DOLOR A LA CAMA EN L’ESPORT I LES SEVES CAUSES

En aquesta secció ens volem centrar en el dolor localitzat a la cara posterior de la cama, a la zona dels bessons, coneguda com el panxell. És freqüent haver patit o conèixer algú que hagi patit dolor, molèsties o algun tipus de lesió a la zona del panxell. La incidència d’aquest tipus de lesions ha augmentat els últims anys proporcionalment a l’auge de la pràctica esportiva en la població general.
La lesió més característica a la cama, i per tant, causa de dolor i pèrdua de funció, és la ruptura muscular, concretament la del bessó medial o intern, típicament produïda en el moment de fer una acció explosiva, una arrancada, per exemple, mentre juguem un partit de pàdel o realitzem algun tipus d’esprint. També, de característiques similars, són freqüents les lesions en un múscul mes profund, el múscul soli. Aquests tipus de lesions són relativament senzilles de diagnosticar mitjançant l’ecografia i no presenten dificultats en la recuperació sempre que es respecti el temps de recuperació dels teixits i es faci el tractament de fisioteràpia més idoni. El diagnòstic de la lesió muscular acostuma a ser fàcil ja que coneixem de forma clara en quin moment s’ha produït la lesió, fins i tot reconeixem l’acció concreta amb la qual ens hem lesionat.

La dificultat en el diagnòstic, en conèixer el perquè patim dolor al panxell, apareix quan és un dolor de llarga evolució i no tenim clar quan o com van començar les molèsties i aquestes no segueixen un patró clar. Els pacients acostumen a patir una llarga latència diagnòstica o, el que és el mateix, acudeixen a diferents professionals fins a conèixer el diagnòstic. Les molèsties apareixen habitualment durant la pràctica esportiva, encara que aquesta sigui suau, de vegades inclús en repòs, i el dolor i la pèrdua de funció o, el que és el mateix, la incapacitat relativa per practicar esport s’arrosseguen des de fa mesos o fins i tot anys. I trobat el diagnòstic, no significa que la medicina i la fisioteràpia tingui tractament per a la lesió en concret. Tant és així que esportistes de renom internacional han hagut de retirar-se a causa de lesions d’aquesta mena.

Arribats a aquest punt, quan som davant del que anomenem lesió crònica, d’una lesió que no desapareix i sense tractament que ens millori, hem d’anar a un metge que estigui especialitzat en aquest tipus de lesió, per tal de començar a esbrinar que és el que ens està passant.
Entre les causes més freqüents hi ha el que podem descriure de forma casolana com una lesió antiga mal curada, això és una cicatriu muscular que impedeix el bon funcionament muscular. Cal buscar-la i fer el tractament adequat. També hi ha casos en què probablement la qualitat del teixit muscular provoca ruptures musculars, de mida petita, però que apareixen amb tanta freqüència que impedeixen una continuïtat en els entrenaments. Poc en sabem d’aquests casos, en què moltes vegades s’ha provat tot tipus de suplementació i de dietes per intentar millorar la qualitat muscular, sense resultats.

A part de les causes directament musculars esmentade s hi ha casos en què el dolor ve causat per un augment de la pressió dins de la cama. Determinades persones, en el moment de realitzar activitat física, pateixen un augment de la pressió dins dels compartiments de la cama, que a la vegada provoca un flux sanguini deficient i una alteració del senyal nerviós. És el que es coneix com a síndrome compartimental crònica, molt comú en esportistes d’elit, però cada vegada més freqüent en la població general. Per últim, cal esmentar el dèficit d’oxigen a les cames provocat per una disminució en el flux sanguini de la principal artèria de la cama, l’artèria poplítia. Aquesta disminució del flux només apareix durant l’exercici i és fruit de la compressió de l’artèria de forma dinàmica, per algun ventre muscular proper a aquesta. El diagnòstic per part del metge de l’esport de la síndrome compartimental crònica, de l’atrapada de l’artèria poplítia, així com d’alguna altra insuficiència de caràcter venós a nivell de la cama presenta certes dificultats, moltes més que el diagnòstic de lesió muscular, i és encara motiu d’estudi d’un grup de recerca de casa nostra que compta amb radiòlegs, cirurgians vasculars i metges de l’esport. És per tot això que recomano, en cas de patir un dolor a la cama de llarga evolució, buscar un professional familiaritzat amb aquest tipus de lesió i fer totes les proves oportunes, tal com la mesura de les pressions, l’estudi eco-doppler, TAC o d’altres i així poder arribar al diagnòstic definitiu.

Doctor Xavier Gasol
Article publicat a l'Araesport n.21