02 Març 2023
Excursions ELS PICS DE CERTASCAN I FLAMISELLA
Circular 5 estrelles a la part més salvatge del Pallars Sobirà, entrant per les bordes de Noarre i tornant per Causes.
L’Alt Pirineu, declarat parc Natural el 2003 i ubicat entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 ha. Sota el cim més alt del Pirineu català, la Pica d’Estats (3.143 m), aquest territori singular és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. Destaca per les extenses pastures mantingudes per l’acció del bestiar i animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’os bru.
Les valls laterals del Circ de Gallina i Noarre són les úniques valls que han quedat al marge de regulacions hidroelèctriques de la capçalera lacustre de la Vall de Cardós.
El circ de Noarre es mostra gairebé intocat, per la qual cosa es considera una àrea d’especial interès paisatgístic.
La poca alterabilitat de la vegetació en tots els estatges característics de la zona i la presència d’elements d’interès patrimonial (com les bordes de Noarre) són els principals valors paisatgístics d’aquesta petita vall.
Les alteracions més notables s’han donat en les conques amb major concentració de grans estanys, ja que han estat aprofitades durant el darrer segle per a l’emmagatzematge d’aigües emprades per a la producció elèctrica. Això és destacable principalment a la conca de Certascan i a la capçalera del riu de Lladorre. Tot i això, aquesta àrea es considera d’especial interès, ja que alberga conques lacustres de destacada entitat, com el mateix estany de Certascan, l’estany glacial més extens de Catalunya.
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Bordes de Quanca.
Distància recorreguda:
21 km.
Durada:
9hores. Es pot dividir en dues jornades fent nit al refugi de Certascan.
Desnivell: +2000 metres
Dificultat:
Alta per l’exigència física que comporta el desnivell i la longitud, així com per les canals oest del Pic de
Certascan i el Flamisella.
Llocs d’interès:
Bordes de Noarre, estany Blau, estany de Guerossos, Cabana de Guerossos, Pic de Certascan, estany Blanc, coll de Certascan, canal Oest de Certascan, Pic de Flamisella, estany de Flamisella, Causes, bordes de Quanca.
Altura màxima i mínima: 2853m (Pic de Certascan) i 1377m (pàrking de Quanca).
Material:
Esquís, pells de foca, grampons, piolet, motxilla, pala arva i sonda i pals.
Cartografia utilitzada: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Deixem el cotxe just a les bordes de Quanca, on comença la pista direcció al Montroig, Port de Tavascan, estanys del Port i Noarre. Ràpidament ens desviem a la dreta i guanyem alçada per un PR fins arribar a l’autèntic poble de Noarre, format per unes bordes reformades i totalment cobertes del blanc més pur. Seguim el curs del riu en sentit ascendent, travessant un bosc de pins, vedolls i avets força espès i perdedor, poc senyalitzat però amb la referència del riu sempre a la dreta. Després de guanyar força alçada, la vegetació perd protagonisme i l’ambient d’alta muntanya es fa palès.
Deixem enrera el riu de Noarre i arribem a un preciós pla des d’on podem contemplar el bosc que acabem de deixar i el cim que ens espera per endavant. La nova Cabana de Guerossos dóna un toc pinturesc a la zona. Acollidora i en un punt molt estratègic serveix d’aixopluc als pastors a l’estiu i de refugi als muntanyencs a l’hivern. Superem una pala i en pocs minuts passem l’estany Blau i l’estany de Guerossos, per anar direcció al coll de Certascan.
Des d’aquí, la pujada al cim és directa pel llom, amb 350m+ per endavant, amb vistes a l’estany de Certascan i la Pica d’Estats en tot moment. Un petit plà ens permet agafar aire i encarar els últims metres fins dalt. Un cim preciós de 2.853 metres, amb una panoràmica de 360º molt interessant, entre la Val d’Aran, l’Ariege, Andorra, la Ribagorça i Osca.
Descendim direcció al Certascan nord fins al coll que separa la canal Oest de la canal Est. Optem per una baixada molt interessant per la cara oest que es tradueix en més de 500m de neu pols exquisita en una canal ample de pendent mantinguda que sembla no tenir fi, fins a l’estany Blanc i al circ que forma el Tuc de Montabona, el Pic de Lassaugueda, el Pic de Lleia i el Pic de Montabona i Flamisella. Pugem direcció al Pic de la Lleia, i un cop al coll, crestegem cap a l’esquerra, seguint la vessant oest sense predre alçada fins al Pic de Flamisella (2781m).
Des del cim baixem directes per la cara oest, que inicialment és una pala ample molt esquiable, es va estrenyent i acaba amb tendència a la dreta entre dues roques, fins arribar a la part baixa, al riu de Flamisella. Seguim el descens cap a l’estany de Flamisella, i d’aquí remuntem uns metres fins a Causes, per baixar el preciós bosc que ens deixa a la pista. Seguim la pista del Port de Tavascan en sentit descendent submergits en el preciós bosc de Causes i gaudint d’unes bones vistes al Montroig. Després d’uns quatre quilòmetres retrobem les bordes de Quanca per tancar una circular plena d’encant.
