EXISTEIX UN ALT RISC DE LESIONAR-SE QUAN NO HI HA UNA FORMACIÓ EN L’ESPORT QUE ES PRACTICA

El Dr. Jordi Puigdellívol és el cap de cirurgia del CIMETIR, el Centre de Medicina Esportiva, Traumatologia i Rehabilitació de la Clínica Sant Josep i suma una trajectòria de més de 25 anys com a responsable dels Serveis Mèdics de les seccions professionals del Futbol Club Barcelona. Ara, ostenta un nou càrrec com a president de la societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport (SETRADE) i també és l’investigador principal de dos assajos clínics relacionats amb la recuperació muscular dels pacients operats a la Clínica Sant Josep.

Perquè és necessari la creació d’aquestes societats científiques?

Aquesta societat fa més de 25 anys que existeix i busca la unió de professionals referents en l’àmbit esportiu, des de traumatòlegs, fins a fisioterapeutes i entrenadors de clubs esportius, per compartir coneixement i experiències sobre les lesions esportives. No només es cita a professionals dels esports majoritaris, com el futbol o el bàsquet, també hi té cabuda tot allò que els hi passa als esportistes professionals d’altres modalitats, com tenis, handbol, i altres esports.

Originàriament, la societat només contemplava metges especialitzats en traumatologia i cirurgia ortopèdica però, en els darrers anys, s’ha ha obert el coneixement a fisioterapeutes, preparadors físics i readaptadors, perquè veiem que la coordinació de tots aquests professionals és necessària per abordar correctament una lesió.

I, com a traumatòleg especialitzat en l’esport, heu notat un increment de lesions i/o intervencions relacionades amb l’activitat física?

Totalment. L’esport és salut i la nostra obligació és que puguem donar una resposta i un bon tractament quan hi apareix una lesió. Hem d’intentar que tota aquesta gent que practica esport pugui tornar en condicions òptimes. Al CIMETIR, veig més de 120 operacions l’any que afecten els lligaments encreuats, amb pacients de totes les edats, tot i que, actualment, ens trobem amb molts pacients d’entre 12 i 15 anys, que s’han lesionat en unes edats primerenques, possiblement per no tenir la capacitat musculoesquelètica formada o per començar a practicar esport sense formació o una condició física òptima.

Estem operant a pacients molt joves i suposarà un gran repte veure la seva evolució i analitzar com poden tornar a practicar esport sense recaigudes. Hem d’evitar que s’associï la pràctica esportiva a dolor i lesions i, per tant, que hi hagi un abandonament prematur de l’activitat física

I perquè ens lesionem?

Hi ha diversos condicionants, però, a grans trets, podem destacar-ne tres: la morfologia, l’edat i la condició física de la persona. Ens trobem amb pacients que practiquen esport o comencen una activitat física, com córrer o anar en bicicleta, sense conèixer el seu estat de salut ni tenir una base per fer aquests tipus d’exercicis.
L’activitat física compta amb poques hores dins el currículum escolar i es menysprea la seva importància. Per aquest motiu, en molts casos, les persones s’inicien en l’esport per un problema de pes o sobrepès però no com una introducció d’un bon hàbit. I, a banda de la morfologia, si no hi ha formació adequada en aquell esport que practiques, hi ha una gran probabilitat de fer-se mal.

En el cas de l’esport femení, també es poden aplicar totes les tècniques i intervencions igual que amb els homes?

No, la constitució física és diferent i les hormones també influeixen, fins al punt que s’han de fer modificacions en tractaments i exercicis segons en quin període del cicle menstrual es troba una dona esportista.
A causa del boom del futbol femení, tenim una incidència molt elevada de noies, d’entre 13 i 16 anys, que s’estan lesionant dels lligaments encreuats.
Hem de ser conscients de les condicions físiques de les noies, de la seva maduresa muscular i de quin tipus d’exercicis poden fer com a prevenció d’aquestes lesions, perquè la cirurgia hauria de ser la darrera opció. Per això, s’estan establint i treballant protocols d’actuació.
Al CIMETIR volem promocionar aquests grups de prevenció, amb professionals que acompanyin i promoguin teràpies per a cada tipologia de persona i esport, per evitar aquestes lesions.