LAIA SANZ, la Reina del desert

Pionera en l’esport de motor femení

Entrevistem a l’esportista catalana amb més títols mundials just després de disputar el seu dotzè Ral·li Dakar, la prova de resistència més dura i exigent del món del motor fora dels circuits, a Arabia Saudita.

En aquesta última edició de la cursa s’ha estrenat a les quatre rodes, complint així un dels seus somnis, córrer el Dakar en cotxe. Ho ha fet acompanyada del copilot Maurizio Gerini, amb una brillant actuació al volant del Mini ALL4 Racing. El resultat assolit ha estat una meritòria 23ª posició absoluta, 13ª en la categoria 4x4 i la victòria en categoria femenina.

Superats els problemes de salut relacionats amb la mononucleosis, la febre Q i la Lyme que li van fer passar dos anys molt complicats, el 2021 la Laia va tornar a competir i va guanyar el Campionat del Món de Trial (no hi participava des del 2013) i el Campionat del Món d’Enduro, sumant un total de 20 títols mundials al seu extens palmarès, només superada per un altre esportista excepcional, en Toni Bou (amb 30 títols mundials de trial).

La Laia és tota una llegenda en l’esport del motor femení, pionera i un important referent per a altres dones. Les seves fites són impressionants: És l’únic pilot de l’estat espanyol en completar onze edicions seguides del Ral·li Dakar en moto i una en cotxe. En aquesta cursa, a més, s’ha proclamat campiona en categoria femenina del 2012 al 2017 i ha obtingut les millors classificacions d’un pilot femení en la classificació absoluta (novena el 2015, quinzena el 2016 i setzena el 2014 i el 2017).

La passió pel motor li ve de família. De molt petita el seu pare la duia en moto i amb quatre anys ja agafava d’amagat la Montesa Cota25 del seu germà. La mare la va inscriure a la seva primera cursa (l’any 1992) que va disputar a Corbera de Llobregat. Va quedar última, però va gaudir tant i va arribar tant emocionada que a l’any següent va disputar el campionat de Catalunya sencer.

La seva primera victòria, en categoria masculina, li arribà el 1997, pilotant una moto de trial de 80 cc. i l’any 2000 tot i que ningú la veia com una rival (perquè era l’única noia competint en categories fetes per nois) va guanyar el Campionat d’Espanya de trial de la seva categoria, aquesta victòria va ser l’inici d’una carrera esportiva excepcional, per la que és reconeguda munidalment.

La seva prioritat per aquesta temporada serà córrer l’Extrem E, automobilística amb Carlos Sanz, mentre participa en altres proves amb l’equip oficial Gas Gas.

Has competit o competeixes en Trial, Enduro, Raids en moto (Dakar), circuits en cotxe, Extreme E en cotxe i Dakar en cotxe. Explica’ns l’evolució d’una disciplina a l’altra i el que t’ha aportat i t’aporta cada una d’elles.

És cert que he competit en modalitats molt diferents i el trial és una mica la base de tot plegat, si saps fer trial saps fer qualsevol esport de motor, fins i tot anar en cotxe. La base del trial m’ha ajudat molt, després òbviament l’enduro i al Dakar em faltava la velocitat, però tenint la tècnica en moto, parteixes d’una base molt bona per treballar els altres aspectes. El trial també és un esport molt psicològic, d’analitzar i pensar... això m’ha ajudat moltíssim al Dakar i a l’enduro i també ara, en el camí que estic prenent en cotxe.

De cada disciplina he après coses positives i he anat creixent en cadascuna d’elles, més experiència més coses diferents i més adaptació, tot això m’ha fet més complerta.

Creus que el motor i la gasolina es porten a la sang i això fa que qualsevol vehicle de competició t’atregui?

Si, la majoria de gent que ens dediquem al motor ho portem a la sang, ens agraden les diferents especialitats, potser també perquè ho hem mamat una mica a casa. Hi ha poques coses del mon del motor que no m’agradin i crec que tots som una mica així o t’agrada molt o no t’agrada gens.

Com passes del trial, on la velocitat no és una característica essencial a la resta de modalitats en que si ho és?

