Tancar
19 Gener 2023
Futbol

Ferran Costa Pinazo

Tècnic i director esportiu del primer equip masculí del CE Manresa

Ferran Costa Pinazo
El CE Manresa és una de les sorpreses de la temporada al grup 3 de Segona Federació. Aconseguir l’ascens de Tercera a Segona RFEF és motiu per estar molt orgullós, però aquesta fita comporta la responsabilitat d’haver de mantenir el nivell en una categoria superior. Els Diables Vermells han obtingut set victòries, cinc empats i tres derrotes i es troben en la cinquena posició de la classificació, empatats a punts amb el quart i situats en zona de play-off.
No es pot demanar més a aquest jove equip que #sensevertigen competeix contra rivals amb molta més experiència i consolidats en la categoria, un grup de nois que s’ho passen bé jugant a futbol plegats i que han tornat a posar la ciutat de Manresa en el mapa futbolístic.

Els números ho diuen tot: van tancar el 2022 amb 31 partits jugats, dels quals 16 a la 3RFEF i 15 a la 2RFEF; 19 victòries, 8 empats, 4 derrotes i vuit mesos invictes (18 jornades seguides) amb participació en la 1a ronda de la copa del Rei, com a campions de la 3RFEF, trenta-sis anys després.

Hem tingut el plaer d’entrevistar al Ferran Costa, tècnic del conjunt blanc-i-vermell des de la temporada 20/21.

Enhorabona tant pels reconeixements individuals com els resultats en l’àmbit col·lectiu. Quina és la clau d’aquest èxit?

Tot això és gràcies a un conjunt de circumstàncies. S’ha aconseguit aglutinar un grup de persones que tenen moltes ganes de fer bé les coses i entre ells hi ha un punt molt important de comunió. Això passa en tots els àmbits del club, en la junta directiva, el cos tècnic, la plantilla i també l’afició. Tots coincidim amb uns valors i una autoexigència que fa que tothom doni el seu màxim i encara una mica més.
Els reconeixements individuals sempre fan il·lusió, però no entrenem i competim per això, però igual que quan les coses van malament rebem crítiques per tot arreu (i nosaltres som els primers a fer-nos-en responsables), quan les coses van bé fa il·lusió tenir reconeixements a l’esforç i la feina ben feta. En els últims dos anys, vuit jugadors han rebut algun reconeixement individual i altres han estat nominats. La lectura d’això és fàcil, quan els col·lectius funcionen tots els que en formem part ens en beneficiem, primer pel que vivim el dia a dia, que és molt potent i després, pel que fa a grup, tots en sortim reforçats.

Ets molt jove, però ja tens una bona trajectòria, què et va portar a fer d’entrenador?

Sempre m’ha apassionat, de ben petit aprenia les guies Marca, que eren uns bons “totxos”, on sortien les dades de tots els jugadors i de totes les plantilles. M’agrada el futbol des del vessant tècnic i estratègic, més que no pas jugar. Vaig començar molt aviat, a l’escola. Quan era a classe, em dedicava a dibuixar exercicis i a fer alienacions. Aquesta passió va anar augmentant, també perquè aleshores el meu germà gran ja jugava i jo aprofitava per parlar amb els seus entrenadors per si els podia ajudar a prendre dades i fer a estadístiques. Finalment tot això s’ha convertit en la meva forma de vida.

També vas ser jugador?

Si, vaig jugar al Prat, a categoria nacional, però quan era juvenil ja vaig fitxar pel CF Damm i, com que no era compatible una cosa amb l’altre, vaig deixar de jugar. No va ser cap decisió traumàtica perquè la meva inquietud sempre ha estat a la banqueta més que a la porteria, perquè jo era porter.

Tens algun referent com a entrenador, algú que admiris en particular?

Deixant a banda els que pensa tothom, n’hi ha de no tan coneguts i que estan en lligues més modestes i que fan les coses molt bé, persones que m’he anat trobant en els diferents llocs pels quals he passat, que m’han ajudat i tenen molt a veure a com soc ara com a entrenador.

Què és el que més et satisfà de la teva feina?

M’agrada analitzar què és el millor per l’equip, aconseguir treure el màxim rendiment de cada jugador i combatre el joc de l’oponent. Tot el procés de visualització, convèncer als jugadors del què cal fer, analitzar durant el partit si s’està donant o no el que havia pensat i després treure’n una valoració. El dia a dia és molt exigent, has d’aconseguir transmetre als jugadors què és el millor per l’equip i això té una part de desgast important, però em sembla molt gratificant.

Quin és el teu estil de joc? Depèn dels jugadors que tens o bé construeixes la plantilla en funció de com t’agrada jugar?

Tinc els meus principis i preferències independentment del lloc on estigui. Em considero una persona apassionada i vull que els meus equips també ho siguin, no només competint sinó en el dia a dia. Crec en el treball col·lectiu per sobre de tot i m’agrada que els jugadors gaudeixin i respectin aquest esport perquè és l’única manera de donar el màxim rendiment. Pel que fa a l’estil de joc, m’agrada el futbol enèrgic i de ritme, però sempre tenint en compte els jugadors disponibles i en benefici de tot l’equip. En tots els meus equips hi ha d’haver esforç, compromís i concentració, independentment de les qualitats tècniques de la plantilla. L’estil de joc anirà lligat als jugadors i per això és necessari conèixer-los bé, saber identificar les qualitats de cadascun i, molt important, veure com és la interacció entre ells.

