PAU CAPELL

(Sant Boi de Llobregat, 10 de setembre 1991)

El passat 31 d’agost Pau Capell va revalidar el títol de Campió del Món de l’Ultratrail World Tour i va fer història guanyant la Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) com mai ningú ho havia fet abans, dominant la cursa des de l’inici fins a la línia de meta a Chamonix, amb un temps de 20h 19’, després de recórrer 171 km amb 10.000 metres de desnivell positiu, pels Alps, passant per França, Itàlia i Suïssa. Sempre per davant del favorit de la cursa i guanyador d’altres edicions, com la del 2018, el francès Xavier Thévenard. L’atleta de Sant Boi de Llobregat, entrenat per la santvicentina amb residència a Castellnou de Bages i també corredora de curses de llarga distància Laia Díez, va trencar la ratxa de 6 victòries consecutives franceses. La cursa l’havia planificat amb tot detall amb la seva entrenadora...


Ara Esport A.E
Pau Capell P.C

A.E.- Com vau planificar la Ultratrail del Mont Blanc?

P.C.- Sempre fem una planificació prèvia a cursa, a nivell nutricional, d’entrenaments i analitzem una mica com podem córrer la cursa. Vaig anar un mes abans a Chamonix a fer la volta sencera amb els temps que havíem planificat i vam veure que es podien complir i llavors, amb la Laia vam decidir fer un timing molt específic de quin temps trigaria d’anar de cada punt a cada punt d’avituallament i el vam anar complint durant tota la cursa.

A.E.- La Laia Díez t’ha entrenat des del principi, com t’ha influenciat en la teva carrera esportiva?

P.C.- Si, vaig agafar-la com a entrenadora quan vaig veure-la a Prades, en la primera cursa que vaig fer d’ultratrail, ella també corria. Vam coincidir en un restaurant, estàvem a taules de costat i vaig sentir com comentava la cursa que faríem l’endemà amb la seva parella. Ho portava tot estudiat. No vaig veure només una corredora... Quan t’entrena algú, el més important és que tinguis confiança en aquella persona i la Laia em va transmetre moltes coses de com és ella, sincera, molt oberta, simpàtica amb la gent i vaig pensar, ostres si algun dia arribo a ser algú en aquest món, d’això ja fa 6 anys, m’agradaria ser el més semblant possible a la Laia. El seu caràcter i la seva personalitat van ser determinants perquè fos la meva entrenadora. El que passa és que avui en dia s’ha convertit amb una de les meves millors amigues, per tant, parlar d’entrenadora, ho veig una mica diferent ara.

A.E.- L’alimentació durant la cursa és clau, ens podries explicar com t’alimentes abans, durant i després d’una cursa d’aquestes característiques?

P.C.- Sempre dic que quan algú coneix sobre un tema més que tu, el millor és demanar-li ajuda. En aquest sentit a mi em porta una nutricionista, igual que tinc un metge, que tinc una entrenadora, un podòleg... La nutricionista em marca una mica, però jo també sé el que he de fer. Els dies abans menjo totalment normal, intento no menjar gaire fibra per no haver d’anar al bany, menjo menys amanides, més hidrats de carboni, arròs, pasta blanca amb una mica de proteïna, tot a la planxa. Durant la cursa menjar molt fàcil de digerir, tipus codony, melmelada, entrepà petit de formatge... i quan veiem que la cosa es comença a complicar, passem als gels i aliments més difícils de digerir, perquè aquests poden canviar una mica el funcionament normal de l’estómac, però els necessitem per superar els moments difícils de la cursa. I postcursa, hidratar-se molt bé, prendre algun recuperador i sobretot, deixar descansar el cos, que després de moltes hores amb una activitat important a nivell digestiu, ho necessita. L’endemà ja menjo normal i però evito menjar amb salses perquè no em repeteixin després de l’esforç. Intento cuidar l’estómac els tres dies posteriors a la cursa i després amb total normalitat.

