LA PRÀCTICA DEL IOGA COM A COMPLEMENT D’ALTRES DISCIPLINES ESPORTIVES

Des de ben petita i fins al dia d’avui l’activitat física ha estat present en la meva vida, en el meu dia a dia. Vaig començar amb la gimnàstica rítmica de competició i m’he dedicat professionalment durant deu anys al circ. Ja en fa dotze que també em dedico a impartir classes de ioga al meu centre Inspira Ioga, de Manresa.

El treball amb el cos és la meva passió, la meva font d’inspiració, salut, creativitat i la meva teràpia. Hi ha una frase d’un famós iogui, B.K.S Iyengar que diu: “quan estàs plenament en el teu cos, trobes l’ànima”. I així és tal com ho sento jo. Si practiques esport, segurament ja saps de què et parlo. Es tracta del plaer que t’aporta la seva pràctica, que va més enllà del que és físic.

El meu primer contacte amb el ioga va ser als disset anys, no sé ben bé per què, però hi havia alguna cosa que em deia que aquesta disciplina era per mi i vaig voler explorar la seva saviesa mil·lenària.
Va ser, concretament, l’any 2011, durant una gira a Mèxic amb una companyia de circ. Allà vaig descobrir un mètode de ioga que em va enganxar completament i, des d’aleshores el practico cada dia. M’agrada explicar-ho per si el meu exemple ajuda a algú perquè, per a mi, va significar un abans i un després.

Quan vaig començar a practicar ioga de manera regular, el meu rendiment esportiu va augmentar moltíssim. Ja tenia trenta anys, i portava tota la vida treballant el cos, però tot iaixí vaig guanyar molta consciència i control corporal. Flexibilitat, força i equilibri, tant físicament com mentalment. També vaig millorar en capacitat de concentració, de saber estar present. I amb el pas del temps vaig anar experimentant noves sensacions: esforç, de superació, acceptació, renúncia, motivació, claredat, calma, alegria, seguretat, presència... A partir d’aleshores cada actuació que feia amb la companyia de circ va ser un gaudir immens. I no només als escenaris, a la vida en general el ioga m’ha aportat molts beneficis.

Per aquest motiu sempre que puc recomano la practica de ioga. Tothom n’experimentarà, de ben segur, els beneficis. I, encara més els esportistes, ja que, com he pogut experimentar en la meva pròpia pell, la pràctica del ioga, és un complement fantàstic per a qualsevol activitat esportiva. Tant si és d’alt rendiment com si és amateur.

En moltes escoles de circ, de dansa i de teatre, que és el món que més conec, ja han incorporat aquesta disciplina en el currículum i la formació dels profe- ssionals. A l’Índia també en els esports de competició. De fet, el ioga és una ciència mil.lenària procedent d’aquest país, però que avui dia es practica arreu de món. Vagis on vagis trobaràs una escola de ioga, persones que el practiquen i que en parlen meravelles.
Quan practiquem un esport concret acostumem a carregar més una determinada part del cos, degut a la realització d’un moviment repetit. I no només en l’esport, sinó també en la vida quotidiana, i això genera un desequilibri.
La pràctica de ioga realitzada correctament i guiada per un bon o bona professional, és una pràctica molt completa. Es treballa cada raconet del cos, i sempre busca crear consciència, espai i equilibri. Sovint, en l’imaginari col·lectiu hi ha la creença errònia de que es tracta d’una pràctica avorrida i que requereix ser flexible o tenir unes condicions físiques concretes, i això, no és cert.
Una de les coses que més m’agraden del ioga és que és una pràctica apte per a tothom, qualsevol edat és bona i totes les característiques físiques són benvingudes.

Per altra banda, hi ha diferents mètodes de ioga i sempre es pot trobar el que s’adapti més a les necessitats pròpies de cadascú. Trobem des de pràctiques molt dinàmiques i exigents físicament, per a persones que necessiten moviment, activar el cos i calmar la ment, fins a pràctiques lentes que proporcionen més descans, per a persones que porten una vida frenètica i que necessiten parar, respirar, i treballar molt més des de la suavitat i el deixar anar.
A més a més, hi ha pràctiques terapèutiques per a treballar desequilibris i l’alineació postural, en què s’utilitzen diferents materials perquè tothom les pugui realitzar.

Una de les altres coses que fan del ioga una disciplina apassionant és que mai en saps prou. Sempre pots anar una mica més enllà. En el meu cas, que soc un cul inquiet i al llarg de la vida he fet mil coses diferents, però el ioga és el que fa més anys que practico i mai m’avorreix. Tinc la sensació i la voluntat, que m’acompanyarà sempre més, d’una manera o altra.

Article de Sira Bover, publicat a l'Araesport n,40