COSES QUE TAMBÉ CAL SABER SOBRE LA LLARGA DISTÀNCIA

Últimament és molt comú sentir frases com: “Que fort que està en Manel, ha fet una Ultratrail!”; “Quin animal en Joan, ha fet 300 quilòmetres en un dia!”; “La Marta sí que està forta; va acabar un Ironman!”; “Ah, aquesta cursa que has fet no és gran cosa, només són 15 quilometres!”.

Generalment, tothom que realitza algun esport coneix molts dels grans beneficis que comporta practicar-lo, i perquè no dir-ho, perquè es gaudeix tant en l’exercici d’aquest com rebent el reconeixement social i personal al fer l’activitat.
Un reflex en són les xarxes socials, on pengem compulsivament les activitats que realitzem perquè ens agrada que els altres puguin veure que som actius i aconseguim els nostres objectius. Com sempre, hi ha excepcions, però la gran majoria estem immersos en aquest cercle viciós de recerca del reconeixement social.
Seguint en la dinàmica d’aquest últim punt, crec que vivim en una societat molt sobre informada i poc educada en termes esportius. No cal anar gaire lluny; si entrem a un bar en qualsevol retransmissió d’un partit de futbol, gran part dels que miren el partit són “molt millors” entrenadors, jugadors i àrbitres que els que veiem per la pantalla.

En l’esport de resistència passa quelcom semblant. Es segueix la idea de “més quantitat és millor”, en contraposició a “més qualitat és millor”. Aquest darrer punt de vista, personalment el veig molt més encertat. Tot i això, tot sembla impulsar-nos a la primera idea, és a dir, cada vegada tendim a voler fer més quilòmetres, més desnivell, més hores.., i això comporta algun benefici, però també certs elements perjudicials que hem de saber.

En aquest sentit, el primer aspecte que considero important és la precipitació en el pas a la llarga distància, la qual cosa és sovint sinònim de lesions. Els entrenadors, una feina important que realitzem és “frenar” als atletes quan volen augmentar la distància del següent objectiu marcat sense estar prou preparats. Per estar preparat, considero que s’ha d’assimilar aquella distància anterior. Per exemple, per poder passar de mitja marató a 30 quilòmetres, s’ha de poder realitzar la mitja sense problemes físics, acabant amb condicions i podent esforçar-se al màxim, cadascú segons el seu nivell. Això, normalment comporta un període d’adaptació, i amb l’experiència viscuda, he vist que solen ser unes 3 activitats o curses en la distància inferior.

Què entenem per “llarga distància”? En atletisme en diem a les proves de més de 5 quilòmetres, però popularment es considera que són les proves que superen les dues o tres hores d’activitat. També és convenient considerar que, depèn de l’esport que practiquem, aquest límits de temps poden veure’s augmentats. Per exemple, en el cas de la bicicleta, poden ser més hores que en les activitats de carrera a peu.

El segon punt que m’agradaria destacar és el desconeixement de les formes de millora de la condició física, i així, es tendeix a anar cap a la més senzilla de totes: augmentar temps de treball. Això, com en el punt anterior, sovint també conclou en lesions. S’ha demostrat amb molts dels últims estudis, com per exemple la tipologia d’activitat HIIT (high intensity interval trainning), que amb entrenaments curts i intensos es pot arribar a millorar molt més la condició física que amb entrenaments llargs i d’intensitat baixa. Així doncs, fem HIITs cada dia? La resposta és no. Com sempre, el que s’ha de fer és proporcionar varietat a l’entrenament, per donar diferents estímuls al cos i així anar creant diferents adaptacions. Hi ha qui no vol o pot tenir un entrenador personal que l’ajudi a trobar la varietat adequada pel que vol realitzar. Si aquest és el cas, jo recomano informar-se correctament respecte tipologies d’entrenament, ja sigui adreçant-se a internet o llegint en altres fonts però sempre contrastant opinions.

En tercer lloc, és important remarcar que la conciliació familiar, la gestió social i laboral dels atletes de llarga distància és una qüestió complicada. Fer activitats de llarga durada normalment implica moltes més hores d’entrenament que preparar activitats més curtes, i això, s’ha de tenir en compte alhora d’intentar planificar el dia a dia. Al final, només tenim vint i quatre hores, de les quals més de dues terceres parts les passem dormint, menjant i treballant. S’ha de ser un molt bon “gestor del temps” per a compaginar la vida familiar, la laboral i no hem d’oblidar tampoc la part social. Crec que per molt que ens agradi l’esport, i que el considerem la nostra forma de viure, hem de procurar tenir vida fora d’ell. Aficionar-nos a altres activitats o “hobbies” enriquiran molt el nostre dia a dia.

I el quart i últim punt que crec que hem de saber és que, normalment, fer activitats de llarga durada no és saludable. Tots coneixem els beneficis per a la salut de fer esport: control de pes, reducció de pressió arterial, reducció de risc de patir diabetis, colesterol, problemes cardiovasculars, certs tipus de càncer, evitar osteoporosis, alliberament d’estrès, millor salut mental, etc., però a pocs llocs ens indiquen quins són els elements perjudicials de l’excés d’aquesta activitat física. En podríem destacar les lesions i desgast muscular i tendinós, augment de radicals lliures, disminució de les defenses, deshidratació de pell i mucoses, problemes gastrointestinals, desgast de cartílags, etc.

Hem de ser conscients que, segurament, si ets esportista d’ultratrail, fas excés d’activitat esportiva; si ets un triatleta de distància Ironman, fas excés d’activitat esportiva; si ets un esportista d’elit, pateixes els problemes de l’excés d’activitat esportiva.
En definitiva, fer esport és molt saludable i recomanable, però no hem d’oblidar que, com tot en aquesta vida, en excés ja no és tant recomanable ni beneficiós. Així doncs, arribat al punt en que es vulgui passar a fer més quilòmetres, ens podem preguntar:

-Perquè vull fer més distància realment? M’influencia el reconeixement que rebré per part de la societat?

-Què entenc per millora? Crec que té més mèrit fer 100Km caminant-ne la major part que fer-ne 10 corrent al ritme més ràpid que puc pel meu nivell?

Nomès en plantejar-nos i intentar respondre aquestes qüestions, ja serà una millora i una passa més en positiu.


Ricard Costa Puigpelat