A.E.- En curses de llarga distància, competeixes més aviat contra tu mateix que contra els altres participants, és cert?

P.C.- En una ultratrail la base és competir per tu mateix, amb els teus temps i crec que això fa que puguis arribar a meta amb els objectius que tu tens plantejats, l’error més habitual i jo l’he comès moltes vegades, és intentar competir amb els demès i intentar anar al ritme de l’altra gent, però al final això el que fa és que tu corris a uns ritmes que no són teus i que et posis nerviós perquè no saps si has d’apretar o no. Per tant, la millor estratègia és conèixer bé el recorregut, saber on vols apretar i on no i, a partir d’aquí, fer uns temps que tu creus que pots complir. Si els altres van més ràpid, se’ls aplaudeix, i si van més lents, doncs tu tens la victòria.

A.E.-A nivell anímic/mental, com passes les hores? La nit és la part més complicada? Tens algun “mantra”, alguna cosa que et diguis a tu mateix que t’ajudi a seguir?

P.C.- A l’ultratrail del Mont Blanc vaig fer una estratègia que no havia fet mai, va ser dividir la cursa en quatre parts. Són 170 Km amb 10.000 positius i em vaig dir mira, en lloc de fer 170 km, vaig a fer 4 maratons i una trucada en finalitzar-les. La primera marató quan la vaig completar, vaig trucar als meus pares i aquella trucada em servia per dir-los que els estimava molt, que gràcies per tot el suport que fins ara m’han donat, jo vaig estudiar enginyeria, i no ha de ser fàcil per a uns pares que t’ho han donat tot perquè facis una carrera, que el seu fill decideixi acabar-la però obrir-se camí en l’esport. I suposo que en això sóc afortunat perquè els meus pares sempre m’han recolzat. Quan vaig acabar la segona marató, al km 80 vaig trucar a la meva parella per dir-li que me l’estimo molt i gràcies per tota l’ajuda que em dóna sempre a les curses. I llavors em quedaven dues trucades, em quedava mitja cursa. La tercera va ser per la Laia, per donar-li les gràcies al Km 120. I ja només em quedava fer una trucada, no quilòmetres sinó una trucada i aquella era l’última marató. Vaig trucar a un amic a 15 km de la meta i va ser per dir-li gràcies per la seva amistat i ajudar-me sempre, per enviar-me missatges d’ànims i motivació per superar les curses. Així que va ser una cursa de 170 km dividida en quatre trucades i crec que això em va ajudar molt, és una estratègia mental que vaig fer servir.

A.E.- Quin és el teu entrenament habitual? Previ a una cursa.../Recuperació posterior? Importància del descans?

P.C.- El meu entrenament sempre el fa la Laia, normalment la setmana de la cursa és important descansar, fem entrenaments de només una hora i intento arribar el més fresc possible a la prova. La setmana prèvia a la cursa és cert que fem l’última setmana de volum, seguim entrenant normal, perquè jo sóc de l’opinió que el cos està acostumat a unes coses i quan les modifiquem en alguna cosa sempre ens reacciona diferent i per tant, intentem no canviar gaires coses. Però sí que és important arribar amb 5 dies bons de descans, entrenant només una horeta cada dia. Però bé, normalment cada dia entreno unes 5 hores, depèn del volum 6 hores, en dues sessions, matins i tardes i així aconseguim acumular volum i cansament, que és el que després en curses de llarga distància, necessito. I el descans... la Laia també me’l marca però jo sóc un cul inquiet, em costa molt descansar, a vegades el descans es converteix a fer bicicleta o coses més suaus sense impacte.

A.E.- Ets molt jove per dominar tan bé aquest tipus de cursa, a nivell físic però també mental. No se’t veu patir... El dolor és psicològic?

P.C.- Pateixo, pateixo! Moltes vegades has d’intentar simular coses que no són, si t’intentes convèncer a tu mateix que no estàs patint segurament patiràs menys. És un joc mental, has de pensar que tothom es cansa, des del primer a l’últim. Hem de buscar això, enganyar-nos a nosaltres mateixos i pensar que el cansament passarà i que seguirem corrent fins a la meta. És el truc.

