LES SABATILLES DE CARBONI

El 2017 va sortir al mercat un model de sabatilles fins aleshores mai vist, la principal característica de les quals era la inclusió d’una placa de carboni. Aquesta innovació va proporcionar un augment del rendiment en els corredors i fou una peça clau en el projecte de baixar de dues hores en marató. Amb un preu astronòmic i una estètica diferents del que estàvem acostumats, les noves sabatilles s’han venut a un ritme frenètic malgrat que dies després la federació internacional en prohibís el seu ús en competicions oficials.


Des d’aleshores la majoria de les grans marques han posat a la venda els seus models amb placa de carboni, amb la promesa d’un augment notori del rendiment. Però, què en sabem realment de les sabatilles
de carboni? Quins estudis se n’han fet? Com afecta la biomecànica? Tots podem portar-ne? És cert l’efecte que se’ls atribueix de tenir la sensació d’anar sempre en baixada, com va dir Galen Rupp?

Si donem un cop d’ull als estudis publicats com el de Ortega Et, 2021, tots arriben pràcticament a les mateixes conclusions: la inclusió de
la placa de carboni produeix una millora en l’economia de carrera i una menor despesa energètica en comparació amb altres sabatilles i corrent a la mateixa intensitat. Aquesta millora de la carrera es deu sobretot a la reducció del temps de contacte, a una major rigidesa en la zona dels metatarsians i una reducció de l’oscil·lació vertical mentre correm.

Els estudis situen aquesta millora entre un 0.5 i un 5% en carreres tant de curta com de llarga distància.

Tot i això hauríem de tenir més informació sobre els efectes musculars que poden tenir a llarg termini (Hoogkamer W. 2019), sobre la seva durabilitat i també sobre la rellevància de la posició o el disseny general de la sabatilla, malgrat totes portin en algun lloc una placa de carboni.

En quan als efectes musculars, una de les autores d’aquests estudis i ex-atleta professional Shalaya Kipp posa l’èmfasi en que l’ús d’aquestes sabatilles a la llarga podria produir un debilitament de la musculatura del peu, de la fàscia plantar o dels flexors i extensors del turmell com podrien ser el soli, el tendó d’Aquil·les o el tibial anterior, ja que reduïda la seva activitat, es veurien debilitats.

Personalment crec que, tot i que el seu ús s’ha popularitzat molt, encara hi ha variables poc clares: el percentatge de millora en curses de diferents distàncies; com afecta la massa corporal del corredor; la tècnica de carrera (si es corre més de taló o més de punta) o si beneficia d’igual manera a un corredor professional que a un d’amateur.

També s’haurà de veure els mencionats efectes musculars a llarg termini, ja que coneixent la importància del treball de la musculatura intrínseca del peu, la mobilitat del dit gros i de la resta de dits, el treball de manteniment de l’arc plantar, que actualment està agafant molta importància, xocaria una mica amb l’ús d’aquesta tipologia de sabatilles.

Per acabar, m’agradaria destacar que la millora del rendiment és multi factorial i l’ús de sabatilles de carboni només n’és un d’ells. Tenir una cura adequada del nostre cos, amb un bon treball de força i la supervisió d’un fisioterapeuta, així com seguir un programa d’entrenament supervisat, pautes nutricionals adequades, fer una bona recuperació, hidrata-se correctament, dormir les hores necessàries, etc...influeixen tant o més en els nostres resultats.

El rendiment és piramidal i els aspectes bàsics no els podem oblidar per seguir construint a sobre de forma sòlida. Això els professionals ho tenen clar i ho cuiden molt, però potser no tant els corredors aficionats.

Adrià Martí Peiró
Preparador físic i entrenador
Article Publicat a l'Araesport n.20 (MAig/Juny 2021)