Manresa Rugby Club

Si t'apropes al rugbi, t'hi enganxes!

Sis anyets, una mirada innocent i un somriure murri que enamora la càmera. El Nil Badias ha començat aquest any a fer esport i els seus pares l’han dut a l’Escola de Rugbi a proposta d’uns bons amics. El noi s’ho passa bé, ens diu la seva mare, la Laia, i la veritat és que va estar tota la sessió de fotografia en braços dels seus companys més grans sense posar-hi cap entrebanc. El president del Manresa Rugby Club des de fa més de deu anys, Lluís Jou, assegura que el cas del Nil no és altra cosa que un exemple de molts altres jugadors i jugadores de l’entitat que ho han provat i ja no ho han pogut deixar: “El rugbi, si el proves, t’enganxa i ja no el deixes, t’atrapa. Per moltes coses, pels valors que el caracteritzen, per la camaraderia que genera; és un esport diferent, massa desconegut, però que, quan el coneixes, el gaudeixes per sempre”.

Però a Manresa és un esport que es practica poc, no?

Sí, Manresa és més de bàsquet o futbol. El rugbi és molt més potent a la zona metropolitana. A la resta de Catalunya ens costa més mantenir els clubs, però ho fem gràcies a l’esforç i la il·lusió que hi posem. Fins i tot ho fem des de la col·laboració amb clubs de ciutats properes, com —en el nostre cas— Vic o clubs de l’Anoia. També hi ajuda la incorporació d’estudiants francesos de la FUB, que aprofiten la seva estada a Manresa per mantenir una afició que al seu país té una gran tradició, superior a la del bàsquet i similar a la del futbol.

I en quin moment es troba actualment el club?

Tenim escola i tres equips federats de formació Sub14, Sub16 i Sub18, a banda dels dos sèniors, el masculí i el femení. També hi ha equip de rugbi en cadira de rodes. En total, tenim més d’un centenar de jugadors i jugadores amb fitxa. Confiem molt en el fet que el treball que fem amb el jovent ens garanteixi un bon futur.

I què ha de fer algú que vulgui jugar a rugbi?

Que no dubtin a venir-nos a veure algun cap de setmana o algun dels dies d’entrenament al Congost. Estem segurs que els agradarà. I si la família té dificultats econòmiques per poder pagar les quotes dels més petits, que són les habituals de qualsevol club esportiu, tampoc no han de patir perquè tenim un acord amb l’Ajuntament per becar els qui ho necessitin.
Els entrenaments són per categories, en els dies i hores següents, a les instal·lacions esportives del Congost: Escola (menors de 12 anys), dimarts i dijous de 17.30 a 19 hores; Categories formatives (de 12 a 17 anys), dimarts i dijous de 19 a 20.30 hores; Sènior masculí, dimarts i dijous de 20.15 a 21.45 hores; Sènior femení, dimecres i divendres de 20 a 22 hores, i Wheelchair Rugby, dimecres de 18 a 20 hores o divendres de 20 a 22 hores.

En una matinal al camp del Congost vam compartir històries molt similars amb diversos jugadors i jugadores del club. Entre fotografia i fotografia, vam parlar amb la Júlia Fernández, de 14 anys, que només fa uns mesos que juga i competeix al Sub14, i ens va explicar que “en un partit, a l’Estartit, érem més noies que nois a l’equip”. En poc temps, la Júlia ja ha obtingut el premi de ser cridada per la Federació Catalana per participar en uns entrenaments de tecnificació Sub16 femení aquest Nadal: “estic aprenent molt i estic molt contenta de la meva decisió. Jo havia fet abans altres activitats, però crec que ara he trobat el que més m’agrada, el joc de contacte i d’equip”.

En Martí Pujol, del Sub16, ja és un veterà, perquè juga a rugbi des dels cinc anys. Els seus pares el van apuntar i des de llavors que no ha tingut dubte sobre quin és el seu esport preferit. “M’encanta el respecte que ens tenim entre jugadors rivals i el que ens tenim entre jugadors i àrbitres, per exemple; i amb els companys d’Osona ens coneixem des de fa anys, hem anat creixent junts i fem una pinya molt bona”.

També vam conversar amb el Nil Martínez, de 16 anys. Ell és capità del Sub18 i també és entrenador de l’Escola. “Jo de ben petit era molt mogut i no encaixava bé en altres esports. En canvi, en el rugbi, des del primer entrenament vaig veure que em podia desfogar i desconnectar de tot, i era on m’ho passava més bé. I així des de fa més de set anys!”.

