LAIA DÍEZ FONTANET

El trail és un esport tan individual com sembla?

Com a base és un esport individual, lògicament està catalogat com a tal. Però sempre he pensat que els valors que aporta i el tracte de la gent a la muntanya i a les curses el fa molt col·lectiu. A l’escola de trail el treballem com un esport d’equip, on fomentem la companyoia, l’entrenament conjunt i el respecte entre companys i entrenadors, formant un sol equip. És un esport que permet entrenar tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.

Com va ser el teu inici, quan vas començar?

Fa uns 8-10 anys formava part d’un equip de raids on fèiem curses de 2 a 6 dies non-stop, implicant molts esports diferents com el córrer, la bici, escalada, piragua, patins...i on l’ultra distància i l’orientació n’eren la base. Al destacar en l’apartat del córrer em vaig anar encaminant, jo sola, en les curses de llarga distància. Començant de seguida amb la meva 1a ultra al Montsant i de seguida ja saltant a la TDS del Montblanc corrent el 2012.

Quins han estat els teus referents?

Sincerament no ne tingut cap, m’agraden els esportistes constants, lluitadors, amb passió pel què fan i amb una ment descomunal, com el Rafa Nadal (llàstima que sigui del Madrid ;-)).

Per què la llarga distància?

Perquè treballa un dels meus components preferits del trail, el mental. L’auto-superació és un aspecte bàsic en la llarga distància, contínuament t’has de sobreposar a condicions adverses i això m’encanta. Per mi és com una aventura constant, on poden passar infinitat de coses durant moltes hores, és un aprenentatge continu on has de treballar molts aspectes tan físics com mentals, necessites ser un esportista bastant complert.

Què t’ensenyen aquest tipus de proves tan exigents?

T’ensenyen a conèixe’t millor, a superar-te a tu mateix i a viure les proves d’una manera diferent. Has de ser bastant perfeccionista per assolir aquest tipus de curses de manera positiva, tenir-ho tot controlat, i això implica temps i dedicació. Aprens a organitzar-te, a entrenar metòdicament i a posar el cos al límit en determinades situacions.

Quants anys fa que et dediques professionalment a l’entrenament personal?

Ja fa molts anys vaig llicenciar-me en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (INEFC) i de seguida ja em vaig endinsar en el món de l’entrenament personal. El Joan Ramon Tarragó em va permetre la possibilitat de treballar al Centre d’Entrenament Personal de Manresa, l’Altius, ja fa 17 anys on actualment encara en sóc sòcia. I a partir d’aleshores he seguit treballant d’això. Avui en dia sóc entrenadora personal de molts corredors, especialment de trail, de tot el món, disfruto de la meva passió i els ajudo a tots ells a intentar complir els seus somnis.

Quines característiques ha de tenir una corredora d’ultratrail d’elit?

Un corredor/a d’elit és importantíssim que sigui disciplinat, constant, sacrificat, lluitador i amb una il·lusió permanent amb el què fa. Lògicament s’ha de tenir una gran capacitat física i mental per intentar estar sempre a dalt, una bona genètica, però com dic sempre: un campió es fa amb un 1% de talent i un 99% d’esforç. Però la fortalesa mental i física és determinat per aconseguir els objectius, juntament amb un seguiment nutricional adequat i una vida sana, cuidant el teu cos a la perfecció.

Quina és la cursa que més has lluitat? I la que tens pendent que et faria il·lusió fer, però que pel motiu que sigui encara no has fet?

Vulguis o no totes les curses lluites d’una o d’una altra manera, però la Camí de Cavalls de Menorca de l’any passat, el 2019 va ser una cursa lluitadíssima en tots els aspectes. Consisteix en donar la volta a l’illa, són 185km amb 2900+, l’he fet vàries vegades, me la conec molt bé i he creuat la línia d’arribada en 1a posició 3 cops. L’any passat vaig fer una cursa perfecte, bé, gairebé, rebaixant la meva pròpia marca 5h, però després de lluitar 22h amb la meva rival, em va acabar guanyant per 16’. Vam lluitar durant tota la cursa, amb la meva contrincant i amb mi mateixa, ja que l’exigència de la cursa és altíssima per la seva rapidesa en tot moment i lògicament per la seva llarga distància.

La UTMB l’he intentat 2 cops i no l’he acabat mai. I la Kima que la volia fer aquest any però no he pogut fer per la Covid-19.

