Tancar
03 Novembre 2020
Salut i rendiment esportiu

ESPORTS D'EQUIP VS INDIVIDUALS

Però, què podem aprendre de l’entrenament dels esports individuals en la preparació d’un esport d’equip? I viceversa, què hauríem d’extreure de l’entrenament dels esports d’equip en la preparació d’un esport individual?

ESPORTS D'EQUIP VS INDIVIDUALS
La majoria de professionals del món de les ciències de l’esport, sempre han tingut la voluntat de diferenciar les característiques entre els esports individuals i els esports d’equip, accentuant allò que els fa diferents a l’hora de plantejar-ne l’entrenament. Però, què podem aprendre de l’entrenament dels esports individuals en la preparació d’un esport d’equip? I viceversa, què hauríem d’extreure de l’entrenament dels esports d’equip en la preparació d’un esport individual?

En l’era de la sobre-informació i on tothom es veu capaç de donar consells sobre qualsevol cosa, mentre es respectin els cànons del màrqueting, m’atreveixo a detallar les que són per mi, sempre des del prisma de l’esport amateur.

Característiques de l’entrenament dels esports individuals que ens poden servir per a l’entrenament dels esports col·lectius:

L’entrenament invisible

La nutrició, hidratació i un bon patró de son i descans, són bàsics en la recuperació i el benestar de l’esportista. Semblen tòpics i una cançoneta que mai acabava, però és necessari una intervenció senzilla i pràctica per part de tota la xarxa al voltant del jugador perquè l’esportista entengui la seva necessitat, i per tant, ho apliqui de manera efectiva. Més que mai, els calendaris dels esportistes són molt densos i la necessitat imperiosa de trobar mètodes per millorar la seva disponibilitat pel següent esdeveniment és cabdal. Només falta trobar la manera òptima d’aplicar-ho i transformar-ho en hàbit.

Respecte per les qualitats bàsiques

Els corredors i els ciclistes ho tenen clar: cal posar volum i intensitat sobre la bici o les bambes. Trobo a faltar aquest desenvolupament del jugador (especialment en edats de formació) de les seves habilitats bàsiques com serien córrer (correctament), saltar, trepar, gatejar, traccionar, empènyer, treball d’agilitat, adequat treball de força,... en detriment d’hores de pilota i d’especialització de l’esport.

L’augment de les lesions en gent jove han fet que la comunitat científica s’interessi per l’estudi sobre l’especialització prematura, demostrant contínuament els seus efectes negatius sobre els joves esportistes en termes de risc de lesió (Jayanthi i col., 2019) o d’abandonament de la pràctica esportiva.
Per altra banda, en canvi, sorgeixen molts exemples de jugadors que han arribat a l’èxit combinant, de ben petits, diferents esports i, des del punt de vista biomecànic i fisiològic, molt diferents. En són exemples esportistes provinents del futbol americà o l’atletisme en pista i al revés, grans atletes que quan eren joves practicaven un esport d’equip com el futbol.

La pro-activitat en les lesions

Els esportistes individuals, que la seva eina principal de treball és el seu cos, sempre viuen en una fina línia entre tenir molèsties i sentir-se bé. Regularment fan exercicis i tractaments per millorar aquestes sensacions i no només quan hi ha una lesió. Sessions d’estiraments, fisioteràpia, massatge, rodet miofascial... són bàsics en aquests esportistes que, lligat amb el punt anterior, donen molta importància al “jo-atleta” com a base del seu esport.

Característiques de l’entrenament dels esports d’equip que s’haurien de tenir en compte en l’entrenament dels esports individuals:

La força com a qualitat bàsica

Els esports d’equip, especialment aquells de contacte amb interacció en el mateix espai, tenen clar que la força és la qualitat bàsica, fonamental i de la qual en deriven les altres. Malgrat molts corredors comencen a entendre la importància que té la força (malauradament perquè prèviament hauran patit una lesió), en trobo a faltar el seu desenvolupament. Desenvolupament a base d’exercicis de gimnàs bàsics i amb una bona tècnica i una progressió lògica, i supervisada per professionals qualificats, durant un període relativament llarg de treball al llarg de les setmanes, lluny de canals de Youtube.

Mentalitat guanyadora

Segons un estudi (Kjbafnezhad i col, 2011) sobre les diferències en les habilitats mentals entre els esports d’equip i els individuals, els jugadors d’esports d’equip mostraven una motivació més alta i una orientació cap a la victòria significativament major que els esportistes individuals. Buscar un objectiu, una carrera o un repte és bàsic perquè l’entrenament mantingui una motivació alta i una constància.

Respectar la tècnica

Els esports d’equip treballen la tècnica, la cuiden i la practiquen a diari. En canvi, ciclistes i corredors haurien d’invertir més energia i diners en sessions de tècnica enlloc d’una despesa excessiva en equipament i roba.

Entrenar en grup

“Si vols anar ràpid ves sol, si vols anar lluny, ves acompanyat” (Proverbi africà). Més que mai hi ha una llista inacabable de grups de corredors i de ciclistes que comparteixen quilòmetres, penes i punyalades al llarg de la temporada. A més a més, segons Tauer (2009) un dels elements que fa que els esports d’equip estiguin tant lligats a la nostra cultura és la cooperació com a forma per competir. Actualment (excepte els últims mesos que estem vivint), grans esdeveniments com maratons i carreres en bicicleta ofereixen la possibilitat de completar el recorregut amb equips de diferents corredors. Malgrat encara no ha arribat a casa nostra amb tot el fervor que es viu més enllà de l’Atlàntic, les carreres per etapes en equip o carreres lineals utilitzant diferents corredors d’un mateix equip, són un futur pròxim dins el calendari de l’atleta popular.

M’agradaria acabar una vegada més amb el clam, malauradament poc arrelat, que ens dediquem els professionals del món de l’esport a repetir una i altra vegada: fes esport amb tota la dedicació que vulguis i puguis però cuida el teu cos, deixa’t aconsellar per un professional qualificat, inverteix diners en allò que està recolzat per la ciència i com diria el meu pare, dubte d’allò que promet “duros a quatre peles”.

Adrià Martí Peiró
Preparador físic i entrenador.

Article publicat a l'ARAESPORT N.17

Escriu el teu comentari

Comentari