Tancar
02 Maig 2021
Trail / Ultratrail / Running

L'EQUIP COLLBAIX HA FET 10 ANYS

Ja han passat 10 anys des de que es va fer la primera equipació però la filosofia de l’equip segueix intacta, es tracta de disfrutar i competir cadascú dins de les seves possibilitats, sense exigències, ni de títols ni d’objectius.

L'EQUIP COLLBAIX HA FET 10 ANYS
Abans de presentar les integrants de l’equip femení, explicar que l’equip Collbaix és un grup heterogeni que els uneix la passió per l’esport. Sovint entrenen junts i de tant en tant també es troben al celler per degustar alguns dels seus vins i compartir una bona estona.

Tot va començar el dia en que el Jordi Catllà va pensar en fer unes samarretes personalitzades per participar en una cursa i hi va acabar estampant la imatge del celler de la família, tot i que com diu ell, vi i esport no lliguin massa.

El que havia de ser una cosa petita, amb 4 o 5 integrants va anar creixent, actualment són uns 30 esportistes i ja s’els coneix dins i fora de la comarca. Una de les incorporacions més destacades pel seu alt nivell esportiu és la Marta Muixí.

Ja han passat 10 anys des de que es va fer la primera equipació però la filosofia de l’equip segueix intacta, es tracta de disfrutar i competir cadascú dins de les seves possibilitats, sense exigències, ni de títols ni d’objectius. Com diu el Jordi, el seu impulsor:“No sóm un club, les llicències federatives cadascú se les treu allà on vol, només procurem fer una cursa a l’any on intentem ser-hi tots, però durant l’any cadascú fa les competicions que li sembla”.

Avui us volem presentar la representació femenina de l’equip Collbaix:


LEA LLORENS
22/04/1987
Avià
BICICLETA, carretera i btt
lea_llorens_web--1673441.jpg
La “la nova” de l’equip Collbaix. Un company i amic d’Avià, en Josep Itó en forma part i gràcies a ell he pogut anar coneixent una mica aquest equip.

Combina la bicicleta de muntanya i la de carretera, és mestra en educació infantil i té 2 filles, de 6 i 2 anys.

Li agrada competir, i no només per obtenir resultats, sinó perquè “és una manera de conèixer llocs nous i bonics on potser, no hauria anat mai”, explica.
Durant la setmana entrena entre tres i cinc dies. Mai deixa passar més de dos dies sense fer res d’esport.

De petita feia ballet, la primera cursa que va fer van ser 5 km d’asfalt a Manresa. Li va agradar tant que va posar-se a córrer intentant de fer-ho millor cada dia. Al cap d’un temps es va comprar una bicicleta de carretera i poc després va provar de fer triatlons. El més emotiu, explica “va ser un mig ironman que vaig fer a Berga”.

Quan va tenir la primera filla amb poc temps per entrenar, es conformava en sortir 45 minuts a córrer per la muntanya de tant en tant. Com que això no li donava per fer gaires quilòmetres, va optar per entrenar pujades, així incrementava la intensitat en poca estona. Va fer alguns podis en verticals, en 10km i fins i tot en mitja marató de muntanya. Al 2017 va quedar 2a de Catalunya de curses verticals. Estava motivada i aquell mateix any va fer la Marató Pirineu, la qual repetiria més vegades.
Desde que va tenir la segona filla només fa bicicleta. Al 2020 va fer la Volta als 3 Ports d’Andorra on va quedar 3a. La seva intenció era fer més cicloturistes, però la Covid-19 no ho va permetre.
Aquest any li agradaria fer-ne, com també fer alguna cursa amb BTT. “Com que el virus canvia els plans d’un dia per l’altre, ara mateix no tinc cap objectiu al cap. Si a curt termini trobo una cursa que s’adapti al meu nivell d’entrenaments i em veig forta per fer-la, la faré”.


MARTA MUIXÍ
01/09/1984
Rajadell
Ultratrail
marta_muixi_article_collbaix_web--779732.jpg
“A part del suport pels objectius, formar part de l’equip m’ha permès conèixer moltes persones fantàstiques que comparteixen la mateixa passió per l’esport i la muntanya i amb qui hem pogut gaudir de molts entrenaments plegats i confio que encara ens en quedin molts més! “

Va començar amb l’equip Collbaix el 2019, després de guanyar l’Ultra Muntanyes de Costa Daurada que era el campionat de curses d’ultraresistència de la FEEC.
En saber que no tenia sponsor, el Jordi Catllà li va donar l’oportunitat de formar part de l’equip i li va donar suport per fer la Copa d’Espanya d’Ultres FEDME.

És mare de dues bessones i directora de comunicació i màrqueting digital de Miriam Ponsa.

