Tancar
14 Setembre 2022
Veterans en forma

Maite Marzo. Medalla d'or al Campionat del món de Tampere (Finlàndia) 400 m tanques 47”27

Per aconseguir els teus objectius has de tenir la capacitat de posar passió i il·lusió en tot el que fas. Has de saber gaudir del camí i no només dels resultats.

Maite Marzo. Medalla d'or al Campionat del món de Tampere (Finlàndia) 400 m tanques 47”27
“Fer esport és un estil de vida. M’agrada sentirme bé físicament i mentalment, i l’esport és el millor mitjà per a aconseguir-ho. L’esport també té un component social important, et relaciones amb persones que comparteixen els mateixos interessos i aficions. Tot i que el més important són els valors que t’aporta, que són pilars per a la vida, com el sacrifici, disciplina, constància, perseverància, acceptació de les derrotes i gestió de les victòries”
maite_marzo_portada_web--4318813.jpg
Maite Marzo
Barcelona 15/10/1971
Després de vint anys sense competir, es va tornar a calçar unes sabatilles de claus ara fa uns quatre anys. Va començar a anar de nou a les pistes quan la seva filla, l’Elia, va decidir fer atletisme. Allà va coincidir amb alguns pares que portaven els fills a la pista i aprofitaven per entrenar. En Joan Lleonart, el seu actual entrenador, i la Mercè Rosich, la van acabar de convèncer perquè tornés a entrenar.

La seva intenció inicial era competir en la prova dels 400 metres tanques en categoria màster, però el fet de millorar les marques molt ràpidament, li va permetre competir en la categoria absoluta i participar en la Divisió d’Honor amb l’Avinent Manresa. Cal dir que competir als 50 anys en proves de velocitat, amb atletes de categoria absoluta, és un fet excepcional.

Aquest any ha participat en el seu primer campionat internacional en què ha aconseguit la medalla d’or en el campionat del món, a Tampere, en 300 metres tanques (47”27).

La seva millor marca en aquesta prova és de 45”76, en categoria sub16. Aquesta petita diferència de marques, de només un segon i mig, amb 35 anys de diferència, és un fet totalment inusual.

La Maite ha fet natació, gimnàstica artística, bàsquet, patinatge en línia, pàdel, esquí, rem, fitness, triatló... però el que li feia més il·lusió quan era petita era l’atletisme i va començar a córrer als 12 anys.

Quan comences a fer atletisme practiques totes les proves, sempre es treballa el desenvolupament general de l’atleta, tot i que normalment acaba agradant-te aquella prova en què aconsegueixes els millors resultats. En el seu cas va ser el 400 metres tanques.
maite_mazo_araesport_web--4998231.jpg
Vas deixar l’atletisme, però no l’esport, com vas començar a fer triatlons?

Al centre esportiu on vaig (CUBE Manresa), hi ha una secció de triatló i en coneixia a alguns dels integrants que em van animar a provar-ho. Així que em vaig comprar una bici i em vaig apuntar amb ells a entrenar. Aquest esport em va enganxar ràpidament. La combinació de les tres disciplines, que m’encanten, més el bon ambient que hi havia a l’equip van ser els ingredients decissius per començar-me a fixar objectius de competició.
Vaig participar en triatlons de diferents distàncies i vaig fer podis dins la meva categoria, però jo ja tenia al cap l’objectiu de fer un Ironman.
Ja sabia que era un repte exigent, competir en aquesta distància implicava moltes hores d’entrenament en cada una de les tres disciplines. La dificultat estava a compaginar els entrenaments amb les obligacions laborals i familiars. L’exigència del repte va ser la meva motivació. L’any 2016 vaig fer l’Ironman de Barcelona.


Quina lesió tens a l’esquena? En quina mesura t’ha limitat l’activitat esportiva?

Tinc una espondilòlisi amb listesi a la 5a vèrtebra lumbar. Es tracta d’una fractura a la part posterior de la vèrtebra que hi provoca desplaçament. Me la van diagnosticar amb 17 anys i he hagut d’aprendre a viure-hi. Provoca dolor i incapacitat temporal en determinats moments. És una lesió que empitjora amb els anys, ja que augmenta el desplaçament vertebral i degenera els discs intervertebrals.

