Tancar
08 Juliol 2021
Racons de Montserrat

LA ROCA FORADADA DE MONTSERRAT

Diuen que Montserrat és la muntanya màgica, i si hi ha un lloc dins del serrat amb un magnetisme especial, aquest és la Roca Foradada. En els últims anys, s´ha convertit en un indret de pelegrinatge de no només excursionistes

LA ROCA FORADADA DE MONTSERRAT
Diuen que Montserrat és la muntanya màgica, i si hi ha un lloc dins del serrat amb un magnetisme especial, aquest és la Roca Foradada.
En els últims anys, s´ha convertit en un indret de pelegrinatge de no només excursionistes, ara s’hi pot trobar des de gent fent ioga a gent vestida de carrer que vol aconseguir una bona imatge per a compartir a les xarxes.

La Roca Foradada i la Cadireta

Aquestes dues agulles, unides i situades per sota de la paret nord de la regió d´Agulles, tenen una forma que les fa úniques i es poden reconèixer des de lluny, la qual cosa ajuda a orientar-se. Hi ha qui diu que semblen un drac, altres, la cara d´un mono o el morro d´un gos. El cas és que desperten la imaginació i la curiositat de tothom que s’hi apropa.
Per pujar a la Cadireta es necessita experiència en tècniques d´escalada; en canvi, accedir als empits de la Roca Foradada és fàcil i gratificant, ja que és un mirador únic, amb un forat de forma triangular de grans dimensions. Cal destacar que el saltador de base, Alexander Polli, va travessar aquest forat volant amb un vestit d´ales (wingsuit).

Aproximació

El punt d´inici és el pàrquing de Can Maçana. Cal recordar que els caps de setmana i festius és de pagament i té un cost de 4 euros ( 2 euros per als federats ). Prenem el camí que hi ha a la zona de pícnic i que comença al costat d´un gran cartell informatiu. Haurem de passar una tanca que barra el pas als vehicles i seguirem el GR (marques blanques i vermelles) en direcció al refugi Vicenç Barbé i el monestir de Montserrat.

Al principi, la pista fa pujada i trobarem alguna bifurcació. Nosaltres seguirem sempre per la pista. Quan la pujada perd intensitat, apareixen unes bones vistes del Pirineu i també de Montserrat, lloc des del qual ja veiem el nostre objectiu. Al cap de pocs metres d’haver passat una barrera de fusta, ens trobarem un desviament que ens portarà al refugi, però nosaltres seguirem recte en direcció a Santa Cecília i el monestir pel GR. Ara el camí ja deixa de ser una pista i la vegetació es fa més present. Seguirem gairebé fins a estar a sota de la Foradada i de la Cadireta. Uns metres abans d´arribar al sostre de la Cadireta hi ha un corriol a mà dreta, marcat amb unes fites de pedra a sota d´un arbre. Pujarem seguint el camí més evident amb precaució, ja que és una mica més dret i en algun tram la roca gastada i humida pot fer que rellisquem. Aquest camí ens portarà al forat, situat a dos quilòmetres i amb 230 metres de desnivell i trigarem uns 40 minuts en arribar-hi.
roca_foradada_araesport_2--1464426.jpg
Històries i llegendes

Des de que era petit, havia sentit a dir que el nom de Montserrat ve de la seva silueta en forma de serra, vista des del vessant nord, però realment ve d´una traducció i, posteriorment, d’una variació del seu nom. Els escrits més antics referits a la muntanya són dels àrabs, en els quals l’anomenaven Gis-Taus (les roques que vigilen), que els monjos van traduir al llatí com a Mons Obserrato, que més tard va variar cap a Monten Obserratum, Montserratus, Montserrate i finalment Montserrat.

Dins del parc hi ha més de 1.000 monòlits, però en els mapes antics només dos tenien nom, el Cavall Bernat i la Roca Foradada. Diuen que fa 1.000 anys ja es parlava de la Roca Foradada, però entre els anys 30 i 50 del segle passat la majoria d’agulles encara no tenien nom. Això va fer que els escaladors d’aquella època volguessin ser els primers a pujar a una agulla i posar-hi un nom, fent servir els seus enginys com ara penjar una assegurança (agulla Filigrana) o pujar per troncs per superar desploms (agulla del Lloro, Roca Gran de la Portella), demostrant així la seva valentia en endinsar-se per terrenys desconeguts amb materials i equipaments precaris.

Són moltes les llegendes de Montserrat i la Roca Foradada, la més coneguda diu que va ser el diable qui, perseguit per la Verge, va fer aquest forat d´un cop de cap, per tal d’obrir-se camí cap a l´infern. Altres llegendes diuen que el forat és una porta que fan servir els àngels per baixar cap a Montserrat des del Cel. I n’hi ha una que diu que un llenyataire va tallar un tronc d´un arbre, i, banyat pels raigs de sol que passaven pel forat, es va convertir en el primer Tió de Nadal.
Sant Pau Vell

Val la pena visitar les ruïnes de l’església de Sant Pau (camí senyalitzat), hi ha un excel·lent mirador a la paret oest de les Agulles. Aquesta desviació de pocs metres no ens prendrà gaire temps més.

A finals de maig, en aquest indret, de ben segur hi trobareu fotògrafs intentant capturar el moment màgic en el qual el sol passa pel mig del forat de la Roca Foradada, cosa que es produeix poques vegades a l´any.

A Montserrat hi ha unes 2.500 espècies del regne vegetal, i durant l’ascensió podreu gaudir de les olors que fan les seves plantes, sobretot a la primavera.

Aquesta zona va quedar completament desforestada degut a un incendi l´agost del 1986 del que ja s’ha recuperat. Cal recordar la importància de preservar la natura durant les nostres excursions.

Article publicat a l'Araesport N.21
Albert Mendoza Torrents

Escriu el teu comentari

Comentari