Va ser una mica estrany perquè no és el pas natural anar del trial al Dakar, la majoria de pilots ho fan des del motocròs o l’enduro, mentre que jo ho vaig fer des d’una especialitat totalment diferent com és el trial. Tot i que aquest fet em va ajudar molt a afrontar les dunes i els llocs tècnics, és cert que em faltava velocitat. Per aquest motiu vaig començar a fer enduro, per guanyar velocitat, i m’hi vaig enganxar, em va agradar molt, tant que vaig posar-me l’objectiu de guanyar el mundial. El primer any els altres pilots em treien moltíssim però després vaig acabar guanyant-lo. Així va ser com amb la feina ben feta i molt de treball vaig aconseguir la velocitat que buscava.

Què és el més exigent des del punt de vista físic?

Depèn, al trial he fet curses molt dures i en enduro també, tot i ser un esforç diferent. El trial és súper explosiu, treballes com si fessis sèries. Estàs un minut i mig o el temps que duri la zona amb les pulsacions molt altes i arribes totalment ofegat al final de la zona. En canvi l’enduro no ho és tant, les curses són de vuit hores per la muntanya tot i que també hi ha les especials, que són de sis o set minuts i també vas a tope. El Dakar òbviament és molt dur, sobretot perquè s’acumula el cansament d’una etapa rere l’altre. Hi ha hagut edicions de la cursa en les quals hem patit molt, sobretot quan es feia el Dakar a sudamerica i era molt més físic, però segurament si haguessis de fer l’etapa sola, estant fresca i descansada la podries fer bé, el problema és el cúmul d’etapes de cansament, de dormir poc, la calor, el fred i les condicions extremes en les que et trobes.

El trial és la millor base per dedicar-te després a altres disciplines del món de la moto?

Sí, és una base súper bona, un pilot de trial t’agafarà una moto de cross, un cotxe de competició o qualsevol altre vehicle i li trobarà ràpid el feeling, no per guanyar un mundial òbviament, però de seguida anirà més o menys bé. En canvi, si a un pilot de motocròs el poses al trial, li costarà més fer-ho bé. Es podria dir que si saps fer trial, saps fer qualsevol cosa a les competicions de motor.

Com ha estat això de créixer i triomfar sent dona en uns esports que, fins fa no gaire, eren marcadament atribuïts als homes?

A base de resultats m’he anat guanyat el meu lloc i el respecte. Per mi és totalment natural, potser és a l’altre gent que la sorprèn més.

Vaig començar a fer trial de molt petita i era la única nena però per mi era ben normal perquè corria amb els meus amics, que eren nens. Potser em va semblar més estrany quan vaig començar a competir amb noies perquè al principi no hi havia ni categoria femenina i va ser una novetat.

Ho he portat sempre molt bé, he tingut molts amics i m’han tractat com un més. També és cert que en el món del motor, igual que en altres àmbits de la societat hi ha masclisme malgrat que, per sort, en els últims temps estan canviant les coses.

Seguiràs combinant curses de motos i de cotxes?

En principi aquest any serà complicat combinar-ho perquè amb el calendari que hi ha, tot coincideix. La prioritat serà l’Extrem E la cursa amb cotxe que corro amb el Carlos Sainz i segurament continuaré fent coses lligades a Gas Gas.

Has de fer una preparació física diferent?

Aquest any, el Dakar amb cotxe se m’ha fet molt menys dur comparat amb quan el feia sobre dues rodes. La preparació física per anar en moto és el més exigent i per tant, si et mantens en bones condicions amb la moto, estàs bé per pilotar el cotxe. Potser has de preparar aspectes concrets com reforçar el coll o l’esquena, però jo igualment ho he treballat molt en moto per evitar lesions. No canvia res en la preparació física a més, corri o no en moto hi continuo anant molt perquè m’encanta i no podria viure sense fer-ho.

Com d’important resulta estar en plena natura, a Coll de Nargó per exemple, treballant més el físic amb activitats a l’aire lliure?

Em costa molt menys entrenar a l’aire lliure que tancada en un gimnàs. Són llocs perfectes per complementar l’entrenament de la moto.
M’agrada la tranquil·litat dels pobles i tant Seva com Coll de Nargó són llocs genials per sortir en bicicleta o a peu i fer activitats diverses en plena natura.




Entrevista publicada a l'Araesport n.25