Les tres reines d'hivern. Hivernal del Bages, La Senglanada i Ruta dels Senders

Hi ha tres cites al calendari d’hivern del ciclista amateur de bicicleta de muntanya que no poden fallar, són l’Hivernal del Bages a Santpedor, La Senglanada a Calders i la Ruta dels Senders a Navarcles.

Aquestes tres pedalades populars són el tret de sortida per a molts en quan a l’any ciclista, moment per retrobar amics, pedalar amb companys o provar quin estat de forma tenim després de les festes de nadal.

En totes elles l’ambient és distès i en molts casos s’aprofita per comentar els objectius de l’any o les fites que cadascú vol assumir. Són tres estils diferents amb un nexe comú, els senders.

La primera d’elles és l’Hivernal del Bages que es va celebrar el 13 de gener. Si alguna cosa té l’Hivernal, que es fa a ºSantpedor, és la seva referència com a pedalada plena de senders infinits i nous en molts casos.

Des de fa anys, concretament 26, que es diu ràpid, els de l’Hivernal del Bages es van enfocar a fer un recorregut amb molts senders, corriols i trialeres, no excessivament complicats, però sí que en els últims anys han anat augmentant la distància; i per aquest motiu, si es volia fer tot el recorregut llarg, es demanava un estat de forma significatiu; els seus 1.400 metres en 52 km per començar la temporada no estan gens malament.

Sigui pel fet de ser la primera, per la reputació de tenir un recorregut exquisit o per l’excel·lent organització, les inscripcions es van esgotar com cada any i més de 500 participants van omplir els camins de Santpedor i bona part de Castellnou de Bages, per contrastar, un any més, que és un paradís de la BTT sense igual; i és que, fins que no marxes lluny de la zona durant uns dies o ve algú de fora, no valores el que tens al costat de casa.

Un fet diferencial de l’Hivernal és que la sortida és lliure i per tant, no hi ha aquell estrès competitiu inicial o almenys s’intenta minimitzar, tot i que, quan hi ha un dorsal... ja se sap el què passa.

Durant el dia no hi va haver cap incident destacable i els nous senders; com la Sagrada Família, el corriol del Cintu o el de Sant Pau, van fer les delícies dels bikers vinguts fins i tot de l’Alt empordà o el Segrià, per continuar fent d’aquesta pedalada, una llegenda.

Uns dies més tard, el 27 de gener, es va celebrar la Senglanada de Calders, va ser la seva 12a edició, i per tant, ja els podem considerar veterans. Tot i que és la més jove de les tres reines, aquesta edició, ja sigui perquè era vox populi que els de l’Hivernal havien fet un recorregut espectacular, o per les ganes de continuar millorant l’impressionant track que varen fer el 2018, la gent del club BTT Calders va fer una exhibició faraònica de nous senders i enllaçades que sense cap dubte han marcat una fita en el trio de les tres reines d’hivern en BTT a la Catalunya central, quina obra d’art senyors!!

Ara bé, per gaudir s’ha de patir i el recorregut llarg i de senders ja no és apte per tots els públics, a diferència de l’Hivernal, l’exigència física aquí ja era molt superior i només els més agosarats van acabar fent tot el recorregut de senders que tractava de 42 km i 1.500 metres de desnivell aproximat; és a dir, el mateix desnivell que l’Hivernal amb 10 quilòmetres menys.

Cal recordar que l’organització, com ja és tradició, va fer un track de “pistes” més assequible per tots els públics però que no passava pels nous senders de la zona del castell, morro de porc, gorg blau, pedrera, i etc.

Per últim, comentar que un cop marxes de la Senglanada, i si alguna vegada has ajudat o fet un nou sender o recuperat algun d’existent, saps que el què van fer aquest any a la Senglanada són dies i dies de feina que no té preu, recuperant i picant pedra per fer gaudir a la gent del BTT autèntic i tècnic de l’hivern bagenc.

La última del trío, i no per això la menys significativa, hi ha la Ruta dels senders de Navarcles, que és organitzada per la gent de la Selenika (PC Navarcles) i que, com les altres ja porta molts anys al darrera, concretament 23 edicions.

Es va celebrar el dia 11 de febrer i per aquest motiu, i la seva proximitat en el calendari, es diu també pedalada de Sant Valentí.

Els veterans que l’organitzen i que coneixen el seu territori com ningú, van fer gala del seu lema “Navarcles paradís dels senders” i com sempre, van enllaçar senders al mes propi estil navarclí, sense moltes dificultats tècniques, excepte algun tram de carregar la bici a coll.

Sense dubte, la zona nova de la Mussarra i Bellvei va sorprendre a molts participants que ni tant sols sabien que hi havia aquest tipus de bosc tan humit i ombrívol a la zona; i que de ben segur a l’estiu més d’un s’en recordarà de tornar-hi.

Cal destacar també la zona de la Tatgera-Talamanca on els nous senders infinits van fer les delícies dels més sibarites, tot i que la pujada fins allà va fer bufar a més d’un.

En total, uns 35 km i 1.200 metres de desnivell amb molt percentatge de sender i algun tram de pista per enllaçar.

El dia de la cursa un dels participants va tenir un accident i va penjar el vídeo a les xarxes. Tot i estar demacrat, s’ho va prendre amb humor i això ha fet que gairebé es torni viral dins els circuits ciclistes, a part d’això, no hi va haver cap altre incident destacable.

Val a dir que potser hi hauríem d’afegir una pedalada d’hivern nova dels darrers tres anys, els Corriols de Puig-reig, que amb una nova fornada d’organitzadors i unes ganes boges de fer corriols nous, s’estan guanyant l’admiració de tothom.

Per tant, provablement el 2020 ja estiguem parlant de 4 i no de 3 referents hivernals en quan al BTT de la Catalunya central.

Segur que ens deixem alguna pedala d’hivern, per això, si en teniu alguna, escriviu-nos un mail a hola@araesport.cat.

De tot aquest reguitzell de pedalades (trobades) cal emportar-se dues coses; la primera és que tenim un país fantàstic per practicar la BTT i que durant l’any és molta la gent que acaba descarregant-se el track d’aquestes pedalades i va als pobles a fer-lo, per tant, és un patrimoni important a potenciar i en cap cas a minimitzar. A més més, que aquestes pedalades portin més de 20 anys fent-se té molt de mèrit i s’ha de procurar que continuïn molt de temps amb bon estat de salut. En segon lloc, i com a tret comú, és la tradició que ja hi ha en aquestes dates i el reconeixement del col·lectiu ciclista a aquests esdeveniments, parlant de l’Hivernal, com la dels senders nous espectaculars que s’han d’anar a fer tard o d’hora, la Senglanada, com la més tècnica i exigent; i la Ruta dels Senders, com a paradís dels corriols.

Procurem entre tots llarga vida al trio de reines i mantinguem durant tot l’any els senders oberts, nets, sense deixalles i respectem els camins privats, que potser només s’han obert pel dia de la pedalada. Com diem últimament, els senders sempre seran nostres, però els boscos són d’algú i li hem de donar les gràcies.

Raül Montfort