19 Juliol 2022
Futbol FUTBOL FEMENÍ - Problemes mèdics i lesions
El futbol femení té les seves pròpies necessitats mèdiques, que en algunes àrees són diferents de les del futbol masculí
Ja he dit en diferents ocasions que vivim en una zona privilegiada, en què l’esport femení s’ha pogut practicar, tenim moltes dones referents en esports d’elit: natació, waterpolo, curses de muntanya, judo, etc. Si les nostres nenes i noies volen fer esport. Poden fer-ne.
Hi ha una gran quantitat d’entitats esportives obertes a les dones: bàsquet, atletisme, tennis, judo, natació i actualment, futbol. Però hi va haver molts anys que era difícil la pràctica del futbol femení. En aquest sentit, cal destacar un club que fou pioner, F.C. Torroella.
Encara cal lluitar per l’esport femení i pel futbol encara més, ja que encara arrosseguem uns prejudicis educatius sexistes, familiars i religiosos importants.
El món de l’esport, sobretot el futbol, ha estat destinat a la promoció i l’ascens masculí. Però cada cop més, la promoció de les dones ha aconseguit fer-s’hi un lloc.
La Ley del Deporte, de 1990, que és vigent en l’actualitat, no considera que hi hagi una lliga professional femenina. Tot i estar en el mateix àmbit laboral només es reconeix la professionalitat en l’entorn masculí.
Per millorar aquest fet el juny del 2021 la Comisión Directiva del Consejo Superior de Deporte va aprovar la professionalització del futbol femení.
Després dels entrebancs educatius i lleis totalment obsoletes, també cal destacar que les normes, els reglaments, les instal·lacions i els aparells esportius, són fets i pensats per als esportistes homes. A més de la poca atenció dels mitjans de comunicació, una diferència salarial abismal, i que entrenadors i personal directiu, en el futbol a Catalunya, només un 10% són dones.
Encara cal lluitar.
PROBLEMES MÈDICS EN EL FUTBOL FEMENÍ
El futbol femení té les seves pròpies necessitats mèdiques, que en algunes àrees són diferents de les del futbol masculí, però aquestes necessitats no sempre estan avalades per suficients publicacions científiques, hi ha poca investigació mèdica específica centrada en el futbol femení. No solament en el futbol, en l’esport femení en general. Sports Medicine, per exemple, va publicar un 0% d’estudis que incloïen dones entre 2018 i 2019.
Les principals diferències entre sexes radica en les hormones sexuals i el seu impacte en la salut òssia, muscular i immunitària.
La Dra. Geòrgia Brunvels de la Universitat St. Mary’s ha intentat donar resposta a la pregunta de com el cicle menstrual afecta al rendiment esportiu. Si el cicle és regular indica que l’esportista té una bona condició fisiològica. Si abans el cicle menstrual es veia com a factor limitant per a la dona, ara passa a ser una eina important de cara a la millora de la seva salut i rendiment.
Cal un control del cicle menstrual, (p. ex. dies de sagnat, quantitat de sagnat, símptomes premenstruals, ús d’anticonceptius orals) aplicant propostes de treball en funció a les diferents fases de cicle.
Triada de la dona esportista
Anomenada últimament com REDS “Relative energy deficieny in sport”
És un conjunt de problemes de salut que poden afectar a les dones que practiquen esport d’alt rendiment.
Trastorns d’alimentació, amenorrea (interrupció de la menstruació) i l’osteoporosi (disminució de la densitat mineral òssia).
· Alteracions de la conducta alimentària: Les esportistes intenten perdre pes per millorar el rendiment esportiu, ingereixen menys calories que les despeses energètiques que implica la seva pràctica esportiva. Poden a arribar a trastorns greus com l’anorèxia o la bulímia. Aquest trastorn ens provocarà sovint una anèmia, hipotensió ortostàtica i bradicàrdia.
· Amenorrea: Si fem exercici intens i disminuïm l’entrada calòrica necessària disminuïm les hormones que regulen el cicle menstrual, que és van tornant irregulars fins que es deixa de tenir la menstruació. Després de 3 mesos sense la menstruació es considera una amenorrea.
· Osteoporosi: Les concentracions d’estrògens són més baixes junt amb una alimentació deficient ens provoca osteoporosis que ens podrà portar a fractures per estrès o per fatiga. Pot disminuir la densitat mineral òssia també és en el postpart i la lactància.