A.E.- La teva formació com a enginyer, creus que condiciona la preparació de les curses?

P.C.- Sí, sóc molt quadriculat. Amb idees bastant clares. Sóc molt tossut i quan se’m posa alguna cosa entre cella i cella, no paro fins aconseguir-ho.

A.E.- Objectius per al 2020? Quantes i quines curses t’agradaria córrer i per què?

P.C.- El calendari encara no el tenim tancat... Però per l’any vinent ens basarem en objectius importants: Gran Canària, Mont Blanc,.. Curses que ja he fet però que són curses internacionals importants i després, altres curses més petites per entrenar, però intentarem focalitzar-nos en objectius molt importants.

A.E.- Quins són els teus punts forts? En quins aspectes creus que podries millorar?

P.C.- Puc millorar en tot, en les pujades, en les baixades, puc ser més ràpid, perquè no sóc el millor en res. Però sí que, al ser tan tossut potser fa que lluiti més que d’altra gent i amb la Laia sempre ho hem dit, jo físicament no sóc un portento però sí que tinc molt d’esforç al darrere i molt d’entrenament. A la Laia sempre li dic, Laia posa’m sèries, posa’m baixades tècniques perquè ho he de millorar tot.

A.E.- Creus que s’ha arribat al “límit”(quant a distància, tècnica, duresa, etc..) de les ultres o encara aniran a més?

P.C.- Potser cada vegada la gent és més conscient del que comporta pel cos fer moltes curses de llarga distància i intenten fer-ne menys. Potser no en fa tantes com abans, sinó un parell a l’any. Però bé, jo crec que la ultra distància t’agrada o no, i si t’agrada, t’enganxa i després ja no ho pots deixar.

A.E.- Quin altre esport t’agrada practicar?

P.C.- Sóc molt de futbol jo, però ja no hi jugo. Practico el tennis i el pàdel.

A.E.- Quin consell donaries al lector d’Araesport que vulgui fer la seva primera ultra?

P.C.- Li recomanaria que abans hagi fet 20, 40 i 60Km i que vagi amb moltes ganes i molt de cap. Jo recomano a tothom que provi tot allò que vulgui i que quan ho faci, sigui amb les millors condicions possible.

A.E.- Què en penses de les escoles de trail, com la de la Laia, on des de ben petita la canalla comença a córrer per la muntanya?

P.C.- A mi, des de que va començar amb l’escola realment em va enamorar el projecte. Que els petits creixin amb els valors que dóna la muntanya crec que és molt positiu i és un esport molt maco pels nens perquè estan a la natura, veuen coses noves, trepitgen terra, veuen animals... És com creixíem fa molts anys, en contacte amb la natura, que ara s’ha perdut.

A.E.- També ets entrenador i tens una empresa... Com trobes temps per tot?

P.C.- M’agrada molt fer coses, no em puc estar quiet, descanso 8 hores però la resta del dia no paro. Metre pugui anar-m’ho combinant, seguiré.

A.E.- I per acabar, una pel·lícula?

P.C.- Brave Heart

A.E.- Un llibre?

P.C.-“Viatge al país dels blancs”, de Ousman Umar. Va d’un noi de l’Africa que ve a Barcelona i explica tota la història i els problemes que passa per arribar fins aquí.

A.E.- Un grup de música o cançó?

P.C.- Vangelis, la cançó “Love Theme”

A.E.- Un costum/mania/rutina?

P.C.- Sempre faig uns salts a la sortida de les curses. Els tres minuts abans faig 10 salts i en l’últim minut en faig tres, simplement per motivar-me i dir-me va ara ja toca córrer, espavila.

Gràcies Pau!, que segueixis gaudint de la teva passió per molts anys!

Imatge: @marta_bacardit_photography

Castellnou de Bages, 5 de setembre de 2019.