06 Novembre 2021
Entrevista Lluís Barbé & Elena Rueda L'esclat de les OCR
Les OCR fusionen les modalitats de trail running i crossfit, en què els participants han de córrer i superar diverses proves de força i resistència com per exemple, agafar un sac i pujar una muntanya, passar murs de tres metres...
Les OCR (Obstacle Course Races) o curses d’obstacles, fusionen les modalitats de trail running i crossfit, en què els participants han de córrer i superar diverses proves de força i resistència com per exemple, agafar un sac i pujar una muntanya, passar murs de tres metres, saltar sobre el foc, trepar per una corda, passar sota filats, etc; i tot això en plena muntanya i amb molt de desnivell.
Aquesta modalitat de curses extremes que va néixer als Estats Units i que s’inspira en les pràctiques d’entrenament de l’exèrcit, a l’Estat espanyol, encara no és un esport federat, tot i que els seus adeptes no paren de créixer.
Hi ha una gran quantitat de curses i campionats: Olympus Race, Maori Race, Almogavers Race; Black Mamba Race; Medieval Xtrem; Piratas Race; Gladiators Day; Egyptian Race, per mencionar-ne algunes.
Per conèixer aquest esport hem parlat amb l’artesenca Elena Rueda i també amb Lluís Barbé, tot un referent de màxim nivell internacional.
Quan vau començar a córrer aquest tipus de curses?
Elena Rueda.- La meva primera Spartan Race la vaig fer el 2014 per una causa solidària, amb un gran grup de persones de l’Estudi de Pilates Elena Vers, però no va ser fins al 2016 que vaig començar seriosament i vaig participar en la Lliga Farinato Race i en el campionat nacional de Spartan Race.
El meu inici en l’esport va ser amb el kick-boxing i full contact, i vaig competir en l’àmbit nacional i europeu. Al cap de vuit anys vaig penjar els guants i em vaig posar les vambes de córrer. Vaig fer trails de muntanya en diferents distàncies, fins que vaig trobar la meva, l’ultradistància. Al cap d’uns quants anys fent ultres em vaig endinsar en les curses d’obstacles fins avui dia. Actualment formo part del Pro Team Spartan (equip oficial elite Spartan), en què competeixo en l’àmbit nacional i internacional.
Lluís Barbé.- Vaig començar amb l’Eternal Running el 2008. Aquestes curses han canviat molt des d’aleshores: han passat de tenir un caràcter més aviat popular, en què la superació d’obstacles era relativament senzilla i la competició no cridava grans atletes, a ser proves d’una exigència altíssima, tècnicament i físicament, en què participen atletes cada cop més preparats i competitius.
Lluís, la lluita en el tatami t’ha fet més fort en la vida en general?
Lluís Barbé.- La humilitat, l’esforç, la constància i tot el treball que exigeix un esport com el judo i la competició són qualitats que es traslladen a la vida diària. Aprens a relativitzar les dificultats que et pots trobar en altres esports i també en la vida. La fortalesa que he adquirit amb la pràctica del judo ha fet que qualsevol altre esport se’m presenti molt més assequible, com actualment les OCR. Per més dur que sigui un esport individual o col·lectiu, la tensió que necessites i l’estrès que et genera per no ser derrotat en el cos a cos en la lluita contra una altra persona, fa que després sigui molt més fàcil gestionar qualsevol altra situació.
A què atribuïu l’èxit de les curses d’obstacles?
Elena Rueda.- Són molt divertides! Són reptes personals que alhora pots compartir amb altres companys amb qui t’entens i amb qui coincideixes en molts aspectes. A més, una cursa d’obstacles és com la vida, en alguns moments has de superar situacions que no controles i que et fan por, que et fan dubtar de la teva capacitat, però continues endavant i ho aconsegueixes, fet que t’acaba omplint de satisfacció.
Lluís Barbé.- Sense ser-ne conscients ens traslladen a les nostres vides ancestrals, i això ens fa sentir bé! Requereixen tots els patrons de moviment de l’ésser humà: correm, saltem, llancem objectes, carreguem pesos, ens pengem, desenvolupem habilitats com ara l’equilibri i la presa ràpida de decisions, ens afrontem a les inclemències del temps, pugem muntanyes, creuem rius, ens exposem al fang, etc. Vivim circumstàncies en què l’ésser humà primitiu convivia diàriament i de les quals encara guardem el record en el nostre ADN.
