Tancar
02 Març 2021
Futbol femení

FUTBOL FEMENÍ AL BAGES

A cada categoria hi ha pocs equips i això suposa que totes les noies que juguem a futbol al Bages ens haguem de desplaçar força cada cap de setmana per poder competir i a vegades, fins i tot, per poder entrenar.

FUTBOL FEMENÍ AL BAGES
Estic federada com a jugadora de futbol des dels 12 anys i actualment encara hi jugo. Crec que en aquests 20 anys només he descansat un parell de temporades! He pogut gaudir de diferents categories, una selecció, trepitjar molts camps de futbol i també molts pavellons. Per a mi el futbol ha sigut mitja vida, esportivament, educativament i socialment.

Als 18 anys vaig començar a entrenar equips de futbol sala. Sempre recordaré aquella primera temporada, quan finalitzant el primer entrenament, un jugador va anar cap al seu pare i poc convençut li va dir: ”papa, ens entrena una noia..”. El mateix nen, 8 mesos més tard, em va dir: “Laura, ens entrenaràs la temporada vinent? Si marxes a un altre club, jo vindré amb tu”. Situacions com aquesta et fan sentir valorada, veus que la feina que fas és bona i que els jugadors gaudeixen aprenent d’aquest esport.

Tinc molt clars els meus valors com a persona, jugadora, entrenadora i sobretot, educadora, ja que per davant de tot, aquest ha de ser el nostre principal objectiu, educar. Amb uns bons principis i un bon tracte humà, essent dona entrenadora m’he sentit estimada i valorada en qualsevol banqueta i club. He sentit que han cregut en mi, sobretot els meus jugadors i jugadores. A vegades he pensat que he tingut sort, però la sort no es té tantes temporades.

Considero molt positiu el fet que els nens i nois tinguin una entrenadora. Segons la meva experiència, aquest fet fomenta de manera natural certs valors com el d’igualtat i també potencia la pràctica del futbol femení. Observacions com “mira Laura, l’altre equip també tenen una entrenadora” demostren que ells ja ho tenen interioritzat, tot i ser conscients que les dones som l’excepció en les banquetes de futbol base, en les categories superiors i en el món arbitral.
Com a entrenadora, en algún club he percebut dubtes a l’inici de temporada, però a mida d’anar jugant partits, el grau de confiança que faltava al principi ha anat creixent.
Hi ha clubs que aposten per tenir equip de noies i construeixen un projecte que sembla atractiu i amb fonament, fins que arriba un canvi de junta i la nova direcció no creu en l’equip femení i s’acaba dissolent.
Precisament fa pocs dies un amic em preguntava que com podia ser que les noies sempre anessin d’un club a un altre i molt sovint, en pack. Doncs bé, un dels principals motius, és aquest que acabo de mencionar. Quan un club deixa de creure en el femení i un altre hi aposta i t’ofereixen un bon projecte, succeeix el canvi.

Durant la meva experiència de jugadora és cert que he viscut alguna situació de discriminació. Primer, part d’alguns àrbitres, no tots. Crec que en general hi ha desmotivació per arbitrar un femení. En alguna ocasió s’han dirigit a mi en masculí (capità enlloc de capitana) i m’han amenaçat amb l’expulsió per exigir que se’m tractés en femení.

Cada vegada el futbol femení crida a més públic, però encara molt lluny del que ho fa un masculí. La temporada passada, amb la Pirinaica vam jugar contra el Terrassa. Amb el camp ple només he viscut com a jugadora dos partits, un dels quals va ser aquest. El motiu? Amb l’equip egarenc debutava la primera transsexual federada a Catalunya. Mitjans de comunicació nacionals, gent de la comarca i rodalies van omplir el camp com mai. La setmana següent, ja només tornàrem a tenir els nostres seguidors fidels: parelles, amics, familiars i gent del club i del barri.

Com a seguidora del futbol femení, durant la temporada passada vaig presenciar uns fets ben deplorables: alguns membres de l’equip veterà del Terrassa, durant l’escalfament previ al partit, mentre les noies jugaven, els hi van cridar:“aneu a la cuina, aneu a fregar, sou unes merdes, sou unes guarres”. El club egarenc evidentment va prendre mesures davant aquesta situació, com a club que fomenta la igualtat.

