DOLOR ANTERIOR DE GENOLL. És l’anomenat síndrome de dolor femoropatelar o rotulià.

Avui parlarem d’una lesió molt habitual en esportistes, particularment corredors/es, però que també la poden patir d’altres persones que facin un sobre ús dels genolls. És l’anomenat síndrome de dolor femoropatelar o rotulià, o l’abans anomenat dolor anterior de genoll. De fet, s’ha anat abandonant aquest darrer terme per la seva poca especificitat i perquè sovint el dolor també apareix a la seva cara posterior.

Aquesta patologia s’acaba convertint en crònica en un alt percentatge de pacients i aquells que comencen a patir-la de joves, tenen més probabilitats de desenvolupar osteoartrosis femoropatelar. Però, afortunadament, veurem que molts d’aquest pacients, si segueixen un programa de rehabilitació multi-estructural, acabaran sense presentar símptomes. Abans d’explicar els mecanismes que poden causar això, hauríem de fer-nos una idea general de com funciona l’articulació femoropatelar.

La patel·la o ròtula uneix les quatre parts del quàdriceps i transfereix la força a la part superior de la tíbia. Això aconsegueix que la força del quàdriceps per estendre el genoll quedi ben dirigida, amb un braç de palanca més òptim, i s’evita la compressió gràcies a la gruixuda capa de cartílag de sota la ròtula, que també facilita el lliscament sense fricció. Ara bé, quan aquesta tolerància a la compressió es veu sobrepassada, és quan pot haver-hi un desgast prematur i desigual del cartílag, i també una irritació i inflamació de les estructures properes. Si no fem cas d’aquests primers senyals d’alarma, el cartílag pot anar perdent gran part del seu gruix i acabar afectant teixit ossi.

En el síndrome de dolor femoropatelar, les activitats del dia a dia que solen provocar símptomes són:

• Estones perllongades asseguts amb el genoll flexionat, per exemple al cinema (movie goers knee)

• Córrer.

• Bicicleta.

• Baixar escales o pendents.

• Treballant sobre els genolls.

• Posar-se a la gatzoneta.

I quines en poden ser les causes? Com sempre, no serà només un factor el determinant, sinó una suma d’uns quants, i la gota que fa vessar el got, molt sovint és la sobrecàrrega. Aquesta sol estar afavorida per altres elements estructurals que potencien la predisposició a desenvolupar un síndrome femoropatelar, com ara una mala alineació del fèmur respecte la tíbia, una debilitat muscular a nivell de maluc o turmell, debilitat del quàdriceps (sobretot de les fibres més obliqües del vast medial), escurçament de la musculatura isquiotibial i del panxell de la cama, un tensor de la fàscia lata massa tens o fins i tot anomalies anatòmiques dels còndils femorals o de la ròtula.

El tractament proposat en primera instància és deixar de fer les activitats provocatives, i reduir la inflamació amb suaus mobilitzacions o gel les primeres hores. Aquesta inflamació, per lleu que sigui generarà dolor i inhibirà (desconnectarà) la musculatura local estabilitzadora, per tant, més val solucionar-la.

Tan aviat com es pugui, començarem a activar la musculatura debilitada, i aquí és on cal posar especial èmfasi en els estabilitzadors de maluc i peu.

L’objectiu fonamental és millorar l’alineació maluc-genoll-peu, de manera estàtica però sobretot, dinàmica. És a dir que la teràpia haurà de ser majoritàriament activa per part del pacient.

Al principi serà fonamental el control del terapeuta, i més endavant, amb estratègies de feedback com per exemple el taping, el pacient podrà realitzar els exercicis per si sol.

A vegades serà necessari incorporar unes plantilles correctores si realment el peu no té capacitat de crear un arc plantar suficient.

Progressivament podrem tornar a realitzar el gest més provocatiu però sota control muscular, i mica en mica retornar a l’activitat prèvia.

Hem de pensar que la clau de tota recuperació està en fer un retorn pautat i progressiu a l’activitat, no si val a deixar-se endur per les bones sensacions del moment.

En resum, el síndrome de dolor femoropatelar és una patologia de genoll amb un gran component biomecànic, amb influències que no només venen del genoll, si no també de més amunt (pelvis/maluc) i de més avall (turmell/peu).

I sabem que fent petites modificacions en aquesta biomecànica, juntament amb una pauta correcta d’exercicis i un retorn gradual a l’activitat, podrem alleugerir-ne o eliminar per complet els símptomes.

Article de Guillem Puig
Publicat a l'Araesport núm.28