SELECCIÓ CATALANA DE WATERPOLO FEMENÍ

El 9 de juny passat es va jugar a Manresa un partit històric, Catalunya contra la doble campiona olímpica dels EUA. La selecció de Nani Guiu i Jordi Valls va estar a tocar de la victòria i va protagonitzar un últim quart espectacular en què es va quedar a un pas de culminar la remuntada. El partit va acabar amb el resultat de 12 a 13 per les americanes.

D’aquí a pocs dies la majoria d’aquestes esportistes es tornaran a trobar als Jocs Olímpics de Tòquio. Tot i que a Europa hi ha seleccions que poden optar al títol, la gran favorita continua essent els Estats Units.

La presència d’aquestes esportistes d’alt nivell evidentment no ens podia passar per alt, us deixem aquesta entrevista realitzada a la capitana de l’equip, Maica García i al màxim responsable del waterpolo català, el seleccionador Nani Guiu, director tècnic de waterpolo de la Federació Catalana de Natació.

Parlem amb qui ha vist créixer esportiva i personalment aquestes jugadores, especialment a les que va entrenar al C.N Sabadell, com Laura Ester, Judit Forca, Maica García, MªElena Sánchez, Bea Ortiz, Paula Leiton, Clara Espar i Anni Espar.

Comencem amb una pregunta més aviat genèrica, com veus l’evolució del waterpolo femení en els últims anys?

L’evolució del waterpolo femení estatal en els últims deu anys ha estat molt bèstia, ha crescut de manera exponencial tant en resultats com en nombre de jugadores. Hi ha moltes nenes que juguen a waterpolo i moltes que s’emmirallen amb la Jennifer o la Maica i, a més, els resultats que estem tenint no només en la selecció absoluta sinó també en les seleccions per categories són impressionants i pràcticament amb la totalitat de jugadores catalanes. Actualment són campiones d’Europa cadets, campiones del món juvenil i cinquenes del món júnior. Aquests resultats ho diuen tot.

Hi ha més equips que poden lluitar per la Lliga espanyola? L’hegemonia del CN Sabadell ja no és tan evident?

Sí que és cert que ara hi ha més equips que lluiten per la Lliga, l’hegemonia del Sabadell ja no és tant evident, tot i així aquest any ha guanyat totes les competicions d’aquí. És veritat que l’any passat va perdre la Lliga i la Supercopa d’Espanya amb el Mataró, també va patir molt, tot i guanyar per penals, en la Copa de la Reina el 2019, però el Sabadell continua tenint l’equip més potent. Hi ha quatre equips que són a dalt de tot i que es disputen els títols, són el CN Mataró, el CN Terrassa, CN Sant Andreu i CN Sabadell.

Hi ha un bon relleu generacional?

Sí, segur que sí, pel que he comentat abans, a poc a poc van entrant jugadores noves a la selecció, ja no és la selecció del 2013 que va quedar campiona del món ni del 2012, tot i que encara hi ha un gruix important de jugadores que aleshores eren molt joves. Van sortint jugadores de nivell.

Les condicions econòmiques de les jugadores de la Lliga espanyola de waterpolo femení (les que són professionals) són encara molt diferents de les del masculí, s’està avançant en aquest sentit?

Ja hi ha alguns clubs, sobretot els quatre que he anomenat abans (Sabadell, Mataró, Sant Andreu i Terrassa), que hi estan invertint força, amb algun sou que pot assemblar-se al dels nois. La qüestió és que algunes jugadores catalanes són les millors del món i, tot i que algunes comencen a tenir reconeixement, en general no tenen sous en consonància amb el seu nivell respecte dels nois.
A poc a poc s’està avançant en la professionalització dels equips femenins, fins i tot els que no paguen procuren donar ajudes per transport, dietes, etc. Així es comença i és el que feien al CN Sabadell quan vaig començar a entrenar-hi.

Quina feina es fa des del CAR de Sant Cugat, equip tècnic, etc. Quin és el seguiment que es fa a una esportista que ha de competir amb la Selecció Catalana?

Nosaltres al CAR l’any que ve tindrem 58 jugadors i jugadores que han sigut seleccionats. Als que els hi veiem més futur, en principi des que comencen fins que acaben la seva etapa al CAR de Sant Cugat hi són quatre anys, els dos primers, de tecnificació amb una beca d’entrenament i els altres dos, de rendiment, amb una beca mixta que inclou serveis mèdics, dietes, entrenaments i estudis. L’objectiu és anar traient jugadors i jugadores per a les seleccions estatals.

Com valores el teu període com a director tècnic de la Federació, s’han complert els objectius que et vas marcar en prendre possessió del càrrec?

