20 Juliol 2022
El Racó del Pelut Compromís
Parlo de l’actitud i tot allò que cal assumir quan ens plantegem una activitat, ja sigui escalar una gran paret perduda en una muntanya llunyana, com anar a passejar un diumenge pel parc de l’Agulla o fer una tranquil·la sessió matinal.
Hola! benvinguts de nou al racó del Tito Pelut!
Amb tot l’estiu esperant-nos i un que es presenta especialment calent, com ja hem comprovat amb les onades de calor que han castigat tot el país, em faig la següent reflexió sobre el compromís en les activitats que practiquem en la natura.
A què em refereixo? Doncs ràpid, fàcil d’entendre i per a tota la família: el compromís és l’actitud i tot allò que cal assumir quan ens plantegem una activitat, ja sigui escalar una gran paret perduda en una muntanya llunyana, com anar a passejar un diumenge pel parc de l’Agulla o fer una tranquil·la i bonica sessió matinal de senderisme a Montserrat.
Sí, sí, ja sé que mai serà de la mateixa dimensió fer-ho en un lloc o en un altre, però l’afer del qual vull parlar avui és el compromís de cada un de nosaltres. Si sortim a córrer en ple agost a les dotze del migdia a 35 ºC, haurem de mantenir-nos hidratats, portar una gorra, estar prou entrenats, etc., perquè tindrem molts números per patir un cop de calor.
El compromís hi ha de ser sempre; és el que ens marquem nosaltres mateixos per tal de ser completament autònoms a l’hora de dur a terme l’activitat. Cal que siguem conscients de les nostres capacitats i limitacions, tant físiques com mentals.
Us en posaré un exemple: jo, que no soc ciclista, fa uns quants dies vaig participar en la Titan Desert, una de les proves més exigents del món en BTT, que se celebra al desert del Marroc. Bé, el meu compromís no va ser sinó programar-me per acabar la cursa d’acord amb les meves possibilitats: tenint molt clara la velocitat a la qual podia anar i coneixent molt bé les meves limitacions físiques per no sobrepassar el límit i acabar defallint. Aquest va ser el meu compromís, gestionar-me i ser autònom en tot moment, utilitzar el sentit comú i ser conscient de les meves capacitats.
D’altra banda, si volem assolir els reptes que ens proposem, també hem de saber escollir el material que utilitzarem, des de la roba fins als aliments. I dic això perquè, en aquesta edició de la Titan Desert i en moltes altres expedicions que he fet a llocs remots, m’he fet un tip de veure esportistes retirar-se i atribuir el seu fracàs al fet de no portar la roba adequada, no tenir les pastilles per a les rampes o oblidar-se de la crema solar. Tots aquests detalls formen part de l’esmentat compromís.
He vist com gent forta, molt ben preparada i amb el millor equip, abandonen les proves pel simple fet de no poder més. Però el motiu real és que no tenen prou clar el compromís des del principi, malgrat que les seves capacitats físiques i tècniques siguin excel·lents.
Jo no em considero un exemple per a ningú, però m’agradaria aportar una mica d’experiència als més joves i a les noves generacions d’aventurers en general. Tingueu present el vostre compromís, no s’hi val a dir que et retires perquè estàs cansat i no pots més. En aquests moments et toca patir i treure la força d’on sigui, continuar fidel al teu objectiu. Només es tira la tovallola quan, malgrat haver-ho planificat tot fins al mínim detall i haver-t’hi compromès al màxim nivell, la cosa es torça per una causa de força major, és a dir, que no depèn de tu.
Bé, per acabar i no donar-vos més la tabarra, utilitzeu el material adequat per a l’activitat que us disposeu a fer. Per exemple, ara que estic preparant el pròxim viatge a un dels indrets més calorosos del planeta, on escalaré a 50 ºC, necessito un equip concret, perquè altrament el que faré serà patir un cop de calor o, simplement, no podré gaudir de l’activitat.
De marques i models, n’hi ha moltíssims, però aquí us deixo, per si hi voleu fer un cop d’ull, els que jo faig servir i em funcionen perfectament. Soc un fanàtic de la roba La Sportiva, una marca molt compromesa amb el medi ambient i que fa moltes peces a partir de material 100% reciclat.