Article d'Oriol Estefanell
Publicat a l'Araesport n.31
Les valls laterals del Circ de Gallina i Noarre són les úniques valls que han quedat al marge de regulacions hidroelèctriques de la capçalera lacustre de la Vall de Cardós.
El circ de Noarre es mostra gairebé intocat, per la qual cosa es considera una àrea d’especial interès paisatgístic.
La poca alterabilitat de la vegetació en tots els estatges característics de la zona i la presència d’elements d’interès patrimonial (com les bordes de Noarre) són els principals valors paisatgístics d’aquesta petita vall.
Les alteracions més notables s’han donat en les conques amb major concentració de grans estanys, ja que han estat aprofitades durant el darrer segle per a l’emmagatzematge d’aigües emprades per a la producció elèctrica. Això és destacable principalment a la conca de Certascan i a la capçalera del riu de Lladorre. Tot i això, aquesta àrea es considera d’especial interès, ja que alberga conques lacustres de destacada entitat, com el mateix estany de Certascan, l’estany glacial més extens de Catalunya.
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Bordes de Quanca.
Distància recorreguda:
21 km.
Durada:
9hores. Es pot dividir en dues jornades fent nit al refugi de Certascan.
Desnivell: +2000 metres
Dificultat:
Alta per l’exigència física que comporta el desnivell i la longitud, així com per les canals oest del Pic de
Certascan i el Flamisella.
Llocs d’interès:
Bordes de Noarre, estany Blau, estany de Guerossos, Cabana de Guerossos, Pic de Certascan, estany Blanc, coll de Certascan, canal Oest de Certascan, Pic de Flamisella, estany de Flamisella, Causes, bordes de Quanca.
Altura màxima i mínima: 2853m (Pic de Certascan) i 1377m (pàrking de Quanca).
Material:
Esquís, pells de foca, grampons, piolet, motxilla, pala arva i sonda i pals.
Cartografia utilitzada: Alpina Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Deixem el cotxe just a les bordes de Quanca, on comença la pista direcció al Montroig, Port de Tavascan, estanys del Port i Noarre. Ràpidament ens desviem a la dreta i guanyem alçada per un PR fins arribar a l’autèntic poble de Noarre, format per unes bordes reformades i totalment cobertes del blanc més pur. Seguim el curs del riu en sentit ascendent, travessant un bosc de pins, vedolls i avets força espès i perdedor, poc senyalitzat però amb la referència del riu sempre a la dreta. Després de guanyar força alçada, la vegetació perd protagonisme i l’ambient d’alta muntanya es fa palès.
Deixem enrera el riu de Noarre i arribem a un preciós pla des d’on podem contemplar el bosc que acabem de deixar i el cim que ens espera per endavant. La nova Cabana de Guerossos dóna un toc pinturesc a la zona. Acollidora i en un punt molt estratègic serveix d’aixopluc als pastors a l’estiu i de refugi als muntanyencs a l’hivern. Superem una pala i en pocs minuts passem l’estany Blau i l’estany de Guerossos, per anar direcció al coll de Certascan.
Des d’aquí, la pujada al cim és directa pel llom, amb 350m+ per endavant, amb vistes a l’estany de Certascan i la Pica d’Estats en tot moment. Un petit plà ens permet agafar aire i encarar els últims metres fins dalt. Un cim preciós de 2.853 metres, amb una panoràmica de 360º molt interessant, entre la Val d’Aran, l’Ariege, Andorra, la Ribagorça i Osca.
Descendim direcció al Certascan nord fins al coll que separa la canal Oest de la canal Est. Optem per una baixada molt interessant per la cara oest que es tradueix en més de 500m de neu pols exquisita en una canal ample de pendent mantinguda que sembla no tenir fi, fins a l’estany Blanc i al circ que forma el Tuc de Montabona, el Pic de Lassaugueda, el Pic de Lleia i el Pic de Montabona i Flamisella. Pugem direcció al Pic de la Lleia, i un cop al coll, crestegem cap a l’esquerra, seguint la vessant oest sense predre alçada fins al Pic de Flamisella (2781m).
Des del cim baixem directes per la cara oest, que inicialment és una pala ample molt esquiable, es va estrenyent i acaba amb tendència a la dreta entre dues roques, fins arribar a la part baixa, al riu de Flamisella. Seguim el descens cap a l’estany de Flamisella, i d’aquí remuntem uns metres fins a Causes, per baixar el preciós bosc que ens deixa a la pista. Seguim la pista del Port de Tavascan en sentit descendent submergits en el preciós bosc de Causes i gaudint d’unes bones vistes al Montroig. Després d’uns quatre quilòmetres retrobem les bordes de Quanca per tancar una circular plena d’encant.
Article d'Oriol Estefanell
Publicat a l'Araesport n.31
Compartir
Escriu el teu comentari
Vols rebre
el newsletter
de la revista?