Tancar
05 Desembre 2019
Entrevista

MARIA COSTA, La jove promesa de l'esquí de muntanya

S’inicia en l’esquí de muntanya amb 11 anys, tot i que fou de ben petita que va entrar en contacte amb la muntanya perquè els seus pares sempre li portaven. Li agrada l’esport per passar-s’ho bé i gaudir amb la família i amics. Un dia els

MARIA COSTA,  La jove promesa de l'esquí de muntanya
S’inicia en l’esquí de muntanya amb 11 anys, tot i que fou de ben petita que va entrar en contacte amb la muntanya perquè els seus pares sempre li portaven. Li agrada l’esport per passar-s’ho bé i gaudir amb la família i amics. Un dia els seus pares li van proposar de formar part d’un club on podria conèixer a més gent amb la mateixa passió que ella: l’skimo.
Així va ser com va començar a entrenar i competir en el club Mountain Runners del Berguedà, era la temporada 2015-2016. A la temporada següent, el seu primer any en la categoria cadet, va començar a entrenar més seriosament al costat del seu entrenador Guim Llort. En segon any de cadet, temporada 2017-2018, va continuar entrenant però d’una manera més constant i dedicada i va aconseguir ser seleccionada per formar part del Pla Nacional de Tecnificació Esportiva (PNTD) i també per anar als campionats d’Europa, a Sicília, amb la selecció espanyola d’esquí de muntanya. Des d’aquesta temporada forma part del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya (CTEMC).
Durant la temporada 2018-2019 ha fet un gran salt a nivell esportiu i personal, ja que al costat del seu entrenador Jordi Martín i la seva família, va decidir estudiar en un institut per a esportistes, situat a 1.800 m. d’altitud, a Font Romeu, França. Així va ser com, sense conèixer ni l’idioma ni a cap company, es va instal·lar en l’internat/residència d’aquest institut. Els seus objectius pel curs i la temporada eren clars: adaptar-se, aprendre francès, entrenar bé, guanyar les tres carreres del Campionat d’Espanya, i anar als Campionats del Món fent top5. Ho ha aconseguir tot.

A més d’aquest esport practica bicicleta de carretera, de muntanya, esquí de rodes, trail running, escalada... entre altres.

maria_costa_diez_w--8177621.jpg
Ara Esport A.E
Maria Costa M.C

A.E.- Per què esquí de muntanya? què és el que més t’agrada d’aquest esport?

M.C- L’esquí de muntanya és un esport molt complet en el que es poden adquirir coneixements molt diversos. El que més m’agrada és el fet de poder-se moure per indrets on només s’hi pot arribar amb esquís de muntanya, em refereixo als “fora pistes”. Per exemple, m’encanta poder accedir a la part més alta de les muntanyes nevades i després poder-les baixar per on més em vingui de gust (sobretot si hi ha “powder”, neu pols). Aprendre nous aspectes de seguretat és una altra cosa que em fascina i penso que ens enriqueix molt com a esquiadors de muntanya. Un altre punt que m’encanta d’aquest esport és la gent i el bon ambient que hi ha entre tots. L’skimo no només m’agrada a nivell competitiu, sinó que també el disfruto fent sortides més alpines a ritmes més suaus.

A.E.- A quina edat vas començar a practicar l’esquí de muntanya?

M.C- Aquest esport me’l van ensenyar els meus pares quan tenia uns 11-12 anys. De fet, encara recordo la meva primera sortida amb esquís de muntanya, que va ser amb el meu pare i uns amics seus per les pistes d’una estació d’esquí. Tot i que des que vaig néixer quasi, que ja he estat amb contacte amb la muntanya i la neu.

A.E.- Explica’ns a on entrenes i com compagines els estudis amb l’entrenament i la competició.

M.C- Actualment entreno i estudio al “Lycée climatique et sportif Pierre de Coubertin” a Font Romeu (França) des de l’any passat. Estic cursant el segon de batxillerat científic. En aquest institut et posen moltes facilitats a l’hora de compaginar els estudis amb els entrenaments, per exemple, quan he de faltar a classe per competicions o concentracions puc recuperar les hores de classe perdudes amb el professor/a. Dos dies dels cinc que anem a classe entrenem de 10 a 12 del matí, els altres dies entrenem a la tarda. Penso que això últim és força positiu perquè el cos s’ha d’acostumar a entrenar en les diferents hores del dia.

A.E.- Cada quant tornes a casa? Et va costar prendre la decisió d’anar a viure a Font Romeu? Tot i que deus trobar a faltar casa teva, t’has adaptat bé a la dinàmica del centre de tecnificació i als companys?