Vaig haver de deixar el triatló per aquest motiu, ja que l’impacte en córrer llargues distàncies és molt perjudicial i em quedava impossibilitada cada vegada més sovint.

Per poder competir en atletisme he d’entrenar amb una faixa lumbar ortopèdica i fer exercicis cada dia per tal de reforçar la part del core, és a dir, la musculatura que estabilitza la zona lumbar i abdominal.

Tinc moltes limitacions per a poder entrenar en la meva prova, ja que la velocitat requereix un entrenament de força amb càrregues i multisalts que jo no puc fer.
T’imaginaves guanyar la medalla d’or i a més a més establir un nou récord d’Espanya?

Aquesta temporada, a principis de juliol, tenia el campionat del món d’atletisme màster a Finlàndia. El meu objectiu era ser medallista. Tot es va complicar al gener quan vaig tenir un trencament de set centímetres del recte anterior. En aquell moment no tenia clar que pogués arribar al campionat en condicions òptimes.

La recuperació va ser lenta, vaig trigar un temps a poder tornar a córrer. A principis de juny vaig fer la primera competició en 300 metres tanques i la marca va ser prou bona, 48”79, però no podia imaginar que tindria el magnífic final de temporada que m’esperava!

La segona competició de la temporada amb tanques ja va ser la semifinal del campionat del món a Tampere (Finlàndia). Com que tenia uns dies de recuperació fins la final, vaig decidir donar-ho tot i intentar el rècord d’Espanya, que en aquell moment estava en 48”75. Vaig guanyar la meva sèrie amb un temps de 47”55. Estava tan feliç! Havia baixat més d’un segon el rècord d’Espanya!

Uns dies després vaig córrer la final. Estava contenta perquè, si tot anava bé, aconseguiria medalla. Van donar la sortida i de seguida em vaig veure segona, darrere de l’australiana, imbatuda fins aquell dia. En arribar a la recta final em vaig trobar molt forta, vaig començar a retallar metres a l’australiana i em vaig veure capaç de guanyar-la. El cap, el cor i les meves cames van fer l’impossible per treure forces d’on no n’hi havia i vaig acabar guanyant amb un nou rècord d’Espanya, 47”27. No em podia creure el que havia aconseguit! Pujar a l’esglaó més alt del podi en un campionat mundial va ser tot un somni!
maite_marzo_araesport_web_3--3630025.jpg
Quin és el teu secret per mantenir-te en plena forma?

Per aconseguir els teus objectius has de tenir la capacitat de posar passió i il·lusió en tot el que fas. Has de saber gaudir del camí i no només dels resultats. També és important conèixer el teu cos i saber quan necessita descansar. S’ha de tenir clar que no es pot entrenar amb la mateixa freqüència ni intensitat que quan ets més jove.

Maternitat, feina i esport d’alt nivell, com ho has compaginat?

És realment difícil de compaginar. Tinc una feina que desgasta físicament, amb horaris rotatoris. Aquest fet em dificulta molt fer un descans adequat. Les setmanes que treballo a la nit em deixen esgotada i costa molt rendir després en entrenaments o competicions. El fet de treballar molts caps de setmana també implica que no pugui participar en totes les competicions que m’agradaria. Respecte a la maternitat, tinc la sort de tenir una filla que em dona tot el seu suport i m’acompanya en les competicions sempre que pot.

T’has pogut dedicar professionalment a l’atletisme en algun moment de la teva carrera esportiva?

Malauradament, hi ha pocs atletes que puguin viure d’aquest esport. Les ajudes econòmiques que rebia quan era jove no eren suficients per permetre’m viure sense treballar. Vaig deixar l’atletisme amb 23 anys per aquest motiu. Combinar els estudis universitaris amb la feina i els entrenaments era bastant difícil.

Després de la medalla d’or i la marca assolida, quins reptes tens per a la pròxima temporada?

El meu objectiu és continuar gaudint d’aquest esport i que la meva lesió a l’esquena em permeti seguir entrenant i competint. També és veritat que vull intentar millorar la meva marca en les tanques. Aquesta temporada he competit poc pel trencament muscular, així que crec que tinc una mica de marge de millora.


Gràcies Maite!
(Entrevista realitzada el 16/07/22)
Fotografia de Toni Quesada
Publicada a l'Araesport núm.28



Escriu el teu comentari

Comentari