En esportistes joves el voltant d’un 78% presenten almenys un dels símptomes de la Triada de la dona esportista.
Cal tenir cura de l’alimentació i realitzar freqüentment analítiques i densitometries per valorar la densitat mineral òssia.
Portar un registre de les regles i control nutricional és importantíssim.
Tractaments mèdics anticonceptius de control del cicle, vit D, bifosfonats, calci etc....
Els signes i símptomes que ens poden alertar que l’esportista te factor de risc de presentar un REDS són: Pèrdua de pes, menstruació irregular o absent, cansament, reducció de la capacitat de concentració, sensibilitat al fred, bradicàrdia etc.
LESIONS I FUTBOL FEMENÍ
Encara que els homes i les dones juguen al mateix esport les lesions son diferents.
Les àrees anatòmiques més lesionades en les dones són articulacions de genolls i turmells, en homes en la zona anterior i posterior de les cuixes.
El Dr. Markus Walder, investigador del FRG de Suècia ha analitzat l’impacte de les lesions en el futbol femení i ha demostrat una “pandèmia” de lesions de ruptura del Lligament encreuat anterior (LCA) en l’any 2020.
El Dr. Javier Yanguas metge del FC Barcelona, ha analitzat les lesions del LCA al llarg d’onze temporades en totes les categories del club . Durant aquestes onze temporades les dones van tenir quatre vegades més risc de lesionar-se el LCA. (Tot i que la bibliografia diu de 7 a 10 vegades superior).
Aquesta diferència tan important és deguda a les característiques de l’anatomia femenina. Les dones tenen els malucs més baixos i la pelvis més ampla, el que influeix amb el grau d’alineació entre el fèmur i la tíbia, anomenat angle Q. A major angle Q menor alineació entre els dos ossos i major tensió al LCA. A més el diàmetre del lligament encreuat anterior és menor amb les dones.
Hi ha molts factors que poden influir en les lesions en les futbolistes, inclús la fase del cicle menstrual en què es troba.
Cal estudiar i aplicar mètodes de prevenció i de recuperació d’aquestes lesions.
El futbol no té gènere.
«El futbol no és per a nens, el futbol no és per a nenes, el futbol és per a futbolistes.»
Article de la Dra. Carme Comellas, publicat a l'Araesport n.27
Hi ha una gran quantitat d’entitats esportives obertes a les dones: bàsquet, atletisme, tennis, judo, natació i actualment, futbol. Però hi va haver molts anys que era difícil la pràctica del futbol femení. En aquest sentit, cal destacar un club que fou pioner, F.C. Torroella.
Encara cal lluitar per l’esport femení i pel futbol encara més, ja que encara arrosseguem uns prejudicis educatius sexistes, familiars i religiosos importants.
El món de l’esport, sobretot el futbol, ha estat destinat a la promoció i l’ascens masculí. Però cada cop més, la promoció de les dones ha aconseguit fer-s’hi un lloc.
La Ley del Deporte, de 1990, que és vigent en l’actualitat, no considera que hi hagi una lliga professional femenina. Tot i estar en el mateix àmbit laboral només es reconeix la professionalitat en l’entorn masculí.
Per millorar aquest fet el juny del 2021 la Comisión Directiva del Consejo Superior de Deporte va aprovar la professionalització del futbol femení.
Després dels entrebancs educatius i lleis totalment obsoletes, també cal destacar que les normes, els reglaments, les instal·lacions i els aparells esportius, són fets i pensats per als esportistes homes. A més de la poca atenció dels mitjans de comunicació, una diferència salarial abismal, i que entrenadors i personal directiu, en el futbol a Catalunya, només un 10% són dones.
Encara cal lluitar.
PROBLEMES MÈDICS EN EL FUTBOL FEMENÍ
El futbol femení té les seves pròpies necessitats mèdiques, que en algunes àrees són diferents de les del futbol masculí, però aquestes necessitats no sempre estan avalades per suficients publicacions científiques, hi ha poca investigació mèdica específica centrada en el futbol femení. No solament en el futbol, en l’esport femení en general. Sports Medicine, per exemple, va publicar un 0% d’estudis que incloïen dones entre 2018 i 2019.