Veure créixer el jugador i treure’n el màxim rendiment

En la carrera esportiva tant dels entrenadors com dels jugadors hem d’aprendre a gaudir de moltes petites victòries i veure cada una d’aquestes com a un procés de millora. L’entrenador, des de la confiança, ha de fer veure al jugador les seves virtuts i potenciar-les, així com ajudar-lo a millorar en les seves mancances.

Procurem fer créixer individualment els jugadors i ells han d’estar predisposats a millorar. Fem una anàlisi de cada jugador quant a fortaleses i debilitats, mirem tots els paràmetres fisiològics, el seu historial lesiu, psicològicament, etc. Perquè a escala individual treballin els aspectes que necessiten millorar. Tots estem alineats a aconseguir el mateix objectiu: créixer com a jugadors, com a equip i com a entitat.

Quines són les principals diferències respecte de la 3a Federació, a quins reptes heu hagut de fer front aquesta primera volta?

Ens vam plantejar una pretemporada molt dura perquè el nivell no ens sorprengués i crec que ho vam fer bé. Estem en un procés de millora constant amb una forta mentalitat i molta autoexigència. Fins ara hem estat dins de tots els partits i no pensem en l’equip que vam ser sinó en el que volem ser. La 2RFEF és una competició molt rigorosa, hi ha molt ordre, es concedeix poc i es prioritza la porteria a zero.

Esteu en zona de play-off, us heu reforçat en el mercat d’hivern, fins on arribarà aquest equip?

Vivim al dia a dia. Ens centrem a fer bé els entrenaments i l’objectiu és arribar a sumar els 43 punts que ens deixaran a la permanència, fet que seria històric per la ciutat i l’entitat. El gruix de la plantilla és el mateix que el de l’any passat i les incorporacions són perfils de jugadors molt joves als quals els plantegem una oportunitat i ells, a canvi, ens donen aquesta energia i empenta que necessitem per pal·liar les suposades diferències que hi ha amb altres clubs, molt més potents, amb molts més recursos i una història molt llarga al darrere.

Bona part de plantilla actual ja hi era el primer any quan vam jugar a 3a Divisió i porten 15 partits a 2RFEF. Els oferim un escenari on es puguin desenvolupar còmodament com a jugadors i mostrar-se competint.

Com afecta en els jugadors i en el joc els cinc canvis actuals?

M’agrada poder fer cinc canvis. És cert que al jugador mai li agrada sortir del camp, tant és la categoria en la qual estigui jugant. La gestió dels canvis en el del bàsquet, per exemple, és més còmoda, perquè el concepte de titular i de suplent no té tanta importància. Aquí, si el jugador surt, no torna a entrar i les conseqüències són diferents. Els cinc canvis fan possible que hi hagi més jugadors dins la dinàmica de partit i, pel que fa a joc, et dona més eines per respondre a escenaris canviants.

Cal entrenar fort i cuidar-se durant la setmana per arribar al partit en les millors condicions, aquesta categoria semiprofessional ja permet centrar-se el 100% en el futbol?

En la categoria que som ara, el 95% dels equips són professionals, els jugadors s’hi dediquen al 100%, viuen del futbol i per al futbol. Nosaltres, i un parell d’equips més, sí que tenim aquesta dualitat, ja que els jugadors a part de ser futbolistes tenen una altra vida laboral, però la competició és la mateixa i tenen la mateixa exigència i responsabilitat que els professionals. El cap de setmana juguem onze contra onze i competim de tu a tu, sense excuses. Cada jugador ha de ser responsable i és ell mateix qui es posa el seu sostre.

Quan estudies un rival, en què et fixes bàsicament?

Això és una feina que fem en equip, tenim un cos tècnic molt ben preparat, treballem de forma comparativa i traiem conclusions en comú. Mirem aspectes com la dinàmica competitiva, marcadors, minuts, ocasions, estadístiques individuals, estructures de joc, (si aquestes varien durant el partit), dinàmiques de joc entre les fases d’atac i de defensa, els perfils individuals (en què són forts i en què flaquegen), etc. També ens fixem, a pilota parada, els tipus de jugades que fan.

El Congost s’omple els dies de partit

Cada vegada ens venen a veure més espectadors i s’ho passen bé perquè repeteixen. Al Congost hi ha un ambient molt sa i el suport dels aficionats és molt important. Fora de casa, l’equip s’adapta bé, tenim respecte a tots els rivals, però hi anem sense por i convençuts de les nostres possibilitats.

La plantilla està ben integrada, hi ha un bon ambient

És una plantilla amb molts rols diferents i el grup és immillorable. Té com a referents els capitans, que són jugadors exemplars i forts; molta gent jove, respectuosa, honesta i compromesa. Tots s’hi deixen la pell diumenge, entrenen bé, i donen prioritat al futbol per sobre de tot.
ferran_costa_blog--2624237.jpg

Gràcies Ferran!
Molta sort per al 2023!

Entrevista publicada a l'Araesport n.30

Escriu el teu comentari

Comentari