Escoltes música quan competeixes?

Hi ha moments per tot. Les curses són tan llargues que acostumo fer una mica de cada. Quan tinc un baixón o a la recta final, quan estic a punt d’arribar a meta m’acostumo a posar música. Normalment em dona força i em motiva moltíssim. Tinc un variat de músiques on predomina la música tranquil·la, les bandes sonores i les cançons que acostumen a posar a les sortides de les curses.

Com t’alimentes durant una cursa (sals, hidratació, sòlids…)?

L’alimentació en cursa me la porta la meva parella. Quan em vaig iniciar en el món de les ultres tenia molts problemes estomacals com li passa a moltíssims corredors, per l’exigència de l’esport, és una situació bastant freqüent. Em costa moltíssim ingerir sòlid i hem acabat optant per fer-me sèmola d’arròs amb caldo de pollastre o patata xafada bullida amb trossos de pollastre, tot liquat per poder-m’ho veure pràcticament líquid. És una manera de poder menjar fàcil i ràpid els hidrats i proteïnes. Durant les curses acabo menjant moltíssim, lògicament tenir la meva assistència externa m’hi ajuda molt però també haig de dir que ho porto a sobre per anar menjant sovint i tenir “gasolina” durant totes les hores de competició. Des de que vaig trobar la solució, els meus temps de cursa han baixat moltíssim. Com a energia immediata utilitzo dàtils i orellanes i també tibo de plàtan deshidratat. I tema hidratació porto 2 bidons d’aigua que vaig bevent cada 15’ i cada 45’-60’ em menjo una pastilla de sal, segons la humitat de la cursa. No sóc gens partidària de gels i poc de barretes. Intento menjar sempre a partir de coses naturals.

Segueixes alguna dieta especial? Suplementació?

La situació actual fa les coses més complicades perquè no tenim una temporada clara, la suspensió dels grans objectius ha fet variar moltes coses aquest any. Però intento cuidar-me i menjar bé. Quan estic dins de la temporada d’ultres em cuido molt, evitant gluten i menjant segons el volum d’entrenament. Però sempre he menjat de tot. De suplementació també en prenc segons el moment de la temporada, quan s’acosta una cursa hi afegim glutamina i creatina i en períodes d’entrenament el ferro, magnesi i vitamines.

Estas en un nou equip, Columbia Team, quins objectius tens?

Si aquesta temporada he fitxat per Columbia Europa, molt contenta. Objectius clars no ens en posen, però si els agrada que participem en carreres mediàtiques, i si el nostre patrocinador és un dels organitzadors doncs millor. Aquest any anava a córrer la lliga mundial d’Skyrace, però com tots sabeu ens hem quedat sense curses. I el 2021, si tot va bé, em tocarà córrer la UTMB, ja que Columbia n’és el seu patrocinador principal, per tant ja sabem quin serà el gran objectiu.

Malgrat la pandèmia, tens un calendari a curt i llarg termini?

Doncs a curt termini no, no hi ha pràcticament cap cursa i les què hi han actualment les acaben suspenent a última hora. Si que anem pensant en els objectius del 2021, però la incertesa actual és tan gran que encara no està res definit.

Amb quines marques/materials vas equipada?

Al ser de l’equip Columbia haig de córrer amb tot de la seva marca. Paravents, impermeables, pantalons, samarretes i bambes són d’ells. I tinc una altre patrocinador, OTSO, on també hi vaig alternant les samarretes de córrer on la seva lleugeresa fa que hi corri molt a gust i també hi porto els mitjons. Tinc els pals de Gipron, de carbono, lleugers i molt bons. I el cinturó de Naked. Ja veieu, ben equipada!

Com a entrenadora, quina part de la feina és pura ciència i quina és motivar i tenir empatia amb el corredor?

Depenent de la distància a què fem referència això canvia una mica. En les ultres el component motivador és més important i també segons el perfil de corredor que et trobis davant.
L’entrenament com a ciència és bàsic, necessitem aportar tots els coneixements necessaris per planificar una bona temporada, treballant les diverses capacitats físiques i plantejant una bona planificació de la temporada amb els diferents períodes d’entrenament. Però sempre dic que el component psicològic és determinant i considero que l’empatia amb el teu corredor és bàsica. És necessari que cregui en tu per poder fer les coses convençut i treure’n major rendiment. Al principi, quan agafo un nou esportista, sempre intento saber com és, quin estil de vida té, què li agrada, què necessita...I totes aquelles coses que no només corresponen al seu estat de forma sinó a la seva vida en general. Acabo tenint un vincle especial amb ells que sempre va molt bé per fer les coses millor. Considero que un entrenador no és mai tot pura ciència, si no ets humil i proper amb els teus corredors poca cosa hi ha a fer.

