Tancar
10 Gener 2022
Entrevista

MANRESA CBF - Entrevista a Nina Pont

Manresa va tenir bàsquet femení a la màxima categoria, fou durant sis temporades (1986 - 1992), va jugar amb els noms de Sant Francesc, Font Vella i Pryca. Trenta anys després de la desaparició del Pryca Manresa, ha nascut un club femení...

MANRESA CBF - Entrevista a Nina Pont
Manresa va tenir bàsquet femení a la màxima categoria, fou durant sis
temporades (1986 - 1992), va jugar amb els noms de Sant Francesc, Font Vella i Pryca.
Ara, trenta anys després de la desaparició del Pryca Manresa, ha nascut un club femení de bàsquet, coincidint a més amb la capitalitat del bàsquet femení.

La voluntat dels impulsors d’aquest nou club és que la ciutat torni a ser un dels referents del bàsquet femení del país, amb un equip a la màxima categoria estatal. El primer equip del Manresa CBF juga els seus partits com a local al Nou Congost.

Hem conversat amb algú que entén molt de bàsquet, de comunicació i de gestió empresarial, la seva presidenta, Nina Pont.

Fou la primera jugadora de tot l’Estat a fitxar per una universitat americana, la Old Dominion. Durant la seva carrera esportiva va jugar al màxim nivell en diferents equips de l’Estat i ho va fer també en totes les categories de la Selecció Espanyola, inclosa l’absoluta.

Destacar que la temporada 1989/90 va guanyar la Lliga Espanyola amb el Masnou Bàsquetbol i la temporada següent va tornar al Manresa, l’aleshores Pryca Manresa. Avui encara recorda la tristor que va sentir l’any ‘92 quan li van comunicar la desaparició de l’equip.
basquet_femeni_nina_pont_web--5034660.jpg
Quin balanç en fas, d’aquest primer terç de temporada?

Fer un traspàs de totes les jugadores de Manresa (AE la Salle Manresa, Fundació Joviat i CB Oms i de Prat) cap a un club nou, on també han vingut nenes d’altres clubs de la comarca, implica un treball de gestió important que s’ha aconseguit fer bé. Per altra banda, a les nenes les ha empoderat el fet de tenir marca pròpia, el Manresa CBF els ha donat un plus de motivació i nivell d’exigència en els entrenaments.

La valoració és boníssima, totes les jugadores, des del premini fins a l’equip sènior, han evolucionat molt, no n’hi ha cap que no hagi millorat i això vol dir que les coses s’estan fent bé.

En algun moment has comentat que perquè aquest projecte sigui un èxit, cal atraure jugadores de fora i per això cal oferir una formació acadèmica de qualitat...Com es posa a la pràctica això? Parla’m del projecte “Esports-educació-beques”. S’ha fet algun fitxatge?

Hem portat a dues noies del Senegal, de 15 i 16 anys, a les quals hem federat, i els donem l’oportunitat d’un futur que al seu país tenien molt complicat. A més a més de les seves qualitats físiques, una medeix 1,91m i l’altra 1,85m, alçades ben envejables, començaran a entrenar i l’esport és “com més entreno més milloro”. Estan acollides en famílies del Club amb l’ajuda dels patrocinadors.

Per altra banda, hem gestionat cinc beques amb la Joviat i la Fundació La Pedrera, i també tenim una nena de Suïssa de 13 anys que va venir a l’estiu i que podria ser que tornés per icorporar-se al club l’any vinent. Tot i ser un club nou, hem aprofitat una estructura que hi havia de jugadores i entrenadors i hem aplicat una manera diferent de funcionar.

Pel que fa a les entrenadores, també farem possible que n’hi hagi més, per tal de normalitzar-ne la seva presència a les banquetes.

Quins són els objectius esportius en l’àmbit de club?

Per sobre nostre hi ha la Lliga Challange, la Lliga Femenina 2 i la Lliga Endesa Femenina. L’objectiu d’aquesta temporada és mantenir-nos on som, a la Primera Catalana. Potser acabem jugant els play-off, perquè anem segones, però sincerament, crec que fins a la següent temporada no estarem preparats pel que fa a patrocinadors per fer el salt. Caldria fitxar, a més, un parell de pivots perquè anem una mica justes.

Actualment, passaria el que va succeir aquell 92 en què va desaparèixer el Pryca Manresa? Ara hi ha més predisposició a patrocinar l’esport femení?

És cert que la percepció de l’esport femení està canviant però encara estem a anys llum del masculí, només cal que miris qualsevol fitxa, no hi ha color.

En la direcció dels clubs hi falten dones. Per mi seria impensable fer una cosa així però ara que gestiono un club, veig que és molt complicat, si es vol estar a dalt de tot, cal que hi hagi patrocinadors molt potents. En aquell moment, la desaparició del Pryca Manresa em va doldre molt, vaig pensar que es deixava perdre tota la il·lusió i la feina feta de tanta gent durant tants anys.

Està clar que entre homes i dones hi ha diferències físiques però les regles de joc són les mateixes, amb la única adaptació de la mida de la pilota, sent la talla cinc per nens i nenes, la talla sis la de dones i la d’homes, la talla set.

A grans trets, l’home es basa més en el seu físic, la dona es recolza en la seva tècnica. Els equips femenins tenen un nivell tècnic espectacular, gràcies a una superior disciplina en el treball i nivell d’atenció.

La desigualtat de gènere en aquest esport encara és molt gran...

I tant!La superioritat física de l’home, la dona la supleix amb una tècnica individual molt més acurada i, a qui li agrada el bàsquet, aprecia i gaudeix dels partits de bàsquet femení.
El joc és diferent però també hi ha espectacle.

Què està passant ara amb el futbol de noies? les han professionalitzat, entrenen matí i tarda i físicament estan molt fortes, les veus jugar i fan disfrutar a l’espectador.

Això començarà a canviar quan les dones ocupin els càrrecs de govern i la direcció de les empreses, aleshores l’esport també canviarà, però ens falten molts anys encara. Entretant, nosaltres què podem fer? Portar gent als partits i fer que siguin un espectacle. Tenim pensat crear una grada d’animació, farem sorteigs, etc.

Hi ha molta feina per fer, sobretot pedagògica, amb els pares, les jugadores i els entrenadors. Volem que els pares s’involucrin al club, que les nenes s’autoexigeixin i que els entrenadors i entrenadores tinguin la capacitat de saber comunicar-se eficaçment amb el seu equip.


Un gran projecte que veurem créixer els pròxims anys. El Manresa CBF ja ha començat a escriure una nova pàgina en la història del bàsquet femení.

Entrevista publicada a l'Araesport n.24

Escriu el teu comentari

Comentari

Vols rebre el newsletter
de la revista?

Accepto rebre el Newsletter i la política de privacitat.