Article de David Palmada "el Pelut", publicat a l'Araesport n.27
Amb tot l’estiu esperant-nos i un que es presenta especialment calent, com ja hem comprovat amb les onades de calor que han castigat tot el país, em faig la següent reflexió sobre el compromís en les activitats que practiquem en la natura.
A què em refereixo? Doncs ràpid, fàcil d’entendre i per a tota la família: el compromís és l’actitud i tot allò que cal assumir quan ens plantegem una activitat, ja sigui escalar una gran paret perduda en una muntanya llunyana, com anar a passejar un diumenge pel parc de l’Agulla o fer una tranquil·la i bonica sessió matinal de senderisme a Montserrat.
Sí, sí, ja sé que mai serà de la mateixa dimensió fer-ho en un lloc o en un altre, però l’afer del qual vull parlar avui és el compromís de cada un de nosaltres. Si sortim a córrer en ple agost a les dotze del migdia a 35 ºC, haurem de mantenir-nos hidratats, portar una gorra, estar prou entrenats, etc., perquè tindrem molts números per patir un cop de calor.
El compromís hi ha de ser sempre; és el que ens marquem nosaltres mateixos per tal de ser completament autònoms a l’hora de dur a terme l’activitat. Cal que siguem conscients de les nostres capacitats i limitacions, tant físiques com mentals.
Us en posaré un exemple: jo, que no soc ciclista, fa uns quants dies vaig participar en la Titan Desert, una de les proves més exigents del món en BTT, que se celebra al desert del Marroc. Bé, el meu compromís no va ser sinó programar-me per acabar la cursa d’acord amb les meves possibilitats: tenint molt clara la velocitat a la qual podia anar i coneixent molt bé les meves limitacions físiques per no sobrepassar el límit i acabar defallint. Aquest va ser el meu compromís, gestionar-me i ser autònom en tot moment, utilitzar el sentit comú i ser conscient de les meves capacitats.
D’altra banda, si volem assolir els reptes que ens proposem, també hem de saber escollir el material que utilitzarem, des de la roba fins als aliments. I dic això perquè, en aquesta edició de la Titan Desert i en moltes altres expedicions que he fet a llocs remots, m’he fet un tip de veure esportistes retirar-se i atribuir el seu fracàs al fet de no portar la roba adequada, no tenir les pastilles per a les rampes o oblidar-se de la crema solar. Tots aquests detalls formen part de l’esmentat compromís.
He vist com gent forta, molt ben preparada i amb el millor equip, abandonen les proves pel simple fet de no poder més. Però el motiu real és que no tenen prou clar el compromís des del principi, malgrat que les seves capacitats físiques i tècniques siguin excel·lents.
Jo no em considero un exemple per a ningú, però m’agradaria aportar una mica d’experiència als més joves i a les noves generacions d’aventurers en general. Tingueu present el vostre compromís, no s’hi val a dir que et retires perquè estàs cansat i no pots més. En aquests moments et toca patir i treure la força d’on sigui, continuar fidel al teu objectiu. Només es tira la tovallola quan, malgrat haver-ho planificat tot fins al mínim detall i haver-t’hi compromès al màxim nivell, la cosa es torça per una causa de força major, és a dir, que no depèn de tu.
Bé, per acabar i no donar-vos més la tabarra, utilitzeu el material adequat per a l’activitat que us disposeu a fer. Per exemple, ara que estic preparant el pròxim viatge a un dels indrets més calorosos del planeta, on escalaré a 50 ºC, necessito un equip concret, perquè altrament el que faré serà patir un cop de calor o, simplement, no podré gaudir de l’activitat.
De marques i models, n’hi ha moltíssims, però aquí us deixo, per si hi voleu fer un cop d’ull, els que jo faig servir i em funcionen perfectament. Soc un fanàtic de la roba La Sportiva, una marca molt compromesa amb el medi ambient i que fa moltes peces a partir de material 100% reciclat.
Article de David Palmada "el Pelut", publicat a l'Araesport n.27
Compartir
Escriu el teu comentari
Vols rebre
el newsletter
de la revista?