Un aspecte del que també m’agradaria parlar és dels equips de la nostra comarca. Quan em vaig federar als 12 anys (categoria infantil) vaig haver de jugar amb el sènior, ja que no hi havia tantes categories com hi ha actualment (aleví, infantil, cadet, juvenil i el sènior).
Jugava amb noies i contra noies que em doblaven l’edat i més. Considero que és una gran millora pel futbol femení que aquestes nenes, actualment, puguin jugar i gaudir en la categoria que els hi correspon. Però encara ens trobem amb un entrebanc: el nombre d’equips. A cada categoria hi ha pocs equips i això suposa que totes les noies que juguem a futbol al Bages ens haguem de desplaçar força cada cap de setmana per poder competir i a vegades, fins i tot, per poder entrenar.

Per situar-nos, actualment pel que fa a la categoria sènior, al Bages només hi ha quatre equips, dos d’ells coincidint en categoria: el Sallent i el Gimnàstic de Manresa que militen a primera divisió, la Pirinaica que juga a segona divisió i el Navàs amb un amateur-7. Pel que fa al futbol sala, trobem l’Athletic Vilatorrada que té l’equip a una molt bona categoria com és la Divisió d’Honor i el Fonollosa, que competeix a una altra federació (FCFS).

Si una nena es vol iniciar al futbol sala, en equip exclusiu femení, només té l’oferta d’un club en tota la comarca: l’Athletic Vilatorrada, el qual disposa d’aleví i cadet. Si vol jugar a futbol gespa, el CE Manresa ofereix equip aleví i infantil, el Navarcles un infantil i el Cardona dos infantils. A partir de cadet l’oferta s’amplia una mica més amb el Sallent (cadet i juvenil), el Navàs (cadet), el Gimnàstic de Manresa (cadet i juvenil) i el Manresa (juvenil).
Com es pot observar, pocs clubs tenen la línia d’equips en totes les categories. Aquest és un factor que també fa que les noies, a vegades, s’hagin de moure de clubs ja que els hi manca la seva categoria. Els clubs tenen moltes entrades i sortides de noies i entremig tenen temporades sense equips. Alguns es tornen a recompondre i d’altres, no.

Important ressaltar el club bagenc que ha deixat més petjada en el futbol femení. Parlo del FF. Torroella, un club exclusivament femení, ja dissolt, que competia al camp de Sant Fruitós de Bages. Amb una existència d’uns 15 anys, va tenir una jugadora a la selecció Espanyola, va estar a Nacional (equivalent on estan jugant actualment el primer equip del Barça, Madrid, etc.), va disputar 2 o 3 temporades la Copa de la Reina i va tenir l’honor de competir al Torneig Internacional de Mònaco.

Resumint, quan jo vaig iniciar-me en aquest esport federat, vaig poder escollir entre 3 equips, un dels quals el FF. Torroella on vaig tenir el plaer de jugar-hi els seus últims anys. Ara en tinc 32, i segueixo tenint només 3 equips per escollir. Han passat 20 anys, el futbol base ha crescut molt, el femení s’ha fet una mica més visible, però el camí encara és molt llarg.

Per sort, cada vegada més clubs aposten per nosaltres, la federació fa campanyes per potenciar-lo i dóna ajuts a les entitats. #ORGULLOSA és un projecte de la FCF que té com a principal objectiu potenciar i promocionar el futbol i futbol sala femení a Catalunya. Es destina una partida econòmica per complir els objectius i es segueix treballant per promocionar-lo amb diferents activitats com Campus d’Estiu, activitats amb les Seleccions Catalanes, Trobades Territorials etc. En els mitjans de comunicació es parla més de l’esport femení i de forma lenta, però avançant, anem equilibrant i donant a conèixer el futbol femení.
Com deia Nelson Mandela: “l’arma més poderosa per canviar el món és l’educació” El futbol femení espera aquesta transformació.

Laura Reguant
Mestra i Psicopedagòga.

Article publicat a l'Araesport n.19

Escriu el teu comentari

Comentari