Tancar
04 Febrer 2020
Escalada

Germans Rut i Guillem Monsech

Aquest 2020 és any Olímpic i per primera vegada l’Escalada Esportiva hi serà present. Les 6 medalles que s’entregaran a Tokio 2020 (tres masculines i tres femenines) aniran per als escaladors més complets en les tres disciplines: velocitat,

Germans Rut i Guillem Monsech
Ens acostem una mica al món de l’escalada amb els germans Ruth i Guillem Monsech.

Aquest 2020 és any Olímpic i per primera vegada l’Escalada Esportiva hi serà present.
Les 6 medalles que s’entregaran a Tokio 2020 (tres masculines i tres femenines) aniran per als escaladors més complets en les tres disciplines: velocitat, dificultat i boulder. A casa nostra l’escalada de velocitat de competició no té pràcticament tradició i molts escaladors estan especialitzats en dificultat amb corda o boulder. En aquesta entrevista fem una mirada a la situació actual d’aquest esport a casa nostra.

A.E Com vau començar a escalar? A quina edat?

Rut: Vam començar a escalar perquè els nostres pares van muntar un rocòdrom a Moià, on no hi havia cap sala d’escalada oberta al públic. Ells havien practicat una mica d’escalada, anys enrere. Van construir la sala d’escalada Via Boulder. Des del moment en què hi van començar a haver quatre preses al primer plafó, vam començar a escalar i ens va encantar, aleshores el Guillem tenia 8 anys i jo 6.

A.E A quina edat vau començar a competir, en quina disciplina i amb quins resultats?

Rut: Vaig començar a competir quan tenia 8 anys a la copa catalana d’escalada en bloc a Els Bous de la Salle. En aquell moment feia poc que “entrenava” i els resultats no eren molt bons, però en aquell moment només buscava passar-m’ho bé sense tenir en compte el resultat

Guillem: La primera competició la vaig fer als 11 anys i com en el cas de la meva germana, va ser una prova de la Copa Catalana de Bloc al centre Universitari la Salle. Tot just començàvem a entrenar regularment i a tenir entrenador, recordo que vaig quedar 5è. A partir de llavors vaig desenvolupar una progressió lenta però constant començant a pujar podis i guanyar proves del circuit català de bloc i dificultat fins debutar en la Copa d’Espanya d’escalada de dificultat l’any 2013 en què vaig aconseguir passar a la final i obtenir una 8a posició.

A.E Quina modalitat d’escalada us agrada més, en quina teniu millors resultats en competició?

Rut: personalment, les meves modalitats preferides són el bloc i la corda, cada una es gaudeix d’una manera diferent i no sabria escollir entre una o l’altre. Pel bloc podria dir que es necessita més força explosiva per afrontar moviments molt més durs però més breus, en canvi per la corda es necessita molta resistència i tècnica per estalviar-te el màxim de força possible i així intentar arribar el màxim d’amunt possible.
Tant en bloc com en corda he obtingut bons resultats, la modalitat que se’m dona pitjor és la velocitat.

Guillem: A mi també m’agraden més la modalitat de bloc i corda (dificultat). Potser m’ha agradat més competir en bloc ja que a diferència de la corda, la pressió es pot controlar més. La corda té un factor determinant i és que només pots pujar una vegada, llavors qualsevol error o distracció que suposi una caiguda ja et deixa fora de la competició, en canvi en bloc tens intents il·limitats i el fet de cometre un error pot semblar que no perjudiqui tant, tot i que també et pot deixar fora de la final.

A.E Quina via és la més difícil que heu aconseguit?

Rut: Actualment el meu màxim grau aconseguit és 8a, n’he fet uns 6 o 7 però, a causa de les competicions, en els últims anys no he tingut gaire temps per anar a escalar a la roca, aleshores no he pogut dedicar gaire temps a projectes.

Guillem: El meu màxim grau assolit és 8b+ i n’he pogut encadenar 3, val a dir, tal i com diu la meva germana, aquests últims 4 anys no hem tingut suficient temps per centrar-nos en la roca. Buscar la màxima dificultat requereix temps i intents als projectes, llavors quan hem pogut anar a escalar a la roca moltes vegades ens hem centrat en realitzar intents a vista i al flash, per així provar el màxim nombre de vies enlloc de destinar tot el dia en provar-ne una de sola.

guillem_monsech_araesport_2--6741949.jpg

A.E Pels que no coneixem gaire bé l’escalada, com es definiria una via així?

Rut: Quan parlem d’una via que és tant complexe es podria definir com a un projecte molt ambiciós però al mateix temps molt exigent ja que has de posar el teu cos al límit en el sentit de que t’has d’esforçar al màxim per poder assolir el projecte, ningú escalarà la via per tu. Per tant, també l’actitud és crucial durant el procés.

