LA RESPIRACIÓ Important fora i dins de l'aigua

De ben petita els meus pares van decidir apuntar-me a un club de natació perquè aprengués a nedar. Mai haurien imaginat que després de més de dotze anys de pràctica esportiva entrenant i competint en clubs de natació, acabaria dedicant-me professionalment a allò que ells van començar. I és que la natació és, probablement, un dels esports on el treball tècnic és dels més específics i més importants, ja que sense una bona tècnica la millora i l’evolució no és possible.

A l’aigua, la força no ho és tot. Com a tècnica titulada per la Federació Catalana de natació i entrenadora en un club de triatló, sovint em trobo amb un problema força comú entre esportistes de diferents edats. I és que quan aprenem a nedar de ben petits, joves o en edat avançada, un dels aspectes tècnics més importants és la respiració.

I ara bé, tu com respires quan nedes? Si has après a nedar amb un/a entrenador/a de natació que sap de la importància de la respiració bilateral, has estat de sort! I és que un dels aspectes tècnics que em trobo en els esportistes que entreno amb més dificultat de correcció, és passar de la respiració unilateral a la bilateral.

Si vols aprendre a nedar de manera equilibrada i eficient, però et costa respirar per ambdós costats, has de tenir en compte que: la posició del cos, del cap, dels braços, el “rolido” (balanceig de les espatlles) i la coordinació de tot plegat són factors a tenir en compte per facilitar l’aprenentatge d’una respiració bilateral.

Com ens afecta la respiració unilateral en l’estil crowl?

A nivell tècnic: incrementem rigidesa en la zona muscular del trapezi, angular de l’omòplat i la musculatura esternocleidomastoidea; perdem percepció, domini i coordinació i ens trobem falta de to muscular, flexibilitat i mobilitat cervical pel costat que no respirem.

Però no només ens trobem amb limitacions tècniques, sinó que els aspectes fisiològics i d’altres que ens afecten per la falta de bilateralitat són: tensió muscular en els punts gatell, contractures musculars cervicals i dorsals, falta de control visual i kinestésic en un costat del nostre cos i en esportistes que neden en aigües obertes, la falta de respiració bilateral els fa controlar menys l’espai i la direcció en la que van, ja que a diferència de la natació en espais tancats com la piscina, en el mar es necessita controlar ambdós costats per direccionar-se correctament cap a on ens indica el circuit.

Què podem fer per arribar a respirar bilateralment?

Tant en el club de triatló on treballo com en els entrenaments personals aquàtics que realitzo acostumo a fer exercicis en sec i dins l’aigua.

Un exercici que treballem i acostumo a donar com a tasca en sec és el següent: mentre els esportistes fan una planxa abdominal isomètrica, giren el cap d’un costat a l’altre passant pel centre (mirada a terra) i sostenint la posició lateral del cap uns segons.

En canvi, a l’aigua, hi ha diverses formes de treballar-ho, però si haguéssim de començar per una, seria la següent: amb les aletes als peus, el cos en posició lateral, el braç del costat per on acostumem a respirar estirat i l’altre enganxat a la cuixa; realitzem unes quantes sèries de distància curta pensant i observant només el moviment del cap, que serà: mirar a terra quan no respirem (uns 5 segons) i respirar pel costat no hàbil (el que no tenim costum de respirar) enganxant l’orella el màxim possible al braç estirat (uns 5 segons).

Recorda que si vols entrenar equilibrant el teu cos i millorar la teva eficiència a l’hora de nedar en estil crowl, la respiració bilateral no pot ser un aspecte tècnic pendent. Respirar cada tres braçades és la millor opció!

Georgina Delgado Noé