Estan a l’abast de qualsevol persona o has de tenir una condició física determinada?
Elena Rueda.- Has de tenir un bon nivell físic si el que vols és competir. Cal tenir velocitat, agilitat, força, equilibri i, sobretot, control mental; aquesta és la base d’una bona corredora o corredor d’obstacles. Però si vas només a passar-ho bé, l’exigència física no és tan important perquè pots superar els obstacles amb l’ajuda dels companys!
Lluís Barbé.- D’entrada qualsevol persona hauria de tenir un bon estat físic, la societat actual i la tecnologia ens porta a un excés de comoditat, cosa que ens fa més dèbils i vulnerables, i ens fa emmalaltir més. Mesurar la força d’una persona hauria de ser tant o més important com altres paràmetres que habitualment es valoren en les revisions mèdiques. “Estar fort” implica tenir una bona qualitat muscular, poder-se moure bé i allunyar-nos de la majoria de malalties actuals. Dit això, preparar-te per a les curses d’obstacles és una bona manera de treballar per millorar la condició física. Probablement, s’ha malentès el concepte d’entrenament de força durant molts anys i s’ha limitat a l’halterofília; però la força és el camí per entrenar qualsevol esport i per gaudir d’una vida saludable.
Hi ha un entrenament específic?
Elena Rueda.- Sí, has de córrer, treballar càrregues i força, CORE, mobilitat general, suspensió i la tècnica d’obstacles. Pel que fa a nivell popular, també és important treballar tots aquests aspectes, però amb un menor nivell d’exigència.
Lluís Barbé.- Cal dominar la majoria de patrons motors bàsics. És per això que és tan complet i té un entrenament tan global. Tan important és augmentar els nivells de força, primer de forma específica i després integrada (és a dir, no pots pretendre traccionar fort una cadena si té una anella dèbil que es pot trencar; primer cal fer forta aquesta anella dèbil i després estirar amb força la cadena; però no al revés); com millorar els gestos específics que t’exigeix cada obstacle i també millorar la condició cardiovascular i metabòlica per aconseguir un sistema més eficient de transport d’oxigen i respiració.
Però el més important és fer treballs de gestió mental, practicar la meditació i la relaxació, i competir, per aprendre a gestionar l’estrès que provoca. Aprendre a conviure amb les adversitats exposant-se a elements estressants com el fred, l’aigua, la calor…
Quina és la millor edat per començar a competir en les OCR?
Elena Rueda.- Realment, crec que no hi ha una edat per començar… El moment ideal és quan t’hi trobes, ho proves i t’hi enganxes! Evidentment, si comences de més jove tens més probabilitats de millorar i progressar, teu cos respon millor. Pots iniciar-te a qualsevol edat, als 47, als 50 o als 60! Sempre que tinguis les condicions físiques adequades, et sentis bé i amb ganes! Pensa que en competició hi ha grups d’edat també. La il·lusió i les ganes de superar-te a tu mateix és el que et marcarà el límit d’on vols arribar. Per altra banda, no tot és competir, es pot gaudir moltíssim fent esport i salut.
Lluís Barbé.- Per millorar la salut sempre hi ets a temps, i esport i salut van de bracet. Començar a preparar-te per a una OCR implica molts canvis en els hàbits diaris que et porten a una vida més enèrgica, més longevitat, i menys estressant. L’edat mai pot ser l’excusa per no iniciar-se en un esport.
És cert que cal analitzar cada cas concret per d’ajustar i adaptar l’entrenament i triar la cursa que més s’adapti a cadascú. És feina, normalment dels entrenadors, veure quin és el camí més encertat per a cadascú.
Caldrà una preparació prèvia específica a cadascú que t’ajudi a preparar-te.
Evidentment el millor moment per començar és de ben petit, ja que de forma innata encara mantenim molts dels patrons de moviment humà intactes. Si ens hi fixem, quan veiem córrer, saltar o enfilar-se a un nen, la majoria ho fan de forma instintiva, els surt de forma natural. És a partir d’una certa edat que desaprenem tots aquests patrons i com més temps duri aquest desaprenentatge més feina caldrà per reaprendre’l.
Quins valors s’adquireixen amb la pràctica de les OCR?
