DANI PÉREZ. El Geni de les assistències...

L’espectacle està assegurat al Nou Congost, amb un equip jove i moltes ganes de victòria, el Baxi Manresa surt a la pista i es fa la màgia. Un 2021 en què el club ha celebrat els seus 90 anys d’història i el públic ha tornat a omplir el pavelló, s’ha acomiadat amb uns resultats esportius excel·lents i molt bones sensacions per al que resta de temporada.
Un dels protagonistes del seu joc és en Dani Pérez, a qui hem volgut dedicar la primera portada de l’any, que als seus 31 anys s’ha consolidat com un dels millors bases de l’estat i s’ha guanyat el lloc en la Selecció Espanyola de Sergio Scariolo, on ha jugat els dos partits de la primera finestra corresponents a la fase de classificació per la Copa del Món 2023.

El Dani va arribar al Manresa provinent del Gipuzkoa Basket la temporada 19/20. És un jugador format a les categories inferiors del FC Barcelona on va coincidir, entre altres, amb Ricky Rubio. Posteriorment, va marxar al Cornellà per jugar a la LEB Plata, tot i que va ser poc temps en aquesta categoria, perquè aviat va aconseguir l’ascens. Gran part de la seva carrera l’ha passat a la LEB Or, on hi va jugar sis temporades, amb el Lleida, el Menorca (amb el qual va pujar a l’ACB) i el River Andorra, últim equip abans de la seva primera aventura a l’ACB amb el Fuenlabrada, on va estar dos anys.

Dani Pérez, més que anotar fa jugar els companys, distribueix el joc en la pista i fa unes passades excepcionals, de geni. Poseeix el rècord del club en un partit, amb un total de 16 assistències.

Qualsevol diria que els jugadors del Baxi Manresa porten molt temps jugant junts, però és un dels equips que aquesta temporada ha introduït més jugadors nous en la plantilla, un total de vuit. Jugadors que, amb un terç de temporada brillant, són líders de grup a Europa i han estat protagonistes de la lluita per entrar a la Copa del Rei. Sense oblidar el seu triomf a la Lliga Catalana.

Molta il·lusió d’entrevistar-lo.Això és el que li vam preguntar el passat 3 de desembre.





Desde que vas deixar el FC Barcelona, has voltat molt; t’agrada viure a Manresa, la ciutat on ha nascut el teu primer fill?

Portava molts anys donant voltes. Jo soc de Barcelona i hi tinc la família i els amics. Quan va sorgir l’interès del Manresa per mi va ser una alegria poder jugar prop de casa. He jugat a Menorca, a Oviedo, a llocs petits, la meva dona és d’un petit poblet de Palència, vull dir que a tots dos ens agrada la traqnquil·litat de les “petites” ciutats. A Manresa ho tenim tot pel que fa a serveis i sempre hi hem estat la mar de bé. Des del principi ens hem sentit a gust i l’adaptació ha sigut d’allò més fàcil. El Leo aviat ja farà l’any.

Hi ha algun entrenador o company a qui recordes especialment?

De companys i entrenadors te’n diria molts i encara me’n deixaria algun. Per exemple, ara que vinc de les finestres amb la selecció on he coincidit amb el Miquel Salbó, amb ell hi vaig jugar tres anys, un a Oviedo i dos a Donosti. D’entrenadors, et destacaria potser en Porfi Fisac, perquè va ser el que em va donar l’oportunitat de tornar a l’ACB en la meva segona etapa a Guipuzkoa, un moment en què no tenia clar cap on aniria la meva carrera esportiva.

Podríem dir que ets la prolongació de l’entrenador a dins de la pista. Què et demana Pedro Martínez?

Sobretot executar el treballat durant la setmana i que la feina feta al dia a dia es plasmi a la pista.

En la meva posició, si l’equip juga bé, tu n’ets una mica el responsable i el qui té un rol important, però quan les coses no surten, la “bronca” també és per a tu, per no haver fet el que s’havia de fer o no haver col·locat la gent on calia...El Pedro ens fa jugar de manera endreçada i estricta, ens ho posa fàcil i m’entenc bé amb ell.

Què en destacaries del seu estil de de joc, de la manera de gestionar els partits i d’entrenar?

En el dia a dia és un entrenador exigent, és la seva forma de treballar, mira molt els detalls, li agrada que les coses es facin ben fetes i, si no surten, es repeteixen. En aquest sentit, acaba traient el millor dels jugadors perquè t’obliga a millorar cada dia, cosa que al final acabes interioritzant. He tingut altres entrenadors que potser no es centraven tant en els detalls, això és una cosa que he après d’ell.

Quant a la seva forma de jugar, portem dues temporades essent un dels equips amb un joc més alegre i dinàmic, la gent s’ho passa bé veient-nos i és gràcies al seu estil de joc, ens agrada córrer, no renunciem als tirs, no renunciem a fer atacs curts, és una forma de jugar que té el seu risc, però hem aconseguit que sigui la nostra identitat i procurem executar-la de forma eficaç.

Després del Rafa Martinez, tu ets el més veterà de l’equip. Què creus que aporta la teva experiència per als més joves?

Bé, fins fa tres o quatre anys era dels joves dels equips però aquest any, em trobo en una plantilla on tothom és superjove, amb poca experiència a la lliga, i bé, el Rafa, tant per títols com per experiència, és veterà d’un altre nivell... En el meu cas, el que puc aportar és el coneixement del joc i de la lliga. Intento donar algun consell quan juguem contra un jugador que té alguna característica molt peculiar, algun tipus de camp, algun tipus d’equip...

Com veus el vestidor amb aquest grapat de jugadors tan diferents i amb unes capacitats tan espectaculars?