Com treballes l’aspecte psicològic?

A nivell de corredora m’inspiro molt en frases, llibres que m’agraden i en aspectes que em donen força. Necessito sempre visualitzar coses que m’omplen per poder-les treure en situacions difícils on haig de tibar de coco. I amb els meus corredors intento trasllada’ls-hi tot el què em va bé a mi perquè els ajudi a tirar endavant, en els entrenaments, en les curses i també en el dia a dia. En les curses de llarga distància el component psicològic és vital i per tant s’ha de treballar a consciència, tot i que és molt i molt difícil saber fer-ho.

És molt diferent l’entrenament d’elit de curses de llarga distància del de l’atletisme clàssic?

Són 2 perfils d’entrenament diferents. Suposo que la base és la mateixa, però en la llarga distància crec que hi entra potser una mica més el component mental. I el tipus d’entrenament és més extens. L’atletisme clàssic potser és una mica més metòdic i concret, el de llarga distància tiba més de multiesport i entrenament creuat.

Creus que es pot repetir un cas similar al de Pau Capell a qui has entrenat durant set anys, passant del “res” al top mundial, per dir-ho en les teves pròpies paraules?

Totes les situacions són diferents. Amb el Pau vam viure un idil·li” de principi a fi, un creixement conjunt de corredor-entrenadora. Ha sigut simplement espectacular, tant per ell com per mi. Una història preciosa on s’han treballat infinitats de coses i on hi ha hagut un creixement personal immens. Realment la situació és difícil de repetir. Però actualment tinc amb mi grans corredors joves que poden fer grans coses i un projecte preciós que també pot arribar a bon port.

Parlem de l’ Escola de Trail, quina seria la millor edat per a començar? Què els aporta a la canalla?

L’Escola de Trail és un projecte molt maco que vam començar ara fa 5 anys amb l’Elisa, la meva parella. Actualment poden començar els nens a partir dels 5 anys, però més o menys a partir dels 8 anys ja venen sabent què és el què faran amb nosaltres. Intentem transmetre als nostres corredors molts dels valors que durant a terme durant la vida. Els nostres 5 pilars són: respectar la naturalesa, companyarisme, aprendre els diferents aspectes del trail, auto-superació

T’hem vist en més d’una ocasió al Trail Run Camp Nepal, com va sorgir aquesta col·laboració?

Si, fa 2 anys que participo en aquest Trainning Camp del Nepal. Crec que és una de les experiències més maques que he viscut mai, m’emociono cada cop que en parlo.
Fa 3 anys que entreno una noia catalana resident a Singapur (actualment s’ha traslladat a viure a Menorca). Ella és entrenadora com jo i fa 2 anys va decidir crear, agafant com a referent la corredora nepalesa Mira Rai (corredora d’elit de l’equip Salomon), aquest Trainning Camp a Nepal. I em va agafar com a entrenadora. Portem a un grup de corredors, bàsicament catalans i sud-americans, amb l’ajuda de joves corredors nepalesos, amb un potencial espectacular, que ens fan de guies per les muntanyes de l’Himalaia. Són 10 dies molt intensos on entrenem, fem xerrades específiques de trail i coneixem el país. Meditem amb els Lamas, aprenent la cuina nepalesa i moltíssimes coses més. Realment una experiència pel cos i per l’ànima.

Què et motiva a continuar corrent?

Continuo corrent perquè m’omple de dalt a baix. Com he dit abans és la meva passió. Em suposa moltes hores i molt sacrifici però el resultat final, sigui bo o no tant bo, sempre és satisfactori. Em fa créixer com a persona i això és difícil d’explicar amb paraules.

I a tu qui t’entrena? Et supervisa algun nutricionista?