Elena Rueda.- L’esperit de superació i el treball en equip, el fet compartir experiències i emocions, et fa treure el 100% de tu mateix perquè saps que no estas sol això és molt gratificant per tots.
A mi em va canviar la vida aquest esport, em va fer sortir de la zona de confort, i arriscar per veure fins a on era capaç d’arribar. El fet de tenir uns objectius marcats fa que no t’aturis, que tinguis inquietuds, nervis i il·lusió. Lluites amb totes les teves forces fins a aconseguir-ho i, un cop assolit, et queda una satisfacció personal molt gran perquè només tu saps el que t’ha acostat d’arribar-hi.
Lluís Barbé.- Sí que hi ha un cert sentiment de tribu entre els corredors de les OCR. Es creen vincles socials entre els competidors i esportistes que es preparen en els clubs i fomenten la unió i el treball en equip. Ens sentim bé quan per una mateixa causa ens unim i som capaços de percebre que junts arribem més lluny.
Fer una cursa d’obstacles en equip fomenta valors com el respecte, la solidaritat i la sinceritat, ja que sense aquests elements el grup es trencaria o perdria força.
Lluís, parla’ns de l’OlllU, com neix, què és?
Lluís Barbé.- OlllU és una escola d’entrenament en la que intentem millorar les persones a través de l’activitat física.
La seva denominació ve de la unió dels noms d’Olga, la meva parella i el meu. És un projecte sorgit de manera natural, després de deu anys de treballar plegats en l’àmbit esportiu. Primer en dèiem“Entrenaments OlllU”, uns entrenaments que més endavant van evolucionar cap a un mètode propi i, fa 5 anys, amb un espai físic on dur-los a terme, un centre d’entrenament amb tots els aparells necessaris.
Actualment és una escola d’entrenament oficial, amb instal·lacions a l’exterior, ubicada a Santa Maria de Palautordera.
Entrenar a l’aire lliure, exposant-te al fred, la calor o la pluja, augmenta la resiliència i aprens a adaptar-te a qualsevol situació. Dins d’aquesta escola enfocada a tothom sí que és cert que tenim una secció específica d’entrenament de curses d’obstacles i de trail.
Quins han sigut els vostres referents?
Elena Rueda.- Els referents masculins de quan vaig començar: el Lluís Barbé, el Jordi Mora i Nacor Puig. Ara hi ha corredors molt bons, com l’Albert Soley i l’Asier Landart. D’entre les noies, la Simone Matos, la Filipa Castela i la Paula Esteiros.
Lluís Barbé.- El Jonathan Albon és el Killian Jornet de les OCR. De fet, a part de ser el millor del món en OCR, és un dels millors en trail running, i ha guanyat circuits i copes de la màxima exigència de trail. Albon és l’excel·lència en eficiència en carrera i en obstacles, però a més és una persona que sempre té una actitud agradable i positiva dins i fora de la competició, una persona que admiro molt.
Quins són els vostres objectius esportius de cara el 2022?
Elena Rueda.- Ara mateix continuar en Elite al Pro Team Spartan ja és un gran objectiu! També vull gaudir de cada carrera, de cada instant que compartim amb els meus companys d’equip durant els viatges, estar envoltada dels que estimo.
Lluís Barbé.- Se’m presenta una temporada una mica diferent, m’haig d’operar del turmell per una malformació congènita que em dificulta córrer. És per això que el 2022 se’m presenta com un any incert. El més important serà recuperar-me bé de l’operació i poder tornar al nivell que estava. Per això no puc definir objectius clars competitius, els quals exigeixen recuperar i treballar molts altres aspectes del meu cos que habitualment no puc treballar tant. M’ho prenc com una gran oportunitat per recomençar i fer forts altres punts dèbils que tinc: faré entrenaments respiratoris (hipopressius, hipòxies…), així com treballs de tolerància al fred i la calor; treballaré la força dels músculs més dèbils...M’hi dedicaré a diari mentre em recupero del turmell.
Tenim bons corredors de OCR a Catalunya?
Elena Rueda.- Hi ha molt bons corredors, actualment hi ha un nivell altíssim, l’Albert Soley és el número 1 a l’estat i tercer d’Europa. També en Jox Peso i Asier Landart. L’Adri Martín i Paula Nacenta són joves promeses que donaran molta guerra i tot just acaben de començar.