Molt bé, la veritat. Al principi, quan només portavem una setmana junts i vaig veure tants jugadors nous, joves, de diferents lligues i amb tantes ganes de menjar-se el món, em va fer una mica de vertigen, vaig pensar “a veure com ho canalitzarem això!”. Però tenen moltíssima ambició ben conduïda, no n’hi ha cap que sigui egoista, crec que aquesta és una de les característiques del vestidor, com més fort és el rival al que ens enfrontem, més ganes tenim de guanyar, més ens motivem. Els jugadors confien en que es pot guanyar i així sortim a la pista.

Parlem de lesions, en la carrera de qualsevol esportista d’elit hi ha un moment que ha de fer front a una lesió. En el teu cas, n’has patit dues, el març del 2020 et vas trencar parcialment el lligament creuat posterior del genoll dret i vas haver de dir adeu a la temporada, quan eres el màxim assistent de la competició. Estant al Fuenlabrada, una fractura de turmell et va fer allunyar de les pistes durant tres mesos, després del teu primer any a l’ACB.

Com t’han afectat aquests moments com a esportista i com a persona?

La lesió de l’any passat al final va ser intranscendent perquè m’he recuperat bé, no m’ha donat cap problema i per sort l’equip ja estava en una situació còmoda, vam lluitar pel play off. És cert que en aquest sentit no vaig poder ajudar l’equip, però estavem amb la temporada molt encarrilada.

La primera lesió al Fuenlabrada sí que em va fer mal, era el meu segon any a l’ACB i en teoria el Fuenlabrada apostava per mi com a primer base. Vaig tenir la mala sort de lesionar-me a la cinquena jornada, em vaig trencar el turmell i vaig haver de passar per quiròfan. Van ser uns quatre mesos fora de la pista i quan vaig tornar a l’equip, anàvem últims, hi havia molta pressió i també hi va haver canvi d’entrenador. Aquella temporada no em va permetre acabar d’entrar en l’equip, vam descendir i jo vaig haver de fer un pas enrere l’any següent i vaig tornar a la LEB. Però bé, és el camí que em va tocar, vaig tornar a la LEB, vaig anar a Palència, i allà vaig conèixer la meva dona, i també al Porfi Fisac, que després em va donar una oportunitat molt important. Diuen que tot passa per alguna cosa i jo m’ho prenc així, malgrat patir una lesió que m’ho va posar tot complicat, després vaig saber remuntar i ha acabat bé.

Se’t coneix per ser el que es diu un base director més que no pas anotador, tot i això fas triples sense que et tremoli la mà, has treballat aquest aspecte especialment?

Durant la carrera d’un jugador cada vegada coneixes més els teus punts forts i els teus punts dèbils, ara estic jugant amb més confiança i tranquil·litat; quan crec que haig de tirar, ho faig sense dubtar-ho i potser és això el que m’està fent tenir un millor percentatge, no perquè hagi entrenat en especial aquest aspecte.

Quan jugueu a casa, compteu amb un més a l’equip? Què en penses de l’afició del Nou Congost ?

He jugat a tots els camps de l’ACB i com el Congost, quan “apreta”, et diria que gairebé cap equip té aquesta afició i aquest ambient. És un luxe jugar aquí com a local. Aquest any n’estan gaudint molt i tant de bo que ho seguim fent.

Després de molts anys d’esforç has tingut lloc en la selecció absoluta. Quina valoració fas d’aquests dos partits jugats a Skopje (Macedonia del Nord) i a Jaén?

M’ho he pres com un regal, al final debutar a la selecció als 31 anys no és el més habitual, he tingut la sort de jugar en totes les categories inferiors però mai havia arribat a l’absoluta. Estic molt content, conec tots els jugadors, podria dir que he tancat el cicle de la selecció. He jugat els dos partits i hem guanyat els dos, o sigui que m’ho prenc com a una experiència molt positiva que explicaré al Leo quan creixi, segur!

Quins han sigut els teus referents?

De nen, jugant a videojocs sempre triava a Steve Nash, Jason Kidd, els bases que hi havia en aquell moment, eren bases més del meu estil que no pas el que hi ha ara. Després, quan als dotze anys vaig anar al Barça, el base era Jasikevičius i ell m’encantava, era amb qui em fixava.

Quin seria per tu el quintet de tots els temps de l’ACB i de l’NBA?

Et diré jugadors que jo hagi vist jugar: En Kobe Bryant i Michael Jordan hi han de ser, òviament, de cinc et diria Pau Gasol, d’ala pivot, vaig tenir la sort de jugar amb Erazem Lorbek en un dels seus grans moments i em semblava un jugador increïble, podia fer de tot. I de base, Šarūnas Jasikevičius.

Arribat al primer terç de la lliga, esteu en una bona línia de joc i de resultats, fins on creus que pot arribar aquest equip?

De moment a Europa ja hem passat de grup i a la lliga estem en una bona situació, és veritat que ens queda un calendari molt complicat, però bé, hem d’anar partit a partit. Els altres equips també ens consideren un rival difícil i això és un punt a favor nostre. No tenim sostre, hi ha jugadors que estan millorant molt i segur que ho continuaran fent al llarg de la temporada. Tant de bo arribem al final amb opcions de lluitar per algun títol.

Tens contracte fins al 2024, et veus en un altre club que no sigui el Baxi?

Estic molt content aquí, espero finalitzar el contracte i després ja ho veurem.




(Entrevista feta el 3 de desembre del 2021 a la pista del Nou Congost).
Fotografies de Toni Quesada i Joaquim Alberch
Publicada a L'Araesport. 24