes van estretament lligats a l’eficàcia esportiva, tant en els entrenaments com en la competició.

Si ho portem al terreny esportiu, connectar a través de la natura amb el moment present i ser capaços de trobar la calma i de gestionar bé les nostres emocions ens ajuda a afrontar millor les possibles situacions que van succeint. Aquest enfocament, doncs, ens dona unes molt bones eines de gestió.

I per què a la natura i no en un altre indret?

Aquesta tècnica d’enfocament mental es pot practicar a qualsevol lloc; de fet, no sempre es trobarà el moment per desplaçar-se a la muntanya, al bosc, o a una zona verda i, per tant, caldrà adaptar-se al medi. Val a dir, però, que l’entorn natural és el lloc on és més fàcil arribar a uns estats de connexió més elevats.

La neurociència ofereix una visió cada vegada més clara dels beneficis de la natura en el cervell humà quan s’aconsegueix arribar a aquests estats. N’és un exemple l’estudi sobre La connectivitat cerebral i la naturalesa (Bratman et al., 2015). En aquesta investigació, els autors van utilitzar imatges cerebrals per conèixer de quina manera l’exposició a la natura afecta la connectivitat cerebral associada amb l’activitat de la “ment errant” (mind-wandering). Es va descobrir que caminar a la natura redueix la ment errant i disminueix l’activitat en les àrees del cervell associades amb el rumiament, que està relacionat amb l’ansietat i la depressió.

Us en poso un altre exemple, el Passeig per la natura (Kaplan, 1995). En aquest estudi van examinar com un simple passeig per un entorn natural, comparat amb un entorn urbà, influïa en l’atenció i la fatiga mental. Es va concloure que caminar per la natura pot millorar l’atenció i reduir aquests estats més eficaçment que caminar per un entorn urbà.

EL COACHING OUTDOOR

Aquest tipus d’entrenament, que ajuda l’esportista a trobar estratègies de desenvolupament integral, es desenvolupa en moviment, caminant, passejant o corrent, ja que el moviment ajuda el cervell a absorbir i aprendre molt millor tot allò que es vol transmetre.

Un altre estudi sobre Caminar pel bosc i la salut mental (Li et al., 2008), realitzat al Japó, va certificar els efectes de caminar per un bosc sobre la salut mental. Es va concloure que caminar pel bosc tenia efectes significativament més positius en l’humor i la reducció de l’ansietat, en comparació amb caminar en un entorn urbà.

L’entrenament en indrets naturals també ajuda a treballar valors com el respecte, l’empatia, l’autoconfiança i la creativitat. És molt útil per desenvolupar habilitats com l’atenció, la concentració, la superació personal, la presa de decisions i la resolució de conflictes, i ajuda a reflexionar sobre aprenentatges i experiències, experimentar regularment l’assoliment d’objectius i explorar fàcilment connexions entre la persona i la Terra.

Tots els elements que trobem en la natura es poden fer servir per fer un paral·lelisme amb l’esport, i se’n poden extreure molts aprenentatges, fins i tot quan ens equivoquem. Amb això s’afavoreix el desenvolupament d’habilitats personals i socials, s’anima l’esportista a treballar mitjançant problemes i reptes pràctics, i s’aprèn a gestionar els errors, a crear confiança en la presa de decisions i a desenvolupar habilitats pràctiques, entre d’altres.

Per exemple, les pedres que trobem al camí poden ser les dificultats que podem trobar durant la temporada (situacions a resoldre, problemes amb els companys, els àrbitres o els rivals, etc.).


La natura és imprevisible; podem torbar-hi diferents tipus de terreny, pujades i baixades, o pedres i troncs que dificulten el pas. Es tracta d’un escenari canviant i, com en els partits, la qüestió és adaptar-se a les diferents situacions. Pensem, per exemple, en els crits a la grada, emocions gestionades de maneres no encertades, decisions dels arbitratges, partits en què no ens surten les coses com voldríem.

A la natura no ens sentim jutjats i podem analitzar els diferents tipus de situacions des d’una altra perspectiva, aprenem a prendre distància dels petits problemes i situacions a resoldre. Si estem calmats i tenim el cap clar, emocionalment estarem més estables i, en conseqüència, podrem gaudir de l’esport plenament i amb més eficàcia. La natura ens ho posa molt fàcil, només cal ser sensible, agraït i deixar-se portar.

Si cal, us hi puc acompanyar.

Article de Key Caro
Publicat a l'Araesport n.36