En Spartans, l’Ona Sociats és la millor i en OCR, l’Andrea Azkune i la Irati Bearlegui.
Lluís Barbé.- Certament, sí! En els últims dos anys ha pujat molt el nivell a Catalunya. Com diu l’Elena, aquí tenim un dels millors atletes OCR del món, l’Albert Soley, un gran amic i company meu. També hi ha molts atletes joves que tenen una projecció espectacular com l’Adrián Martín. Precisament amb ells dos hem fet equip el passat Campionat d’Espanya OCR del 2021.
ALGUNES DADES...
Elena Rueda té una bona col·lecció de medalles, per ella, però, el més preuat són els records que se’n desprenen: moments compartits i vivències viscudes amb companys i amics. Per mencionar alguns dels resultats més destacats:
3a Elite Teams XChallange 2021
10a Campionat d’Espanya OCR Pravia 2021
1a AG Spartan Ultra Morzine 2021
5a Elite Spartan Madrid 2021
7a Elite European Mountain Series 2019
1a Elite Black Mamba 2018
2a Elite Black Mamba 2019
3ª AG Mundial Trifecta Grecia 2018
3a Elite Teams Europeu Spartan 2018
1a AG Europeu Spartan Morzine 2018
2a Elite Series Nacional 2017
Lluís Barbé, des que va guanyar dos circuits mundials Eternal Running el 2011 i 2012, no ha deixat de participar en curses en l’àmbit nacional i internacional. Va guanyar el Campionat d’Espanya del 2017, el 2016 va quedar en tercera posició el 2016 i el 2019, en quarta.
El 2017 també va aconseguir un segon lloc en el Campionat d’Europa OCREC i ha quedat setè d’Europa en el Campionat European Championships en tres ocasions.
Mundialment ha participat en quatre campionats del món, en els quals va aconseguir situar-se sempre entre els primers 25. A part, ha participat en lligues de gran prestigi en què destaca la tercera posició a l’Strong Viking.
En l’àmbit nacional, ha guanyat moltíssimes curses i lligues privades. Ha fet bones participacions en equips (de 3 membres), com ara un primer lloc en el Campionat d’Europa el 2017 i una tercera posició el 2018. Quant a campionats del món cal destacar la 8a posició el 2018 amb l’Albert Soley i l’Asier García.
I per acabar...
Un llibre
Elena Rueda.- El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma.
Lluís Barbé.- El método Wim Hof: Trasciende tus limites, activa todo tu potencial , que parla sobre el poder del fred i com dominar la ment davant qualsevol adversitat.
Grup de música o cançó?
Elena Rueda.- La cançó “Snuff” d’Slipknot.
Lluís Barbé.- “Mi nombre será leyenda” de Tierra Santa, que és una cançó que em posa la pell de gallina.
Un costum o superstició?
Elena Rueda.- Em santifico i envio un petó al cel dedico totes les meves curses als meus avis, que des d’allí dalt m’envien la força que necessito.
Lluís Barbé.- Abans de competir, simplement m’aïllo, tanco una mica els ulls per sentir i canalitzar la meva energia a través de la respiració.
Una pel·lícula?
Elena Rueda.- La Lista de Schindler.
Lluís Barbé.- Infierno blanco, una pel·lícula de supervivència que et deixa sense paraules en els últims dos minuts.
Per saber-ne més..
Hi ha diferents tipus de curses en funció de la distància i el nombre d’obstacles. Per exemple en les Spartan Race trobem: Sprint (5 km + 20 obstacles), Súper (13 Km + 20 obstacles) o Beast (21 Km + 35 obstacles).
El competidor que completi les carreres Sprint, Super i Beast en un any aconsegueix la Trifecta Espartana.
Joe Desena és qui va fundar la Spartan Race, una de les curses més conegudes i prestigioses del món.
Des de l’Associació Espanyola de Curses d’obstacles s’organitzen les OCR Series Ocra (8 proves), la Lliga Nacional de Curses d’Obstacles (21 curses), Competicions territorials i el Campionat Nacional de Curses d’Obstacles (Amb la Ninja Race; Cursa individual de 12 km a 15 km, i la Cursa per equips de 3 integrants. Les categories es limiten a Elite masculina i femenina i Grup d’edat femenina i masculina.
