Maiol Jorba Gilabert

Escalador polivalent, Maiol Jorba practica diverses disciplines com el bloc, l’esportiva, la via llarga, l’artificial, l’escalada en solitari (que no és el mateix que escalar sense corda) i l’escalada en gel.“Podríem dir que m’agrada escalar tot el que sigui escalable”, ens explica.

Una de les fites més destacades que ha assolit recentment en l’àmbit de via llarga en lliure, és l’Eix del Mal (340m 8b), una via que es troba a la Paret dels Sostres, a la Cinglera dels Esplovins (Alt Urgell). També ha escalat, en l’àmbit de via esportiva, l’American Hustle (48m 8c), al Contrafort de Rumbau, així com les vies Organyasme (230m 8a+), Pulp Fiction (350 A2+/7b, a vista), a Ordesa; Lleó (260m 7c), al flaix, a Roca Gran de Ferrús, o Chapuzas de la Evolución (300m A2/6a), en solitari, a la Paret de la Cascada, també a la Cinglera dels Esplovins.

Hem parlat amb ell, tot just arribat dels Alps, al Pati, on s’acaben de fer els últims preparatius per aixecar la persiana del que, de ben segur, serà molt més que un rocòdrom. I és que el Maiol, que és guia TD2 d’escalada i membre del Centre de Tecnificació d’Alpinisme Català, serà qui en portarà els grups d’entrenament i hi impartirà les formacions.

El Maiol va començar a escalar amb catorze anys en un rocòdrom del seu poble, a Solsona, on encara es deixa caure de tant en tant. Al cap de poc temps, gràcies a les sortides amb el seu germà, que el portava cap a l’Alt Urgell, va iniciar-se en l’escalada en roca, i fou allí on va fer les primeres escalades en esportiva.

Quina modalitat d’escalada t’agrada més i què sents quan escales?

Encara que quan escalo estic lligat al meu company, em sento lliure, puc evadir-me del món. Em fa ser molt conscient del moment, de cada presa que agafo, de cada peu que xafo, d’on situo el pes per poder-me equilibrar, de les acceleracions del cor, les respiracions profundes, de les preses de decisió que fa contínuament el cervell per desxifrar seqüències de moviments.
Quan tot el cos va a una és una sensació única d’estar flotant per la paret.

La disciplina que més m’agrada és la via llarga perquè aquestes sensacions que explicava de llibertat, de consciència i solitud s’accentuen.

Quan escales en gel, encara has de tenir en compte molts més factors

Cert, l’escalada en gel té un altre al·licient. Hi ha un estímul nou en un entorn únic, més efímer, perquè el gel mai te’l trobes igual, no es forma de la mateixa manera any rere any. En canvi, la roca sempre està allà, sempre és la mateixa. En gel també necessites utilitzar més material, grampons, piolets, cargols de gel, i a mi, això, ja m’agrada.

Ets un dels escaladors que formen part del CTAC

Sí, formo part del CTAC 2023-2025 (Centre de Tecnificació d’Alpinisme Català) que està sota el paraigua de la FEEC. Som un grup constituït per dotze esportistes, joves i motivats (sis noies, sis nois) i dos formadors, en Roger Cararach i en Marc Toralles. Tenim la gran sort de rebre formació i fer activitats amb l’acompanyament de dos referents de l’alpinisme català.

Per accedir-hi vaig haver d’aprendre a esquiari a escalar en gel i alguna cosa d’alpinisme, també he hagut de fer. L’esquí de muntanya no és la prioritat, però és necessari per fer les aproximacions a les parets.

I com portes la logística, el fet de carregar amb tot el material?

Fins ara no he fet coses serioses en aquest sentit, però quan anem d’expedició amb el CTAC ja m’ho trobaré, passarem uns dies d’aclimatació, fent activitats i escalant i seguidament, anirem a un camp base per acabar atacant un sis mil. De moment, tota aquesta part em queda molt gran, però per això hi som, per aprendre! Tot i que en el futur no serà la meva prioritat fer aquest tipus d’activitats.

Quantes hores seguides has passat en una paret?

M’he passat onze hores escalant sense parar la Chapuzas de la evolución.

Un error escalant es pot pagar molt car

Intento ser molt conscient de tot allò que faig mentre escalo, la major part del temps no em sento en perill, estic còmode, procuro trobar la comoditat en la paret. És cert que no sempre he mantingut la situació sota control, hi ha hagut moments en què hi he hagut de posar morro perquè així ho exigien les circumstàncies.

El fet de superar aquest tipus de situacions a la roca, et serveix en altres aspectes de la vida?

Potser m’ajuda a encarar-me a la vida de manera més pausada i tranquil·la. Em dona més cap, probablement contribueix al fet que tingui una mentalitat més planera, sense gaires alts i baixos, m’ajuda a relativitzar-ho tot molt més.

Què diries a una persona que es vol iniciar en l’escalada? Qualsevol edat és bona?

A un li ha de venir de gust escalar. No es tracta de modes, l’escalada t’atrapa. Si et crida l’atenció, comença a escalar on puguis i amb qui puguis, sempre que aquesta persona sigui capaç de vetllar per la seguretat de l’activitat. A qualsevol edat, es pot escalar!

I quines habilitats et demana l’escalada? Has de tenir molta força, flexibilitat?

És curiós perquè enlloc et diu què és el que necessites. La clau és que ho has de tenir tot i, de fet, això és el què m’agrada, no pots passar res per alt. Per molt fort que estiguis, si no tens tècnica, no progressaràs, com més complert siguis en tots aquests aspectes, millor.

Has practicat altres esports?

He practicat diversos esports, un dels que més em va marcar és el mushing. Em va regalar moments únics. Per ara el tinc aparcat, perquè estic molt centrat en l’escalada.
Actualment, també practico esquí de muntanya i alpinisme encara que amb menys freqüència i a un nivell no tan alt.

Algun escalador o escaladora de referència?

M’agrada molt Ekaitz Maiz perquè és molt polivalent, ha escalat fort en esportiva i també ha fet alpinisme. També hi ha l’Unai Mendia i l’Eneko Cesar, tots ells bascos. I els joves catalans Nil Alcubilla i Xavi Sabater també són grans referents.

Quins objectius et planteges a curt/llarg termini?

Consolidar el 8c, fer un 8a de bloc, realitzar alguna altra via llarga de dificultat similar a l’Eix del Mal i fer algun viatge fanàtic a algun país. A llarg termini, m’agradaria pujar el grau en escalada esportiva fins a arribar al 9a, fer alguna via llarga molt exigent i, per últim, anar a la Patagònia a pujar el Zero Torres.

Què diries a algú que entri al Pati per primera vegada?

Que s’ho passarà molt bé, coneixerà a molta gent i, encara que és força inevitable i tots ho fem, que no es compari amb els altres. Que deixi l’ego a fora i desconnecti, jugui i gaudeixi de l’estona!

Entrevista realitzada al Pati, el 26 de febrer del 2024.
Publicada a l'Araesport n.37