El Cavall Bernat

És potser una de les roques més emblemàtiques de Catalunya, tan sols cal apropar-s’hi per sentir el vertigen i alhora, el desig de pujar-hi, fet que la converteix en l’objectiu de tots els escaladors. Des de l´ermita de Sant Antoni podrem gaudir d´una de les millors vistes d’aquest símbol de Montserrat.

Aproximació

Podem arribar al Cavall Bernat des de diferents indrets:

· Des del monestir pugem per les escales dels Pobres, en direcció a la plaça de Santa Anna i camí Vell de Sant Jeroni. Seguim recte amunt i passem pel peu de l´agulla de la Panxa del Bisbe. A uns 150 metres trobarem el pla dels Ocells, on agafarem el corriol de la dreta. Continuem pujant fins al coll de la Canal Plana i aquí prenem el camí de l´esquerra per la serra de les Lluernes fins a la base del Cavall Bernat. Tot aquest trajecte és d’aproximadament una hora d’anada.

· Des de Santa Cecília prenem el GR (marques blanques i vermelles) a l´esquerra (camí de l´Arrel), en direcció al Monestir. Sense deixar aquest camí, anem vorejant la vessant nord de Montserrat amb vistes a la paret de l´Aeri i el Cavall Bernat. Aproximadament en uns 30 minuts, passem de llarg el Cavall Bernat i el segon corriol que surt a mà dreta ens introduirà a la canal del Cavall Bernat, un camí equipat amb cordes per superar els ressalts. És una ruta tècnica d´uns 350 metres, que ens porta gairebé al pedestal del Cavall Bernat en aproximadament 1 hora i 15 minuts. Tot i que la canal no és difícil, es recomana l’ús de casc, arnès i baga d´ancoratge amb dissipador. També des de Santa Cecília es pot pujar per la canal Plana, tot i que per aquesta ruta tardarem 1h 45 minuts, això sí per un camí sense dificultats.

Des del Cavall Bernat, si prenem el camí en direcció a Sant Jeroni, en poc menys de 10 minuts i sense arribar a l´agulla del Cap de Mort, trobem un corriol ascendent a la dreta, amb el qual en 5 minuts arribarem a l´ermita de Sant Antoni, destruïda per l´exèrcit francès l´any 1812. Des d’aquesta ermita, podrem gaudir d´un dels millors miradors de la muntanya de Montserrat, amb vistes al Cavall Bernat i a la Mare de Déu, que corona el seu cim.

L´escalada

Uns anys abans de la Guerra Civil Espanyola, hi havia molta competència per aconseguir les primeres ascensions a les agulles del Serrat. Un grup d´escaladors manresans, liderats per Jaume Caselles, ja havien conquistat el Trencabarrals, una agulla que també semblava impossible i el 27 d´octubre del 1935, aquest mateix grup d´escaladors, van aconseguir pujar al cim de la Mòmia, una agulla difícil de 60 metres d´escalada sense protecció. Però aquesta proesa va ser totalment eclipsada. Aquell mateix dia, es va conquerir la roca més important de Montserrat, el Cavall Bernat. La cordada la formaven en Josep Costa, en Josep Boix i Carles Balaguer. Passat l´hivern, el mateix Josep Costa va repetir l’ascensió davant de públic, alguns dels quals incrèduls que es pogués escalar aquella roca. Es va convocar la premsa i, fins i tot, una avioneta va sobrevolar el Cavall Bernat amb un locutor de radio que narrava allò tan espectacular que els seus ulls estaven veient.

Avui dia, hi ha moltes vies per escalar el Cavall Bernat, però les més conegudes són la via Normal i les vies Puigmal i Punsola-Reniu, considerades entre les escalades més boniques de Montserrat.

És tanta la devoció per aquesta agulla, que fins i tot hi ha un grup, el Grup Cavall Bernat, que fa trobades una vegada a l´any per als enamorats de l´escalada i per als autèntics “cavallistes”. Qualsevol que hagi arribat al cim i pugui justificar la seva ascensió, pot sol·licitar la inscripció en aquest grup.


Altres Cavalls Bernats

Repartits per arreu dels Països Catalans, trobem moltes roques que s´anomenen Cavall Bernat (Carall Bernat), per la seva forma fàl·lica, però el més conegut, és el de la muntanya de Montserrat.

Altres agulles amb aquest nom les trobem al parc de Sant Llorenç del Munt i l´Obac, on n’hi ha dues (una a Matadepera i l´altra al costat del Montcau), a la serra de LLaberia, a les illes Medes, al cap de Norfeu, a Platja d´Aro, al puig Carallot de Cadaqués, a l´Alzira, al Carallot de Columbrets a Castelló de la Plana, a Banyalbufar, al del camí vell de Lluc a Caimari, al penyal Bernat a Sóller i un altre a Pollença.

La llegenda del Cavall Bernat

Diuen que en un poblet dels voltants de Montserrat, vivia un llenyataire que tallava i venia la llenya recollida dels boscos d’aquesta muntanya. Cansat de tant pujar i baixar la muntanya, carregat de llenya fins al capdamunt, el llenyataire somiava de poder tenir un dia un cavall, un cavall fort i ràpid que l’ajudés en aquella feina tan feixuga.

Un dia, al llenyataire se li va aparèixer un diable i aquest li va oferir un cavall, un cavall anomenat Bernat. El diable només li va imposar una condició, que al cap de deu anys li retornés el favor amb un altre cavall que fos més gran i més fort. Això sí, si no complia la promesa, hauria d´anar a viure amb ell per sempre més.

El Cavall Bernat era un cavall molt fort i molt ràpid, just el que el llenyataire sempre havia somiat i li deia “Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat”.

Amb el temps, el llenyataire es va fer ric gràcies a l´ajuda del cavall, però el dia que es complien els deu anys el diable li recordà la promesa que el llenyataire ja havia oblidat. El llenyataire espantat, va demanar ajuda a la Mare de Déu de Montserrat i llavors un fort terrabastall va sonar per tota la muntanya. El cavall, en sentir aquell fort soroll, va fugir muntanya amunt i es va transformar en una pedra senyalant al cel, davant la impotència del diable que no hi va poder fer res. Al no haver-hi cavall, el llenyataire fa veure al diable que ja no hi ha tracte i que si volia podia endur-se qualsevol de les altres pedres que hi havia a la muntanya. El diable, enfadat, va marxar cap a l’infern, però abans va maleir al Cavall Bernat per tal que ningú hi pogués pujar, i, si així ho feien, si era un home es convertiria en dona i si era una dona es convertiria en home.

Text i Fotografia: Albert Mendoza Torrents
Publicat a l'Araesport n. 22