Les OCR series i la Lliga Nacional es poden córrer en categoria Elite (masculina i femenina), grups d’edat (masculina i femenina), també en Open o popular i categoria de Clubs.
Els obstacles s’han de superar obligatòriament, es tenen tants intents com calgui, en cas de no superar-lo l’atleta queda desqualificat.
Entrevista publicada a l'Araesport n.23
Aquesta modalitat de curses extremes que va néixer als Estats Units i que s’inspira en les pràctiques d’entrenament de l’exèrcit, a l’Estat espanyol, encara no és un esport federat, tot i que els seus adeptes no paren de créixer.
Hi ha una gran quantitat de curses i campionats: Olympus Race, Maori Race, Almogavers Race; Black Mamba Race; Medieval Xtrem; Piratas Race; Gladiators Day; Egyptian Race, per mencionar-ne algunes.
Per conèixer aquest esport hem parlat amb l’artesenca Elena Rueda i també amb Lluís Barbé, tot un referent de màxim nivell internacional.
Quan vau començar a córrer aquest tipus de curses?
Elena Rueda.- La meva primera Spartan Race la vaig fer el 2014 per una causa solidària, amb un gran grup de persones de l’Estudi de Pilates Elena Vers, però no va ser fins al 2016 que vaig començar seriosament i vaig participar en la Lliga Farinato Race i en el campionat nacional de Spartan Race.
El meu inici en l’esport va ser amb el kick-boxing i full contact, i vaig competir en l’àmbit nacional i europeu. Al cap de vuit anys vaig penjar els guants i em vaig posar les vambes de córrer. Vaig fer trails de muntanya en diferents distàncies, fins que vaig trobar la meva, l’ultradistància. Al cap d’uns quants anys fent ultres em vaig endinsar en les curses d’obstacles fins avui dia. Actualment formo part del Pro Team Spartan (equip oficial elite Spartan), en què competeixo en l’àmbit nacional i internacional.
Lluís Barbé.- Vaig començar amb l’Eternal Running el 2008. Aquestes curses han canviat molt des d’aleshores: han passat de tenir un caràcter més aviat popular, en què la superació d’obstacles era relativament senzilla i la competició no cridava grans atletes, a ser proves d’una exigència altíssima, tècnicament i físicament, en què participen atletes cada cop més preparats i competitius.
Lluís, la lluita en el tatami t’ha fet més fort en la vida en general?
Lluís Barbé.- La humilitat, l’esforç, la constància i tot el treball que exigeix un esport com el judo i la competició són qualitats que es traslladen a la vida diària. Aprens a relativitzar les dificultats que et pots trobar en altres esports i també en la vida. La fortalesa que he adquirit amb la pràctica del judo ha fet que qualsevol altre esport se’m presenti molt més assequible, com actualment les OCR. Per més dur que sigui un esport individual o col·lectiu, la tensió que necessites i l’estrès que et genera per no ser derrotat en el cos a cos en la lluita contra una altra persona, fa que després sigui molt més fàcil gestionar qualsevol altra situació.
A què atribuïu l’èxit de les curses d’obstacles?
Elena Rueda.- Són molt divertides! Són reptes personals que alhora pots compartir amb altres companys amb qui t’entens i amb qui coincideixes en molts aspectes. A més, una cursa d’obstacles és com la vida, en alguns moments has de superar situacions que no controles i que et fan por, que et fan dubtar de la teva capacitat, però continues endavant i ho aconsegueixes, fet que t’acaba omplint de satisfacció.
Lluís Barbé.- Sense ser-ne conscients ens traslladen a les nostres vides ancestrals, i això ens fa sentir bé! Requereixen tots els patrons de moviment de l’ésser humà: correm, saltem, llancem objectes, carreguem pesos, ens pengem, desenvolupem habilitats com ara l’equilibri i la presa ràpida de decisions, ens afrontem a les inclemències del temps, pugem muntanyes, creuem rius, ens exposem al fang, etc. Vivim circumstàncies en què l’ésser humà primitiu convivia diàriament i de les quals encara guardem el record en el nostre ADN.
Estan a l’abast de qualsevol persona o has de tenir una condició física determinada?
Elena Rueda.- Has de tenir un bon nivell físic si el que vols és competir. Cal tenir velocitat, agilitat, força, equilibri i, sobretot, control mental; aquesta és la base d’una bona corredora o corredor d’obstacles. Però si vas només a passar-ho bé, l’exigència física no és tan important perquè pots superar els obstacles amb l’ajuda dels companys!