El primer any va ser per situar-me, amb moltes reunions per escoltar als clubs, parlar amb la gent i solucionar problemes. La majoria d’accions que s’estaven fent em van semblar encertades i no vaig canviar gaires coses, tot i que evidentment s’han anat introduït canvis. Pel que fa a les dues temporades següents, han estat marcades per la Covid-19 i hem hagut de deixar de fer tasques molt interessants, com col·laboracions amb la selecció espanyola, estades internacionals, etc. Encara em queda un any de contracte i espero que la temporada que ve sigui molt millor.

Què decideix un partit quan les seleccions tenen un nivell tan igualat?

Al final tot es decideix per petits detalls: si has defensat bé les inferioritats, si has atacat bé les superioritats, si la teva portera ha aturat...Totes les seleccions es coneixen molt i s’estudien molt. Les americanes se situen un pas per davant, després les australianes, holandeses, espanyoles, russes...

Veurem una final dels JJOO de Tòquio entre Espanya i els EUA?

Ja m’agradaria! Els EUA no dubto que hi seran perquè veig un equip molt potent, tot i que sempre hi pot haver sorpreses. Tot i així, nosaltres l’altre dia amb Catalunya vam perdre d’un! Tant de bo la veiéssim, perquè en la selecció Espanyola hi tinc moltes jugadores que les he entrenat al C.N Sabadell, moltes amigues, i m’agradaria molt que poguessin guanyar una medalla als Jocs.

Parlem ara amb la Maica García, capitana de l’equip i una de les millors boies del waterpolo mundial. Entre d’altres reconeixements, ha sigut escollida Millor jugadora europea i jugadora més valuosa al Campionat d’Europa de Budapest l’any 2014. També ha rebut la medalla de bronze el 2013 i la de plata el 2014 del Mèrit Esportiu del Consejo Superior de Deportes; la medalla de bronze el 2007 i d’or el 2008 de serveis distingits de la RFEN i la medalla al Mèrit Esportiu el 2008 de la FCN. Escollida millor esportista de Sabadell en tres edicions, la darrera el 2018.


Quin és el dia a dia d’una jugadora professional de waterpolo? Quantes hores a la setmana entreneu habitualment. I en períodes de competicions internacionals?

A nivell de club entrenem entre quatre i cinc hores al dia entre matí i tarda, jo encara prioritzo el waterpolo, hi estic al 100% tot i que tinc un negoci i intento estar-hi sempre que puc. Quan estic amb la selecció això canvia, perquè estem de concentració i entrenem unes 7-8 hores cada dia.

Com afronteu tu i les teves companyes els JJOO, en quines condicions hi arribeu?

Amb moltíssima motivació, amb molta ambició, ganes d’estar ja allà i començar a jugar perquè hem estat esperant molt temps des de la classificació i ja es hora de posar-nos a competir, que és el què ens agrada.

La superfinal de la Lliga Mundial d’Atenes celebrada els 14-19 de juny ha sigut un bon test per al Japó?

Penso que ha anat bé, que després d’un any i mig sense competició necessitàvem molt estar de nou amb l’equip junt i cohesionat. Com a preparació dels jocs sí que ens ha servit, ha sigut una bona experiència, tot i quedar en cinquena posició pels dos partits perduts, el d’Estats Units de grup i el d’Hongria a quarts de final, crec hem competit bé.

Qui ha sigut el teu referent?

Blanca Gil, ella ha estat la meva mentora, tant a nivell de posició de boia com de jugadora d’arc exterior, penso que ha estat de les millors jugadores que ha tingut aquest país i també a nivell mundial. Tinc la sort d’haver jugat amb ella, d’haver après amb ella, m’ha ajudat moltíssim, és la meva companya i amiga.

Quan vas començar a jugar a waterpolo?

Vaig començar amb nou anys, primer era nedadora del C.N Sabadell i em van donar una beca per entrar l’Escola Santa Clara, que és l’Escola privada del club i allà em vaig adonar de que no m’agradava la natació i vaig decidir passar-me al waterpolo.

Quines qualitats s’han de tenir per jugar a waterpolo?

Si com a qualitat podem entendre els valors, penso que són el més important. Evidentment cal tenir la condició física necessària, però fer equip, el companyarisme, el sacrifici, donar-ho tot per les teves companyes, això és l’essencial.
També té molt de pes la intel·ligència en el joc, tenir visió de joc és molt important com a qualitat individual. Però jo destacaria sobretot els valors, deixar sempre el cor per les companyes, anar a per totes com un equip.

Entrevista publicada a l'Araesport n.21