A.E Quan escaleu en roca, cap a quina zona aneu, quines vies us agrada fer?

Guillem: Solem anar molt a Siurana i Montserrat, són uns llocs impressionants amb moltes vies de molts estils diferents i molt exigents.
Rut: En quant a vies m’agrada qualsevol tipus de via però sempre i quan no sigui molt desplomat perquè les vies físiques no se’m donen tant bé, tot i que sempre intento escalar en tot tipus de roca i d’estils.

Guillem: Jo també intento escalar en tots els estils, però si haig de definir un estil de via que realment m’agradi seria una via d’uns 20 a 30 metres, amb poc desplom i regletes.

A.E Què en penseu del format Overall en què es presenta l’escalada olímpica?

Rut: Jo crec que està força bé però sincerament m’agrada més el format olímpic que s’utilitzarà a París 2024 ja que els Velocistes podran competir en la seva modalitat i els escaladors de bloc i corda se’ls premiarà pel que han estat fent tota la vida ja que actualment tot competidor que volgués optar a la plaça olímpica havia de fer mínimament bé la velocitat. D’aquesta manera els escaladors es podran centrar o bé en velocitat o bé en bloc i corda.

Guillem: El format overall era necessari per incloure l’escalada dins els Jocs. Uns dels criteris de selecció de nous esports és que l’esport en qüestió pugui tenir rècord del món i en l’escalada l’única disciplina que ho permet és la velocitat, per tant, era necessari crear aquest format en què es combinés les 3 disciplines. Espero que en un futur pels JJOO 2028 (Los Angeles) es competeixi per separat cada disciplina.

rut_monsech_web--61146.jpg

A.E Quins atributs ha de tenir un bon escalador?

Guillem: Has de ser molt polivalent en quant a estils, has de tenir la tècnica per poder escalar plaques on el mínim moviment brusc et farà caure i tenir la força per poder escalar vies desplomades de moviments molt llargs.

10.- Quins han sigut els vostres referents?

Rut: Per a mi l’Alex Megos sempre ha sigut un gran referent perquè m’agrada molt com a escalador i la manera com afronta els seus projectes i objectius.
Guillem: Coincideixo amb la meva germana, crec que l’Alex Megos (Alemanya) té una manera d’escalar molt elegant i sobretot la seva filosofia de vida en què si no aconsegueix un projecte o un resultat sempre s’atribueix la culpa enlloc de posar excuses.

A.E Com compagineu els estudis amb l’entrenament i els campionats?

Sincerament és molt difícil compaginar-ho tot, cada vegada l’exigència dels entrenaments és més alta i la dels estudis també, per tant és molt important ordenar-se al màxim, cosa que a vegades és difícil, però es fa el que es pot.

A.E Heu viatjat molt amb l’”excusa” d’anar a escalar?

Guillem: Doncs la veritat és que si, sobretot gràcies a les competicions internacionals he tingut la oportunitat de viatjar arreu d’Europa, no només veure rocòdroms impressionants sinó també visitar ciutats i pobles de diferents països.

A.E La força i la preparació física són molt importants però la força mental juga un paper decisiu, és així? Com us prepareu aquest aspecte?

Rut: La força mental és fonamental en l’escalada i ho puc ven assegurar de primera mà, ja que la temporada passada no va ser gaire bona a causa de les pressions que em posava a mi mateixa i és una cosa molt difícil de superar la qual encara estic treballant i poc a poc va millorant.

Guillem: A diferència de la meva germana que a vegades la ment li pot jugar alguna mala passada, crec que en mi és un dels meus punts forts, sobretot a competicions internacionals moltes vegades no era ni de bon tros el més fort de la competició però en canvi sempre aconseguia donar el meu màxim i creure en les meves possibilitats. No em pressiono.

guillem_monsech_araesport_w--7518705.jpg

A.E Quantes hores al dia dediqueu entrenar i escalar?

Rut: A entrenar unes 2h cada dia menys divendres que toca descansar, per altra banda, els caps de setmana, si els tenim lliures, intentem escalar com a mínim 1 dia.

A.E Qui us porta els entrenaments?

Rut: Des de que vam començar a competir l’Oriol Maraver és el nostre entrenador, amb ell ens intentem veure 1 o 2 dies per setmana (dels 4 que entrenem). Els entrenaments els realitzem bàsicament a dos llocs, a Moià (on tenim un petit plafó privat a 5 minuts de casa) i els dimecres a El Pati Vertical a Manresa, un rocòdrom obert a tot el públic que ofereix varietat d’estils i nivells perquè tothom pugui practicar l’escalada.

A.E Formeu part d’algun club esportiu?