Lluís Barbé.- D’entrada qualsevol persona hauria de tenir un bon estat físic, la societat actual i la tecnologia ens porta a un excés de comoditat, cosa que ens fa més dèbils i vulnerables, i ens fa emmalaltir més. Mesurar la força d’una persona hauria de ser tant o més important com altres paràmetres que habitualment es valoren en les revisions mèdiques. “Estar fort” implica tenir una bona qualitat muscular, poder-se moure bé i allunyar-nos de la majoria de malalties actuals. Dit això, preparar-te per a les curses d’obstacles és una bona manera de treballar per millorar la condició física. Probablement, s’ha malentès el concepte d’entrenament de força durant molts anys i s’ha limitat a l’halterofília; però la força és el camí per entrenar qualsevol esport i per gaudir d’una vida saludable.
Hi ha un entrenament específic?
Elena Rueda.- Sí, has de córrer, treballar càrregues i força, CORE, mobilitat general, suspensió i la tècnica d’obstacles. Pel que fa a nivell popular, també és important treballar tots aquests aspectes, però amb un menor nivell d’exigència.
Lluís Barbé.- Cal dominar la majoria de patrons motors bàsics. És per això que és tan complet i té un entrenament tan global. Tan important és augmentar els nivells de força, primer de forma específica i després integrada (és a dir, no pots pretendre traccionar fort una cadena si té una anella dèbil que es pot trencar; primer cal fer forta aquesta anella dèbil i després estirar amb força la cadena; però no al revés); com millorar els gestos específics que t’exigeix cada obstacle i també millorar la condició cardiovascular i metabòlica per aconseguir un sistema més eficient de transport d’oxigen i respiració.
Però el més important és fer treballs de gestió mental, practicar la meditació i la relaxació, i competir, per aprendre a gestionar l’estrès que provoca. Aprendre a conviure amb les adversitats exposant-se a elements estressants com el fred, l’aigua, la calor…
Quina és la millor edat per començar a competir en les OCR?
Elena Rueda.- Realment, crec que no hi ha una edat per començar… El moment ideal és quan t’hi trobes, ho proves i t’hi enganxes! Evidentment, si comences de més jove tens més probabilitats de millorar i progressar, teu cos respon millor. Pots iniciar-te a qualsevol edat, als 47, als 50 o als 60! Sempre que tinguis les condicions físiques adequades, et sentis bé i amb ganes! Pensa que en competició hi ha grups d’edat també. La il·lusió i les ganes de superar-te a tu mateix és el que et marcarà el límit d’on vols arribar. Per altra banda, no tot és competir, es pot gaudir moltíssim fent esport i salut.
Lluís Barbé.- Per millorar la salut sempre hi ets a temps, i esport i salut van de bracet. Començar a preparar-te per a una OCR implica molts canvis en els hàbits diaris que et porten a una vida més enèrgica, més longevitat, i menys estressant. L’edat mai pot ser l’excusa per no iniciar-se en un esport.
És cert que cal analitzar cada cas concret per d’ajustar i adaptar l’entrenament i triar la cursa que més s’adapti a cadascú. És feina, normalment dels entrenadors, veure quin és el camí més encertat per a cadascú.
Caldrà una preparació prèvia específica a cadascú que t’ajudi a preparar-te.
Evidentment el millor moment per començar és de ben petit, ja que de forma innata encara mantenim molts dels patrons de moviment humà intactes. Si ens hi fixem, quan veiem córrer, saltar o enfilar-se a un nen, la majoria ho fan de forma instintiva, els surt de forma natural. És a partir d’una certa edat que desaprenem tots aquests patrons i com més temps duri aquest desaprenentatge més feina caldrà per reaprendre’l.
Quins valors s’adquireixen amb la pràctica de les OCR?
Elena Rueda.- L’esperit de superació i el treball en equip, el fet compartir experiències i emocions, et fa treure el 100% de tu mateix perquè saps que no estas sol això és molt gratificant per tots.
A mi em va canviar la vida aquest esport, em va fer sortir de la zona de confort, i arriscar per veure fins a on era capaç d’arribar. El fet de tenir uns objectius marcats fa que no t’aturis, que tinguis inquietuds, nervis i il·lusió. Lluites amb totes les teves forces fins a aconseguir-ho i, un cop assolit, et queda una satisfacció personal molt gran perquè només tu saps el que t’ha acostat d’arribar-hi.
