Tancar
02 Setembre 2021
Salut i rendiment esportiu

ENTRENAMENT DE LA MUSCULATURA INSPIRATÒRIA

Tot i que els dispositius i els mètodes d’EMI es van iniciar en els programes de rehabilitació a la dècada dels 80, actualment estan en boca de molts professionals de la salut.

ENTRENAMENT  DE LA  MUSCULATURA  INSPIRATÒRIA
Seguint l’article de l’Araesport n.14 amb el títol “Diafragma el Múscul de la vida”, on vaig parlar molt breument del diafragma i d’alguns dels seus trets més característics, avui parlaré de l’entrenament de la musculatura inspiratòria (EMI). D’aquesta manera, també respondré algunes de les preguntes que vaig llançar a l’anterior publicació.

Tot i que els dispositius i els mètodes d’EMI es van iniciar en els programes de rehabilitació a la dècada dels 80, actualment estan en boca de molts professionals de la salut. No només per ser una de les eines de tractament útils donada la realitat que ens envolta (és important en el tractament de persones supervivents al covid-19), sinó també per l’augment exponencial de les publicacions científiques. De fet, i sempre amb un professional de la salut qualificat al darrere que explori, avaluï i marqui el treball a realitzar per a cadascú (segons l’objectiu/finalitat), ha demostrat efectes molt positius en persones sanes, persones amb patologia respiratòria i no respiratòria, persones amb treballs energèticament exigents i persones esportistes principiants, experimentades i/o d’elit.
muscles_respiratoris_araesport-11--7764756.jpg
És per això que avui, de manera genèrica, enumeraré alguns dels efectes fisiològics respiratoris estudiats que poden explicar les seves grans i creixents virtuts en l’evidència científica actual:

- Promou la hipertròfia del diafragma.

- Millora el control neuronal dels músculs respiratoris.

- Augmenta la proporció de fibres tipus I i la mida de les fibres tipus II en els músculs intercostals externs.

- Atenua el metaboreflex.

- Disminueix la qualificació de la dispnea percebuda i la qualificació de l’esforç percebut.

- Millora l’economia muscular respiratòria.

- Redueix el treball respiratori.

- Millora la resistència muscular respiratòria.

- Redueix la dispnea d’esforç en la salut i en la malaltia.

musculatura_inspiratoria-10--9656731.jpg

És a dir, els canvis en l’eficiència ventilatòria, el subministrament d’oxigen, els patrons de reclutament motor i la resistència a la fatiga muscular respiratòria es destaquen com a possibles factors mecànics potencials que vinculen l’EMI amb les millores en l’organisme i en el rendiment esportiu. De fet, és probable que aquests mecanismes estiguin relacionats entre si, no obstant, la complexa interacció entre aquests factors i com afecten el rendiment de l’exercici no es comprèn amb absoluta certesa. Per exemple, es pensa que augmentar la proporció de fibres tipus I pot millorar l’economia de la musculatura respiratòria i ajudar a retardar la fatiga muscular respiratòria i el metaboreflex. Certa literatura suggereix que la intensitat de la dispnea pot explicar-se en gran mesura per l’augment de l’impuls respiratori neural. No obstant, hi ha estudis que exposen que l’EMI és capaç de reduir significativament les classificacions d’intensitat de dispnea submàxima però no canvia l’EMG de cap múscul inspiratori i que, per tant, les millores en la dispnea d’esforç després de l’EMI poden ser el resultat d’adaptacions fisiològiques no relacionades amb l’impuls respiratori neural.
Si us interessa la temàtica, seguiu propers llançaments d’Araesport. Tractaré alguna de les temàtiques que he exposat (efectes de l’EMI en persones esportistes -amb especial èmfasis en la natació- i no esportistes). A més a més, us explicaré els resultats i les conclusions del darrer estudi que he realitzat, “Entrenament de la musculatura inspiratòria en nedadors federats sub-elit durant un període de confinament domiciliari”, on els protagonistes que han realitzat l’EMI han estat els nedadors del Club Natació Castellet.

Text i fotografia: Jordi Romero
Article publicat a l'Araesport n.22

Escriu el teu comentari

Comentari