Guillem: L’escalada a diferència de molts esports no existeixen clubs esportius, per tant les competicions estatals es competeix per comunitats autònomes. En aquest sentit estem anys llum d’altres països com França en què si que existeixen clubs privats. Els clubs esportius a Espanya només els utilitzem per estar federats (cosa essencial per a poder competir) i molts d’ells són clubs excursionistes. Nosaltres estem federats al Club Excursionista Alpicat (Lleida).

A.E Heu patit alguna lesió important practicant l’escalada?

Rut: Escalant he anat patint petites lesions al llarg dels anys però no he patit cap lesió greu fent escalada per sort.
Guillem: Lesió en sí no, tot i que farà dos anys vaig patir un accident degut a una forta caiguda que em va ocasionar un trau al cap.

A.E Practiqueu un altre esport per complementar l’escalada per exemple, o algun esport d’aventura?

Guillem: Quan vam començar a escalar fèiem judo però va arribar un moment on vam haver de decidir i ens vam decantar per l’escalada. Des d’aleshores, només anem a córrer 1 o 2 cops per setmana per complementar l’escalada.

A.E En quin nivell es troba l’escalada a Catalunya? Hi ha algun centre de tecnificació?
El fet que aquest any esdevingui olímpica, s’ha notat en la creació de nous rocòdroms, especialment de velocitat, de 15m. d’alçada?

Guillem: L’escalada a Catalunya ha vist un increment notable en quan a nens que practiquen aquest esport gràcies a l’obertura de sales d’escalada repartides per tot el territori. El nivell ha pujat però encara falta molta feina per tal d’arribar al de països més avançats com França, Itàlia o Àustria, ja sigui per la formació de tècnics, com pels responsables de l’equipament de les sales, que adaptin els blocs a estils de competició. Paral·lelament, falten moltes infraestructures pel que fa l’escalada de corda i dificultat, la majoria de sales d’escalada de Catalunya són només de bloc i les que tenen corda són força baixes. Ara com ara no existeix cap rocòdrom que tingui una alçada com a mínim de 15m (alçada necessària pel mur de velocitat oficial) per tant, els qui practiquen aquesta disciplina s’han de desplaçar fins a Pamplona o Madrid.
Rut: Existeix el Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya (CTEEC) en el qual jo hi he estat 4 anys i on he pogut evolucionar moltíssim, el Guillem hi ha estat 3 anys.

A.E Hi ha algun tipus d’ajuda a nivell de les administracions públiques?

Guillem: Molt poca, les subvencions que rebem a nivell de CTEEC i FEEC només ens permeten poder pagar els desplaçaments i allotjaments de les competicions estatals. Faltarien ajudes econòmiques que facilitessin la construcció de zones preparades tant de bloc, corda i bloc destinades a l’entrenament de competició, ja que moltes sales l’equipament es centren en potenciar el públic (sovint de nivell amateur) i deixa de banda l’equipament pels escaladors de competició. Tenint espais habilitats ajudaria a fer concentracions i entrenaments per tal de preparar tant competicions estatals com internacionals i no ens hauríem de desplaçar a països d’Europa per poder preparar amb les condicions adequades les competicions.

A.E Rebeu alguna ajuda de patrocinadors?

Guillem: Tenaya ens dóna peus de gat des de fa 9 anys, Korda’s Ropes ens dóna cordes d’escalada des de fa 3 anys. El Pati Vertical ens ajuda deixant-nos entrenar de forma gratuïta a les seves instal·lacions i el Club Excursionista Alpicat ens paga les llicències federatives.

A.E Quin paper hi han tingut els vostres pares en tot això…

Rut: Els pares sempre ens han estat donant suport i animant. No ens han pressionat mai perquè entrenéssim més o volguéssim formar part de l’equip català o espanyol, en aquest sentit ens han deixat molta llibertat però sempre ens recorden que hem de ser conseqüents amb les decisions que prenem.

guillem_monsech_araesport--6118381.jpg

A.E Per acabar, una pel·licula?
Rut: Forest Gump,
Guillem: El Señor de los Anillos

A.E Un llibre?
Rut: La ciudad de Papel,
Guillem: Córrer per ser lliure

A.E Un disc, cançó o grup de música?
Rut: Magrda molt Coldplay però per escalar m’agrada molt Lose Yourself d’Eminem.
Guillem: Els amics de les arts.

A.E Un costum o mania?
Rut: Abans d’escalar una via o un bloc en una competició m’haig de posar magnesi líquid a les mans.
Guillem: M’agrada posar-me sempre primer el peu de gat esquerre.


Fotografies de Joan Locubiche
Entrevista realitzada a “El Pati Vertical” de Manresa. Gener 2020.
Gràcies nois i molts d’èxits!
Publicada a l'Araesport N.11


Escriu el teu comentari

Comentari