Lluís Barbé.- Sí que hi ha un cert sentiment de tribu entre els corredors de les OCR. Es creen vincles socials entre els competidors i esportistes que es preparen en els clubs i fomenten la unió i el treball en equip. Ens sentim bé quan per una mateixa causa ens unim i som capaços de percebre que junts arribem més lluny.
Fer una cursa d’obstacles en equip fomenta valors com el respecte, la solidaritat i la sinceritat, ja que sense aquests elements el grup es trencaria o perdria força.
Lluís, parla’ns de l’OlllU, com neix, què és?
Lluís Barbé.- OlllU és una escola d’entrenament en la que intentem millorar les persones a través de l’activitat física.
La seva denominació ve de la unió dels noms d’Olga, la meva parella i el meu. És un projecte sorgit de manera natural, després de deu anys de treballar plegats en l’àmbit esportiu. Primer en dèiem“Entrenaments OlllU”, uns entrenaments que més endavant van evolucionar cap a un mètode propi i, fa 5 anys, amb un espai físic on dur-los a terme, un centre d’entrenament amb tots els aparells necessaris.
Actualment és una escola d’entrenament oficial, amb instal·lacions a l’exterior, ubicada a Santa Maria de Palautordera.
Entrenar a l’aire lliure, exposant-te al fred, la calor o la pluja, augmenta la resiliència i aprens a adaptar-te a qualsevol situació. Dins d’aquesta escola enfocada a tothom sí que és cert que tenim una secció específica d’entrenament de curses d’obstacles i de trail.
Quins han sigut els vostres referents?
Elena Rueda.- Els referents masculins de quan vaig començar: el Lluís Barbé, el Jordi Mora i Nacor Puig. Ara hi ha corredors molt bons, com l’Albert Soley i l’Asier Landart. D’entre les noies, la Simone Matos, la Filipa Castela i la Paula Esteiros.
Lluís Barbé.- El Jonathan Albon és el Killian Jornet de les OCR. De fet, a part de ser el millor del món en OCR, és un dels millors en trail running, i ha guanyat circuits i copes de la màxima exigència de trail. Albon és l’excel·lència en eficiència en carrera i en obstacles, però a més és una persona que sempre té una actitud agradable i positiva dins i fora de la competició, una persona que admiro molt.
Quins són els vostres objectius esportius de cara el 2022?
Elena Rueda.- Ara mateix continuar en Elite al Pro Team Spartan ja és un gran objectiu! També vull gaudir de cada carrera, de cada instant que compartim amb els meus companys d’equip durant els viatges, estar envoltada dels que estimo.
Lluís Barbé.- Se’m presenta una temporada una mica diferent, m’haig d’operar del turmell per una malformació congènita que em dificulta córrer. És per això que el 2022 se’m presenta com un any incert. El més important serà recuperar-me bé de l’operació i poder tornar al nivell que estava. Per això no puc definir objectius clars competitius, els quals exigeixen recuperar i treballar molts altres aspectes del meu cos que habitualment no puc treballar tant. M’ho prenc com una gran oportunitat per recomençar i fer forts altres punts dèbils que tinc: faré entrenaments respiratoris (hipopressius, hipòxies…), així com treballs de tolerància al fred i la calor; treballaré la força dels músculs més dèbils...M’hi dedicaré a diari mentre em recupero del turmell.
Tenim bons corredors de OCR a Catalunya?
Elena Rueda.- Hi ha molt bons corredors, actualment hi ha un nivell altíssim, l’Albert Soley és el número 1 a l’estat i tercer d’Europa. També en Jox Peso i Asier Landart. L’Adri Martín i Paula Nacenta són joves promeses que donaran molta guerra i tot just acaben de començar.
En Spartans, l’Ona Sociats és la millor i en OCR, l’Andrea Azkune i la Irati Bearlegui.
Lluís Barbé.- Certament, sí! En els últims dos anys ha pujat molt el nivell a Catalunya. Com diu l’Elena, aquí tenim un dels millors atletes OCR del món, l’Albert Soley, un gran amic i company meu. També hi ha molts atletes joves que tenen una projecció espectacular com l’Adrián Martín. Precisament amb ells dos hem fet equip el passat Campionat d’Espanya OCR del 2021.