Les principals diferències entre sexes radica en les hormones sexuals i el seu impacte en la salut òssia, muscular i immunitària.
La Dra. Geòrgia Brunvels de la Universitat St. Mary’s ha intentat donar resposta a la pregunta de com el cicle menstrual afecta al rendiment esportiu. Si el cicle és regular indica que l’esportista té una bona condició fisiològica. Si abans el cicle menstrual es veia com a factor limitant per a la dona, ara passa a ser una eina important de cara a la millora de la seva salut i rendiment.
Cal un control del cicle menstrual, (p. ex. dies de sagnat, quantitat de sagnat, símptomes premenstruals, ús d’anticonceptius orals) aplicant propostes de treball en funció a les diferents fases de cicle.
Triada de la dona esportista
Anomenada últimament com REDS “Relative energy deficieny in sport”
És un conjunt de problemes de salut que poden afectar a les dones que practiquen esport d’alt rendiment.
Trastorns d’alimentació, amenorrea (interrupció de la menstruació) i l’osteoporosi (disminució de la densitat mineral òssia).
· Alteracions de la conducta alimentària: Les esportistes intenten perdre pes per millorar el rendiment esportiu, ingereixen menys calories que les despeses energètiques que implica la seva pràctica esportiva. Poden a arribar a trastorns greus com l’anorèxia o la bulímia. Aquest trastorn ens provocarà sovint una anèmia, hipotensió ortostàtica i bradicàrdia.
· Amenorrea: Si fem exercici intens i disminuïm l’entrada calòrica necessària disminuïm les hormones que regulen el cicle menstrual, que és van tornant irregulars fins que es deixa de tenir la menstruació. Després de 3 mesos sense la menstruació es considera una amenorrea.
· Osteoporosi: Les concentracions d’estrògens són més baixes junt amb una alimentació deficient ens provoca osteoporosis que ens podrà portar a fractures per estrès o per fatiga. Pot disminuir la densitat mineral òssia també és en el postpart i la lactància.
En esportistes joves el voltant d’un 78% presenten almenys un dels símptomes de la Triada de la dona esportista.
Cal tenir cura de l’alimentació i realitzar freqüentment analítiques i densitometries per valorar la densitat mineral òssia.
Portar un registre de les regles i control nutricional és importantíssim.
Tractaments mèdics anticonceptius de control del cicle, vit D, bifosfonats, calci etc....
Els signes i símptomes que ens poden alertar que l’esportista te factor de risc de presentar un REDS són: Pèrdua de pes, menstruació irregular o absent, cansament, reducció de la capacitat de concentració, sensibilitat al fred, bradicàrdia etc.
LESIONS I FUTBOL FEMENÍ
Encara que els homes i les dones juguen al mateix esport les lesions son diferents.
Les àrees anatòmiques més lesionades en les dones són articulacions de genolls i turmells, en homes en la zona anterior i posterior de les cuixes.
El Dr. Markus Walder, investigador del FRG de Suècia ha analitzat l’impacte de les lesions en el futbol femení i ha demostrat una “pandèmia” de lesions de ruptura del Lligament encreuat anterior (LCA) en l’any 2020.
El Dr. Javier Yanguas metge del FC Barcelona, ha analitzat les lesions del LCA al llarg d’onze temporades en totes les categories del club . Durant aquestes onze temporades les dones van tenir quatre vegades més risc de lesionar-se el LCA. (Tot i que la bibliografia diu de 7 a 10 vegades superior).
Aquesta diferència tan important és deguda a les característiques de l’anatomia femenina. Les dones tenen els malucs més baixos i la pelvis més ampla, el que influeix amb el grau d’alineació entre el fèmur i la tíbia, anomenat angle Q. A major angle Q menor alineació entre els dos ossos i major tensió al LCA. A més el diàmetre del lligament encreuat anterior és menor amb les dones.
Hi ha molts factors que poden influir en les lesions en les futbolistes, inclús la fase del cicle menstrual en què es troba.
Cal estudiar i aplicar mètodes de prevenció i de recuperació d’aquestes lesions.
El futbol no té gènere.
«El futbol no és per a nens, el futbol no és per a nenes, el futbol és per a futbolistes.»
Article de la Dra. Carme Comellas, publicat a l'Araesport n.27
Compartir
Escriu el teu comentari
Vols rebre
el newsletter
de la revista?