ENTENDRE EL DOLOR I COM GESTIONAR-LO

Per què tenim dolors que no acaben de desaparèixer mai? Com és que dies abans de fer una prova important o d’un esdeveniment que ens neguiteja comencem a notar més dolor de l’habitual? I com pot ser que fent el que més ens distreu ni el notem? Doncs bé, per poder-ho entendre cal que primer ens fem una idea de què carai és el dolor.

El dolor (Moseley, 2003), és un output (sortida) del cervell que es produeix sempre que el cervell conclou que un teixit corporal està en perill i una acció és necessària. Per tant, quan rebem un estímul nociceptiu (que seria un missatge de perill, encara no és dolor) al genoll, aquest viatge fins a la medul·la, allà fa connexió amb altres neurones i pot ,o no, continuar cap amunt per ser valorat pel cervell mitjançant totes les seves parts implicades.

Aquestes parts implicades (còrtex prefrontal, amígdala, hipotàlem, substància grisa periaqüeductal...) formen un entramat complex però molt ordenat anomenat Neuromatriu (Melzack,1999). Aquesta Neuromatriu és la responsable de donar una percepció subjectiva individual a tal estímul, juntament amb els components associats (emocionals, cognitius, sensorials, motors...) i transformar-lo en el dolor més gran de la teva vida, o en una sensació agradable i reconfortant, anem a veure’n un exemple:

Vas per la muntanya i et pica una abella, et fa un mal terrible però saps que no hi tens cap reacció al·lèrgica associada i per tant, el dolor que sents és gran, però no et crea cap mena d’angoixa i saps que tard o d’hora passarà. Per altra banda, ara ets una persona que de petita et va picar una abella i tot i no ser al·lèrgica, la picada se’t va infectar i vas acabar ingressada a l’hospital passant per un tràngol important. Si ara passejant per la muntanya et torna a picar un insecte molest, de ben segur que la percepció del dolor serà molt més gran en comparació a l’estímul nociceptiu rebut.

O sense anar més lluny, les agulletes a les cuixes dels dies posteriors a una ascensió a la muntanya que feia temps que perseguies segur que seran molestes però plenes de bons records i fins i tot reconfortants. Per tant, el dolor ens comença a preocupar quan alguna o diverses parts de la Neuromatriu estan massa estimulades. És a dir, quan ens provoca una limitació important en el nostre dia a dia, no podem fer el que més ens agrada, o bé no tenim control sobre ell.

Què podem fer quan això passa?

És evident que hem de tenir en compte la font del dolor (per exemple un esquinç de lligaments de fa mesos), però si aquest dolor perdura en el temps, tot i saber que els lligaments ja fa temps que s’han recuperat, és fàcil caure en una espiral de metges i proves mèdiques que no fan més que trobar “imperfectes” en la zona que en el teu entendre està lesionada. És aleshores quan cal mirar una mica més enllà. Hem de tenir en compte que quan patim un dolor crònic, la representació de certs moviments o parts del cos al nostre sistema nerviós central es veuen alterades, a causa d’un fenomen anomenat neuroplasticitat. I això pot conduir-nos a moure’ns de manera diferent o a perdre la percepció correcte del nostre cos. Per sort, aquestes modificacions es poden revertir.

Aquí tenim algunes estratègies per tal d’aconseguir-ho:

· Tenir en compte que dolor no és sinònim de lesió. Perdre la por al moviment que consideres més perillós i mirar de fer-lo temporalment d’una manera diferent, o fraccionada, si és necessari.

· Buscar una activitat cardiovascular que et distregui i et sigui poc molesta i agradable.

· No tenir por d’episodis de dolor i recaiguda, entren dintre de la normalitat, tenir un pla B per afrontar-los.

· Intentar trobar “escapatòries” al teu dolor, és a dir, eines de control que et permetin disminuir-lo quan aquest aparegui (i no valen els analgèsics).

· Reforçar els teus punts dèbils i tractar les disfuncions que puguin contribuir al teu dolor.

· Canviar maneres de fer del dia a dia que poden perpetuar la teva situació.

· Retornar de mica en mica a la teva activitat normal, acceptant les teves limitacions, i traient el focus d’atenció al dolor.

· Buscar activitats que et motivin.

· Fer del teu entorn social un lloc on trobar suport quan ho necessitis, no aïllar-te.

Doncs bé, aquestes són unes idees per tal de modular la teva Neuromatriu i poder actuar sobre la manera de sentir i percebre el dolor. A vegades podem aconseguir que aquest desaparegui per complet i d’altres haurem d’acabar aprenent la manera de conviure-hi. Però el més important de tot és que no hem de deixar que aquest ens privi de poder viure una vida funcional i gratificant.

Article publicat a l'ARAESPORT n.36

Guillem Puig Junyent
Fisioterapeuta col·legiat
Núm. 8369. Especialista en Teràpia Manual en el Concepte Maitland, Dolor Miofascial, Punció Seca i Control Motor.