L’EFICÀCIA DE LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA EN INFANTS AMB BRONQUIOLITIS

La bronquiolitis aguda és la principal causa d’urgències mèdiques durant els mesos d’hivern en menors de 24 mesos. És per aquest motiu, que tots els sanitaris que ens dediquem a tractar aquesta problemàtica ens preocupa tant l’arribada de l’hivern i les conseqüències dels virus que generen la bronquiolitis.

El passat mes d’abril ha estat publicada a Cochrane una revisió on es demostra l’eficàcia de la fisioteràpia respiratòria en nens i nenes diagnosticats de bronquiolitis.

En aquesta revisió(1) s’han inclòs disset estudis amb 1.679 lactants menors de 24 mesos diagnosticats de bronquiolitis, en els que es va comparar l’efectivitat de la fisioteràpia respiratòria amb l’atenció mèdica convencional sense intervenció de fisioteràpia i on es van comparar diferents tipus d’intervenció de fisioteràpia respiratòria.

Dels resultats d’aquesta investigació se’n desprèn que les tècniques espiratòries lentes milloren la gravetat de la bronquiolitis en comparació amb nens i nenes que no reben aquest tractament de fisioteràpia. Per tant, són aquestes les tècniques que haurem d’utilitzar.

Les tècniques convencionals i les tècniques d’espiració forçada no generen diferències en la gravetat de la bronquiolitis després d’aplicar-se. Les tècniques d’espiració forçada en lactants amb bronquiolitis greu no milloren el seu estat de salut i poden provocar efectes adversos greus, per tant, no les haurem d’utilitzar. Pel que fa a la tècnica desobstrucció rinofaríngia retrògrada (utilitzada per drenar els mocs de la via aèria superior) hi ha evidència que disminueix la gravetat de la bronquiolitis en comparació amb l’aspiració nasal, per això és una tècnica a utilitzar.

Es necessiten més estudis sobre la combinació de tècniques de drenatge de via aèria superior i tècniques espiratòries lentes. Cal investigar l’eficàcia de combinar la fisioteràpia respiratòria amb nebulitzacions de suero salí hipertònic. Aquesta revisió separa conceptes molt importants, com el tipus de tècnica o la gravetat del subjecte, que ja observavem els fisioterapeutes respiratoris al llarg dels anys d’experiència.
Aquest és un fet molt important perquè, com en tota patologia, hi ha tractaments que són innocus, d’altres que són beneficiosos i d’altres que inclús poden ser perjudicials i/o contraindicats. A més a més, la gravetat del subjecte, que només sabrem valorant-lo de manera rigurosa, condiciona també el tipus d’intervenció.

Sembla una obvietat, però és primordial individualitzar el tractament en fisioteràpia respiratòria en un pacient amb bronquiolitis (el com, què, quan, fins quan, per què, etc…) segons la seva exploració-valoració ja que només així podrem prendre la decisió terapèutica correcta. Cada sanitari que tracta aquest tipus de problemàtica té una funció terapèutica i saber valorar correctament per tractar de manera adient és important. De fet, a vegades la fisioteràpia respiratòria és un complement del tractament global, a vegades serà l’eina de tractament primordial i indispensable i a vegades no s’haurà d’utilitzar.
Els professionals de la fisioteràpia respiratòria, sabem quines tècniques escollir, realitzar-les correctament i conèixer bé els mecanismes d’acció i les conseqüències de la teràpia. Tenim una formació especialitzada i específica en fisioteràpia respiratòria. També cal tenir present que durant una sessió de fisioteràpia respiratòria el pacient canvia, i, per tant, cal adaptar-s’hi, combinant tècniques, mètodes i dispositius, per generar la millora global.

Desitjo haver pogut ser útil en aquest escrit, fa forces anys que tracto pacients pediàtrics i quan arriba l’època d’hivern i les bronquiolitis hi ha moltes pors, dubtes i neguits que amb informació moltes vegades s’esmorteeixen, disminueixen i/o es digereixen millor. Espero haver posat el meu granet de sorra. Ànims famílies!

(1) Roqué-Figuls M, Giné-Garriga M, Granados Rugeles C, Perrotta C, Vilaró J. Chest physiotherapy for acute bronchiolitis in paediatric patients between 0 and 24 months old. Cochrane Database Syst Rev. 2023 Apr 3;4(4):CD004873. doi: 10.1002/14651858.CD004873.pub6. PMID: 37010196; PMCID: PMC10070603.

Article publicat a l'Araesport n.35
Jordi Romero Temporal
Fisioterapeuta. Professor en Fisioteràpia de la UManresa i la UIC