ALGUNES DADES...
Elena Rueda té una bona col·lecció de medalles, per ella, però, el més preuat són els records que se’n desprenen: moments compartits i vivències viscudes amb companys i amics. Per mencionar alguns dels resultats més destacats:
3a Elite Teams XChallange 2021
10a Campionat d’Espanya OCR Pravia 2021
1a AG Spartan Ultra Morzine 2021
5a Elite Spartan Madrid 2021
7a Elite European Mountain Series 2019
1a Elite Black Mamba 2018
2a Elite Black Mamba 2019
3ª AG Mundial Trifecta Grecia 2018
3a Elite Teams Europeu Spartan 2018
1a AG Europeu Spartan Morzine 2018
2a Elite Series Nacional 2017
Lluís Barbé, des que va guanyar dos circuits mundials Eternal Running el 2011 i 2012, no ha deixat de participar en curses en l’àmbit nacional i internacional. Va guanyar el Campionat d’Espanya del 2017, el 2016 va quedar en tercera posició el 2016 i el 2019, en quarta.
El 2017 també va aconseguir un segon lloc en el Campionat d’Europa OCREC i ha quedat setè d’Europa en el Campionat European Championships en tres ocasions.
Mundialment ha participat en quatre campionats del món, en els quals va aconseguir situar-se sempre entre els primers 25. A part, ha participat en lligues de gran prestigi en què destaca la tercera posició a l’Strong Viking.
En l’àmbit nacional, ha guanyat moltíssimes curses i lligues privades. Ha fet bones participacions en equips (de 3 membres), com ara un primer lloc en el Campionat d’Europa el 2017 i una tercera posició el 2018. Quant a campionats del món cal destacar la 8a posició el 2018 amb l’Albert Soley i l’Asier García.
I per acabar...
Un llibre
Elena Rueda.- El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma.
Lluís Barbé.- El método Wim Hof: Trasciende tus limites, activa todo tu potencial , que parla sobre el poder del fred i com dominar la ment davant qualsevol adversitat.
Grup de música o cançó?
Elena Rueda.- La cançó “Snuff” d’Slipknot.
Lluís Barbé.- “Mi nombre será leyenda” de Tierra Santa, que és una cançó que em posa la pell de gallina.
Un costum o superstició?
Elena Rueda.- Em santifico i envio un petó al cel dedico totes les meves curses als meus avis, que des d’allí dalt m’envien la força que necessito.
Lluís Barbé.- Abans de competir, simplement m’aïllo, tanco una mica els ulls per sentir i canalitzar la meva energia a través de la respiració.
Una pel·lícula?
Elena Rueda.- La Lista de Schindler.
Lluís Barbé.- Infierno blanco, una pel·lícula de supervivència que et deixa sense paraules en els últims dos minuts.
Per saber-ne més..
Hi ha diferents tipus de curses en funció de la distància i el nombre d’obstacles. Per exemple en les Spartan Race trobem: Sprint (5 km + 20 obstacles), Súper (13 Km + 20 obstacles) o Beast (21 Km + 35 obstacles).
El competidor que completi les carreres Sprint, Super i Beast en un any aconsegueix la Trifecta Espartana.
Joe Desena és qui va fundar la Spartan Race, una de les curses més conegudes i prestigioses del món.
Des de l’Associació Espanyola de Curses d’obstacles s’organitzen les OCR Series Ocra (8 proves), la Lliga Nacional de Curses d’Obstacles (21 curses), Competicions territorials i el Campionat Nacional de Curses d’Obstacles (Amb la Ninja Race; Cursa individual de 12 km a 15 km, i la Cursa per equips de 3 integrants. Les categories es limiten a Elite masculina i femenina i Grup d’edat femenina i masculina.
Les OCR series i la Lliga Nacional es poden córrer en categoria Elite (masculina i femenina), grups d’edat (masculina i femenina), també en Open o popular i categoria de Clubs.
Els obstacles s’han de superar obligatòriament, es tenen tants intents com calgui, en cas de no superar-lo l’atleta queda desqualificat.
Entrevista publicada a l'Araesport n.23
Compartir
Escriu el teu comentari
Vols rebre
el newsletter
de la revista?