Com a representants dels dos equips sèniors de l’entitat, vam parlar amb un dels seus capitans, en Xavier Sánchez, i amb una de les darreres seleccionades de Manresa per a la Selecció Catalana (en el seu cas, un equip de desenvolupament de la Sub18), la Virginia Arranz.

Sánchez, de 32 anys, és també dels més veterans de l’equip. Fa nou anys que pertany a la plantilla i té confiança cega en el fet que els més joves que venen dels equips de formació els facin créixer i pujar el nivell. “Ens ho passem molt bé, sobretot per la camaraderia que tenim entre nosaltres, perquè sabem que els partits els guanyem i els perdem entre tots, amb l’esforç conjunt de tots, amb el sacrifici de tots. I que després ho celebrem i ho patim tots en el tercer temps i en els entrenaments. Aquest esperit de companyonia és el que més ens motiva a continuar en la lluita”.

En una línia molt similar es manifesta la Virginia Arranz. Tenia antecedents familiars perquè el seu pare havia estat jugador de rugbi i els va portar un dia, a ella i al seu germà, a veure un partit, “i a la que em va generar curiositat va ser a mi”. A punt de complir la majoria d’edat, juga a rugbi des dels deu anys i va passar per totes les fases de formació. “El sentiment que vivim al camp entre nosaltres és el que més ens agrada a totes. És un esport amb valors i la veritat és que a hores d’ara no m’imagino la vida sense el rugbi, crec que encara em queden molts anys de jugar-hi”.

Els valors del rugbi, inculcats des de ben petits

El 2009, els països membres del World Rugby, l’organisme que dirigeix aquest esport a escala mundial, van identificar la integritat, la passió, la solidaritat, la disciplina i el respecte com les característiques definidores del caràcter del rugbi. Posem alguns exemples de situacions que només passen al rugbi i que, com veureu, són difícils de trobar en altres disciplines.

El tercer temps.- En acabar els partits, a qualsevol categoria, els jugadors o jugadores dels dos equips que hi participen s’ajunten en una trobada de germanor que es diu “tercer temps”. En la trobada es comparteixen en bona companyonia totes les anècdotes i qualsevol altre fet que hagi passat al terreny de joc, mentre fan un berenar, un dinar o un sopar (segons l’horari). En adults, la beguda oficial és la cervesa, i els partits, per tant, no només duren la primera part, el descans i la segona part. Al final, sempre hi ha aquest tercer temps per generar bon ambient i amistat entre esportistes. No em direu que no és una singularitat!

Respecte màxim.- Només passa al rugbi que cap jugador pugui protestar per norma les decisions de l’àrbitre (i que, si ho fa, sigui sancionat). Al jutge del partit només s’hi pot dirigir el capità o la capitana de cada equip, i sempre ha de dirigir-se al col·legiat o col·legiada amb el tractament de senyor o senyora.

Així són les estrictes regles del rugbi. Un esport en el qual, tot i que el contacte físic entre contrincants pugui semblar dur o agressiu, les normes del joc són molt estrictes pel que fa al joc noble, a l’esportivitat i al respecte degut a l’adversari i als jutges.

Vistos els valors que defensa, i a banda dels beneficis estrictament físics de la pràctica esportiva, el rugbi és, per tant, un esport d’equip molt recomanable per iniciar-hi la mainada. Perquè, a més a més, s’educa els nens i nenes en uns costums que després són molt pràctics en el seu creixement com a persones adultes.

La història del Manresa RC

Els antecedents de l’actual Manresa Rugby Club, fundat el 2010, cal buscar-los a Sant Vicenç de Castellet el 1995, quan en Sergi Martínez, professor de l’institut i exjugador de la Unió Esportiva Santboiana, introdueix una colla de nois i noies del poble en aquest esport. La iniciativa té èxit i l’any següent es crea un primer club de rugbi, el Castellet, que ja inclou, també, a jugadors de Manresa. El recorregut del CR Castellet és curt però intens. S’inscriu a la lliga regular de la Federació i aconsegueix l’ascens a la primera divisió catalana en un temps rècord, al cap de dos anys d’iniciar la competició.

L’any 2001 el Castellet suspèn gairebé totes les seves activitats i el 2010 es funda l’actual Manresa Rugby Club, que participa per primer cop a la Lliga catalana la temporada 2010-2011 i acaba en una meritòria setena posició. Quatre anys després, la temporada 2014-2015, el club fa un salt endavant i assoleix consolidar l’equip femení, crear una escola de rugbi per a nens i nenes des dels cinc anys, i ascendir l’equip masculí a la primera categoria catalana. Aquest esforç es veu recompensat amb l’adequació d’un camp de rugbi municipal a la zona esportiva del Congost.

Article publicat a l'Araesport n.36
Fotografies: @prat.photography i @marcbutxaca