En un principi m’entrenava jo mateixa. Al ser entrenadora creia que no era necessari tenir ningú al meu costat, els meus coneixements d’entrenament són grans i em planificava la temporada sense cap mena de problema. Però a l’hora de complir els entrenaments m’era més complicat. Per tant vaig decidir contactar amb un entrenador. Actualment m’entrena el Dani Tristany i estic encantada. M’aporta el què necessito, bons entrenaments i la tranquil·litat de saber que estic fent les coses ben fetes. Al ser responsable i molt disciplinada compleixo els entrenaments casi a la perfecció, i això em va molt bé.

Fins fa poc m’ha ajudat amb el tema nutrició la gran Anna Grifols. Però ara mateix és l’Elisa qui em porta tot el tema de l’alimentació. Ella a part de ser biòloga ara és nutricionista i confio en la seva manera de treballar al 100%.

Quins projectes tens en ment?

Actualment tinc 2 projectes molt interessants i que em fan molta il·lusió, en la vessant d’entrenadora. Però, de moment, els guardaré per mi…;-)

Quina relació tens amb la prestigiosa revista TrailRun?

El Depa (José Antonio de Pablo), que n’és el director, fa cosa d’un any em va trucar per si els hi podia fer, per a la revista, la planificació d’una temporada per algú que volgués preparar la UTMB. Aquella primera aportació els agradar molt i em van proposar de portar tota la secció d’entrenament i donar-li contingut. Així doncs, faig articles per aquesta secció de temes com el treball complementari, l’entrenament creuat, el treball anaeròbic, també vaig parlar molt sobre el treball en el confinament i del treball post confinament.
Amb el Depa ens coneixem de fa molts anys, de les curses, hi ha molt bona relació i molt de feeling.

De qui sentirem a parlar els pròxims anys?

Doncs sincerament no ho sé. Estan pujant joves amb molt potencial i amb moltíssima il·lusió que segurament faran molta feina. La Sheila Avilés seguirà sent un gran referent els pròxims anys. Espero que algun dels meus corredors també puguin estar al capdavant en el món del trail.

Com influeix l’àmbit familiar en l’èxit esportiu? I en el teu cas concret?

La família crec que és un aspecte a tenir molt en compte. Si et fan costat en l’entrenament i en les curses sempre suma i és molt positiu perquè les coses surtin bé. Si la teva parella t’ajuda en obtenir els teus objectius les coses són més fàcil, si no li interessa gens el què fas evidentment la situació es complica. I si tens fills lògicament tot és més difícil de fer. Cada família és un món, però la família pot aportar molt, ja sigui positivament o negativament. En el meu cas tinc la sort que la meva parella li encanta el què faig, sempre ha estat al meu costat i, com sempre dic, el resultat de les curses és el 50% per cada una. Ella m’aporta seguretat, constància, fortalesa i creu molt amb mi, això és bàsic per tirar endavant i lluitar pels meus somnis.

Què recomanaries a qui es vol iniciar en la llarga distància, a part de buscar un entrenador?

Jejejeje, la figura de l’entrenador, al igual que la del nutricionista i el fisioterapeuta i/o massatgista, és molt important. Però és bàsic que sàpiguen on es posen, que es facin una prova d’esforç abans de començar, que es cuidin, que facin les coses ben fetes i que estiguin convençuts del què volen dur a terme. Les curses de llarga distància requereixen molt esforç i sacrifici, no estan a l’abast de tothom. A part d’això que gaudeixin, és importantíssim que sàpiguen gaudir dels entrenaments i de les curses, que facin les coses des de dins del cor.

Per acabar:

Una muntanya?
Montserrat
Una cursa?
Camí de Cavalls, de Menorca.
Una pel·lícula?
La vida és bella
Un grup de música / cançó? Run de la Leona Lewis
Un llibre?
Els Ponts de Madison County
Un costum o superstició?
Abans d’una cursa faig que la meva parella i les meves 2 bessonetes triïn una foto cadascuna on hi surten elles amb una frase escrita (fa uns anys l’Elisa em va plastificar a mida petita moltíssimes fotos de les nenes i de nosaltres i m’hi va escriure a dins una frase motivadora d’aquestes que tan m’agraden), així me les emporto durant la cursa i així les miro durant les hores de competició. També em poso 2 gomes de cabell petites lligades a una polsera que porto, que la Beth i l’Arlet em donen per cada cursa.


Gràcies Laia i molta sort en aquests projectes que tens entre mans!
Castellnou de Bages, agost de 2020.
Entrevista publicada a l'ARAESPORT N.16