ENTRENAMENT DE FORÇA I NATACIÓ

No parlo de culturisme ni d’halterofília. Tampoc d’aixecar peses, dia sí i dia també.

Segurament, la imatge que tenim del concepte força dista molt de la realitat. Estar fort i tenir una bona massa muscular és fonamental per a la salut, sobretot quan ens fem grans. Es troba en la majoria d’activitats que duem a terme en la nostra rutina, d’ençà que ens aixequem del llit i esmorzem, donem la mà a un amic o caminem, fins que posem l’alarma a la nit, per tornar a començar de nou.

El múscul abriga els nostres ossos, el cor i, fins i tot, ens pot protegir del càncer. El teixit muscular és un òrgan metabòlicament actiu que allibera unes molècules
anomenades mioquines, les quals tenen efectes en el mateix múscul i en altres teixits: protegeixen de la degradació dels ossos; disminueixen la pressió arterial i el colesterol i afavoreixen la neurogènesi, per exemple.

En natació, el rendiment està dominat per les capacitats físiques, és a dir, la combinació de la força, la velocitat, la resistència i la flexibilitat. Més específicament, la força ens permet millorar la qualitat dels moviments propulsius que es duen a terme a dins l’aigua, resultat de la interrelació que es dona entre les forces internes, generades pels músculs esquelètics, i les forces externes, com la gravetat, les càrregues o la resistència al desplaçament.

La tècnica requerida en les diferents proves de natació és produïda per l’aplicació de tres tipus de forces: la força màxima (FM), entesa com la capacitat que té el nostre sistema neuromuscular d’aplicar la força més gran en una sola contracció, per dominar una oposició màxima; la força explosiva (FE), l’aptitud de vèncer ràpidament una càrrega, en el menor temps possible, i la força resistència (FR), l’habilitat de retardar la fatiga davant de càrregues repetides de baixa intensitat i de llarga durada.

Aquests tipus de força es valoren de dues formes, mitjançant la força absoluta i la força relativa. En el cas de la natació, pren rellevància aquesta última, que sorgeix del quocient entre la força aplicada i el pes corporal. Aquest fet és degut a l’afectació que pren el pes corporal en el medi aquàtic, per la densitat dels teixits del nostre cos en relació amb la densitat de l’aigua.

Tenint en compte tots els aspectes comentats anteriorment, a continuació exposo diversos tipus d’exercicis que es poden dur a terme per desenvolupar i millorar les diferents manifestacions de força:

Exercicis generals. Pràctiques globals que es duen a terme per diferents grups musculars i no s’assemblen gens als moviments tècnics esportius de la natació.

Exercicis bàsics. Accions que es duen a terme per diferents grups musculars, que s’assemblen als moviments tècnics de la natació, però no al moviment competitiu. Un exemple en seria l’entrenament amb pesos i màquines de musculació.

Exercicis específics. El seu avantatge radica en el gest tècnic, que s’assimila molt més al de la competició, augmentant la resistència sense arribar a distorsionar la tècnica. Es poden realitzar en sec (amb gomes elàstiques, amb aparells de fricció, etc.) o en aigua (amb pales, aletes, llasts, etc.).

Exercicis competitius. Pràctiques de força amb el mateix gest tècnic específic que la competició, amb la mateixa intensitat, velocitat de contracció, etc. Un exemple, en nedadors de competició, seria un entrenament específic de velocitat semblant o igual que la de la competició.

El treball de força és necessari com a part de la preparació d’un esportista i també del nedador, i cal delimitar aquest treball en funció de les característiques de cada persona.

La força ens dona vida, no només en quantitat d’anys, sinó també en la qualitat d’aquests. Així doncs, més clar que l’aigua: la força és salut!

Article de Marina Parcerisa @mariina.parcerisa
Article publicat a l'Araesport n.29