Normalment entrena sis dies a la setmana i combina entrenaments de córrer amb bici de carretera i gravel i també fa treball de força i gimnàs.

No ha tingut lesions greus, només petites molèsties i esquinços recurrents al turmell però que amb un bon acompanyament de fisioteràpia i osteopatia ha pogut resoldre
.
No tenia tradició de fer esport de competició, però sí de fer molta muntanya amb la seva família. Va començar a córrer fa gairebé deu anys i de seguida la van motivar més les curses de llarga distància. La primera que va fer va ser Cavalls de Vent el 2012, una cursa marcada per una climatologia molt adversa.

El seu millor any a nivell de resultats va ser el 2019 en què es va proclamar campiona de Catalunya de curses d’Ultraresistència FEEC guanyant l’Ultra Muntanya de Costa Daurada i fent tercera a la Copa d’Espanya d’Ultres FEDME. Aquest any també va quedar segona a la Tenerife Bluetrail, una cursa de 105Km que pràcticament arribava a coronar el Teide.
Un dels resultats dels que està més orgullosa és el de 3ª a la Ronda dels Cims de 170km amb +13.500 el 2015 o la victòria a l’Ultra les Fonts el mateix any, una cursa a les Terres de l’Ebre que sumava 120Km en tres etapes.

L’entrenador Rafa Flores és qui l’acompanya en la preparació dels seus objectius.
A nivell de nutrició no segueix cap pauta específica, però li dona molta importància i procura tenir cura de la dieta.

“Després d’un 2020 tan incert se’m fa difícil plantejar un calendari en ferm. De moment només tinc clar que faré l’Ultra del Montseny, la primera setmana d’abril, i que si tot va bé al juny tornaré a córrer la Tenerife Bluetrail, però en aquest cas la versió de 71 km.
Espero acabar de planificar el calendari segons com vagin avançant les restriccions en funció de la pandèmia i sigui com sigui l’objectiu és poder seguir gaudint de l’esport a la muntanya durant molts anys més”.

CRIS MILLÀ
1/10/1981
Sant Joan de vilatorrada
Trail
cris_milla_collbaix_web--3299906.jpg
“Per mi formar part d’aquest equip és com formar part d’una família, hi ha un ambient immillorable, ens tracten d’allò més bé sense demanar res a canvi. I que més volem, poder provar els millors vins del Bages i Catalunya”

Sempre li ha agradat l’esport i l’ha practicat des de petita, tot i no fer-ho de manera competitiva. Fou de més gran, l’any 2012 quan es va iniciar en les triatlons i el 2017 en curses de muntanya, formant ja part de l’Equip Collbaix.

És Llicenciada en CAFE especialista en salut, readaptadora en lesions i activadora muscular. És entrenadora personal a KINEIN i mare de 2 fills, de 5 i 7 anys.

Entrena tres dies a la setmana, i a vegades quatre o cinc però molt puntual. Les hores setmanals van de 5h- 8h.

Va quedar primera el 2012 en una prova per edats del campionat d’Espanya de triatló en modalitat sprint.
Va guanyar la seva primera mitja marató de muntanya el 2019, la Volta Peramola.
El mateix any va pujar al primer lloc del podi del campionat de les XtrailMaraton en modalitat trail.
Aquest any ha quedat 4ª en la Montserrat Skyrace.

No té entrenador i no segueix cap tipus de planificació d’entrenament, tot i que es comença a plantejar agafar-ne un!! A nivell d’alimentació sempre l’ha cuidat però actualment no segueix cap dieta.

Aquest any té previst participar en el Trail Costa Brava i les MissionX3 de Klassmark.

ANNA SOLDEVILA
22/06/1988
Balsareny
BICICLETA, carretera i btt
anna_soldevila_article_collbaix_web--3452466.jpg
“Vaig començar amb Collbaix fa 10 anys, quan el Jordi va voler iniciar el tema d’esponsoritzar corredors i el Marc, la meva parella, hi va entrar. Jo hi faig de suport, mai m’ha agradat córrer però he disfrutat molt fent d’acompanyant, estant als avituallaments en aquestes proves tant bèsties de resistència.”

L’Anna va jugar a futbol molts anys i va passar per diferents equips.

Li agrada anar en bici, tant de carretera com de muntanya, però no competeix. Surt quan en té ganes i la feina d’administrativa a la Clínica Odontològica Raga li ho permet.

