ESCALADA ESPORTIVA DE COMPETICIÓ L’ESCALADA EN BLOC

En anteriors edicions ja vam parlar de les modalitats de velocitat i de dificultat o corda, presents per primera vegada als jocs olímpics de Tòquio 2021. Ara parlarem de la modalitat de bloc.

Les competicions de bloc es fan en un mur que no superi els 3,5 metres d’alçada i que té diferents inclinacions per tal de poder fer blocs de diferents estils, tècnics, coordinatius, físics, etc. En aquesta modalitat l’escalador no va lligat, és a dir, cau sobre un matalàs per evitar fer-se mal.

Un bloc és un recorregut d’entre 3 i 10 moviments generalment. En una competició els equipadors marquen els quatre punts (les dues mans i els dos peus) on l’escalador s’ha d’agafar abans de progressar pel bloc, aproximadament a la meitat hi ha una presa que s’anomena “zone” i al final hi ha el “top”. La primera es podria descriure com mitja ascensió i el top seria l’assoliment del bloc proposat.

El funcionament d’una competició internacional de bloc parteix d’una ronda classificatòria: en aquesta es proposen cinc blocs diferents, els escaladors surten intercaladament. Cada competidor disposa de cinc minuts per intentar fer el bloc amb el mínim número d’intents possible, un cop passats els cinc minuts van a la “transit zones”, on descansen cinc minuts, passat aquest temps surten al segon bloc, i així fins a passar per tots els blocs.

Tant a les classificatòries com a les semifinals i les finals s’escala a vista, és a dir, cap
competidor pot veure com s’escala el bloc ni tenir informació externa. Per aquest motiu hi ha les anomenades zones d’aïllament on només hi poden accedir entrenadors i atletes. Aquesta zona disposa d’un mur d’escalfament per entrenar i hi queda estrictament prohibit l’ús d’aparells amb bluetooth i pantalla, només es pot disposar de reproductors de música.

Els vint primers classificats de les classificatòries passen a semifinals. El funcionament d’aquesta fase és exactament el mateix que el de les classificatòries però en lloc de cinc blocs n’hi ha quatre.
Els escaladors van sortint en l’ordre invers del que s’han classificat, per tant ,el 20è classificat serà el primer en sortir i el primer, l’últim.

Un cop finalitzades les semifinals, els sis primers classificats accedeixen a la ronda final. A la final el funcionament varia una mica: primer de tot, després de la presentació dels atletes classificats, disposen d’un total de vuit minuts per observar els quatre blocs de la final, és a dir, dos minuts de visualització per bloc.
Un cop finalitzada l’observació, el competidor classificat en la sisena posició és el primer en sortir a escalar el primer bloc i té quatre minuts per intentar resoldre’l. Un cop finalitzat el temps o bé assolit el bloc, sortirà el següent competidor i així successivament fins que els sis finalistes hagin escalat el primer bloc. Tot seguit, es procedirà de la mateixa manera en la resta de blocs. L’escalador que aconsegueixi el major número de tops en el mínim número d’intents, serà el guanyador de la competició.

Actualment els països més potents en la modalitat de bloc són els Estats Units, el Japó i Eslovènia, mentre que alguns dels noms més destacats són Janja Garnbret (Eslovènia), Miho Nonaka (Japó), Tomoa Narasaki (Japó), Jernej Kruder (Eslovènia) Natalia Grossman (EUA) i Brooke Raboutou (EUA), entre molts d’altres escaladors i escaladores.

En l’àmbit nacional, tenim la catalana Aida Torres, que enguany s’ha proclamat subcampiona d’Europa Juvenil, a més d’aconseguir una meritòria quarta posició a la Copa d’Europa Absoluta disputada a Cracòvia, i l’escaladora de Valladolid Iziar Martínez, que va passar a les dues semifinals de la Copa d’Europa Absoluta. En categoria masculina, l’extremeny Alejandro Crespo, que va assolir una cinquena posició a la segona prova de la Copa d’Europa a Cracòvia.

Alguns dels altres integrants de la Selecció Nacional Absoluta de bloc són Mikel Linacisoro, Andoni Esparta, Eneko Carretero, Lluc Macià i jo mateixa, Rut Monsech.

Text de Ruth Monsech
Publicat a l'Araesport n.23