Sortir en bicicleta és una manera de desconnectar i passar-s’ho bé i ho fa bàsicament els caps de setmana sempre que faci bon temps. A l’hivern aparca la bici.
Té moltes ganes de tornar a fer els avituallaments, l’últim any ha sigut especialment dur per ella degut al greu accident de muntanya que va patir la seva parella, el Marc, també integrant de l’equip Collbaix.
foto_grup_equip_collbaix_article_web--1462681.jpg

L’accident del Marc Sellarès va passar el 4 de gener del 2020 quan tornava d’escalar al Cadí. Anava amb els seus amics Carles i Aitor i, ja de camí al cotxe, va patinar i va caure 200 metres muntanya avall. El van trobar quatre hores després un equip dels GRAE (Grup d’Actuacions Especials dels bombers), el seu cos estava a 16ºC, ple de cops al cap i fractures. Traslladat en helicòpter a la Mútua de Terrassa, en arribar li van induir el coma i el van operar. El seu estat era tant greu que no sabien si sobreviuria.
Va estar 10 dies en coma i un mes i mig a l’hospital. Els pronòstics eren molt pessimistes, no creien que tornés a caminar i quan va despertar, no coneixia a ningú.

Però miraculosament el Marc ha anat trencat tots els pronòstics i s’ha recuperat completament. Ho ha aconseguit a base d’esforç i gràcies a les persones que han estat al seu costat durant tot el procés de recuperació.

Té claríssim que és viu gràcies a la intervenció dels bombers del GRAE i també a la reacció dels seus amics en els moments immediats després de la caiguda.

Un any i quatre mesos després de l’accident hem parlat amb el Marc al Celler El Molí de Collbaix, de com es troba, com li ha canviat la vida i què n’ha tret de tot plegat...

Com estàs, continues fent exercicis de recuperació?

Fins fa quatre mesos encara estava fent el seguiment de la clínica Guttman, dos cops per setmana feia exercicis de tipus sopa de lletres, sumes, relacions d’imatges, etc.

Al principi em pensava que em quedaria alguna seqüela de l’accident ja que tenia dos coàguls sanguinis que m’ocupaven tot el crani, però per sort no me n’ha quedat cap, ni de les nou costelles, ni de les dues vèrtebres que em vaig trencar, ni tampoc a la pelvis. L’únic que encara estic recuperant és el braç i un dit, que encara no els estiro al 100%

marc_sellares_web_art--2839253.jpg
Vas estudiar arquitectura però aviat et veurem vestit de bomber...

Tinc molt clar que ho aconseguiré, costi el què costi. Els bombers em van salvar la vida, i jo vull ser bomber per fer el mateix.
Casualment quatre dies abans de l’accident m’havia inscrit per fer les oposicions.
Després de l’accident i d’uns mesos de seguir el pla de recuperació de la Guttman, vaig aconseguir tornar a llegir. La primera lectura que vaig fer sencera va ser el llibre de l’Eduard Sallent, un alpinista de Vic. Aconseguir llegir un llibre em va empènyer a estudiar per les oposicions, tot i saber que físicament no les podria passar ja que anava amb el braç enguixat. De totes maneres em vaig presentar per agafar experiència.
L’alegria va ser immensa al saber que havia aprovat la primera de les cinc proves.
Ara estic preparant-me al 150% per la pròxima convocatòria. Estudio, vaig al gimnàs cada dia, matí i tarda i també estic fent un curs.

“Sóc el més jove de tots a l’Equip Collbaix però el que fa més anys que hi és. Vem començar amb el Jordi i tres més a fer alguna cursa i hem anat fent fins ara. Collbaix ens ha patrocinat sempre i en quant a l’accident ha sigut clau perque m’ha ajudat a gestionar tot el tema amb l’assegurança”

El teu somni és entrar al grup d’actuacions especials...

Un cop hagi aconseguit ser bomber, entrar al grup especialitzat en salvaments i rescats en el medi natural és la meva il·lusió, és com si em toqués la loteria.

El Ricard és un dels GRAE que em va salvar aquell dia, és com si fos de la família. És de Bagà i treballa al Parc de la Seu d’Urgell, fa poc vam gravar un reportatge per Salomon, vam quedar al refugi de Prat d’Aguiló. Em va dir que quan em van trobar no tenia gens clar que visqués, però ho van fer tot fins el final.
L’altre GRAE que em va rescatar, el Gerard era el mèdic, ell em va controlar la temperatura i em va subministrar un fotimer d’oxigen.
marc_sellares_amics_bombers_web--9458526.jpg

“Tant el Riki com jo estem oberts a explicar i ajudar a qualsevol persona que de la nostra història en pugui treure alguna cosa positiva, volem que aquesta experiència serveixi als demès”

Article realitzat al Celler El Molí de Collbaix, el 27 de març de 2021
Publicat a l'Araesport n.20 (Maig/Juny 2021)

Escriu el teu comentari

Comentari