M.C- Intento tornar a casa cada cap de setmana tot i que a vegades és complicat, sobretot durant la temporada d’hivern ja que tinc competicions o concentracions molt sovint. El fet de tenir la neu just al sortir de l’institut és un altre factor que fa que m’hagi de quedar més sovint per poder fer entrenaments amb esquís ja que al meu poble tenim la neu a una hora o més. Sincerament no em va costar gaire decidir-ho, el meu entrenador de fa dos anys, Guim Llort, em va fer aquesta proposta i de seguida vaig pensar que seria una bona idea i que hi acabaria anant. Evidentment, sí que va ser difícil mentalitzar-me per anar a viure fora de casa, vivint amb gent que al principi desconeixeria i sobretot amb un nou idioma que mai havia après. A tot això, els meus pares em van dir que acceptarien la meva decisió i em recolzarien amb el que jo decidís. Vam buscar totes les parts positives i negatives. Finalment, tot i sabent que seria difícil per a tots sobretot els primers mesos vaig apostar per canviar d’aires i viure el què al final acabaria sent una experiència molt enriquidora. És cert que trobo molt a faltar la família, sobretot les estones al sofà o els àpats... però tinc els dies molt ocupats cosa que fa que passin molt ràpid i no me n’adono que ja és divendres. Des d’un principi la gent d’aquí em va ajudar molt. Tot i que no ens poguéssim entendre per culpa de l’idioma, les tecnologies van permetre poder-nos comunicar. Per fer els exàmens, al principi em deixaven anar amb diccionari… sembla una ximpleria però em va anar bastant bé. Una altra novetat que em vaig trobar són els horaris. A França mengen molt més d’hora, vaig passar de dinar a les 15h a les 12h i a vegades abans, i de sopar a les 21h o a les 22h a sopar a les 19h.


AE.- Quan vas començar a competir?

M.C- La meva primera competició va ser a l’últim any de la categoria infantil, és a dir, quan tenia 12 o 13 anys. Recordo que feia molt mal temps i era una individual (pujades i baixades). Em fa gràcia recordar aquesta cursa perquè puc veure la meva gran progressió sabent que vaig quedar última en aquesta meva primera cursa d’skimo.

A.E.- Quin és el teu referent?

M.C- Sempre dic que el principal referent és el Kilian Jornet, però ell és un cas a part. També m’agrada molt l’Emelie Forsberg, però els meus actuals referents vindrien a ser els companys i amics de la selecció espanyola, referint-me a atletes com Oriol Cardona, Marc Pinsach, Clàudia Galícia... entre altres ja que els puc veure més a prop. Són persones amb molta experiència i sempre que em donen un consell l’intento aplicar.


A.E.- Amb quin esport complementes el teu entrenament quan no és temprada de neu?

M.C- Quan ja no puc esquiar per la manca de neu, m’agrada córrer per la muntanya i fer bici de carretera. Intento fer alguna cursa trail per no desenganxar-me totalment de la competició. Precisament aquesta temporada de córrer vaig tenir l’oportunitat de poder participar als mundials juvenils de curses per muntanya.

AE.- En quins aspectes de la prova ets sents millor (pujada, baixada?) Quina és la tècnica a seguir?

M.C- Normalment prefereixo les pujades, a poder ser amb una forta pendent. Les baixades són una cosa a la qual li tinc força respecte, tot i que és cert que gràcies al Club dels Mountain Runners del Berguedà, el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya (CTEMC), el Plan Nacional de Tecnificación Deportiva (PNTD) i molt d’esforç, cada vegada estic millorant més el fet de poder baixar ràpid i amb bona tècnica.

AE.- Quina modalitat de l’esquí de muntanya t’agrada més? Per què?

M.C- La meva modalitat preferida és l’esprint. Es tracta d’una prova molt curta i explosiva (uns 3-4 minuts) on es segueix un circuit marcat en pista. La primera part consisteix en pujar esquiant seguint un recorregut on hi ha dos possibles camins que es van creuant i és aquí on entra en joc la tàctica de cada corredor. Després s’ha de fer una primera transició posant-se els esquís a la motxilla per poder fer el tros de pujar a peu. Havent acabat aquesta part ens tornem a posar els esquís als peus i acabem de pujar una mica fins arribar a l’últim canvi que és el de treure pells per poder baixar esquiant per un petit circuit i entrar a meta fent el pas patinador. Tot i així, penso que l’individual és la modalitat més muntanyenca on generalment es va per fora pistes i per lloc més tècnics, i que per tant s’apropa més a l’original esquí de muntanya.


AE.- Creus que, igual que en les curses de muntanya de llarga distància, en l’esquí de muntanya s’ha produït l’efecte Killian?

M.C- Penso que sí. Crec que el fet de voler-se emmirallar amb ell han sorgit coses positives com per exemple que més gent practiqui aquest esport tan bonic, però al mateix temps negatives, ja que molta gent es pensa que per fer esquí de muntanya només es necessiten els esquís, les botes, els bastons i la roba. Pero realment és necessari portar un casc, una motxilla amb el material de seguretat, menjar, aigua, etc.. A causa d’això, per exemple, es produeixen una quantitat molt gran d’accidents que són negatius per a tots.

AE.- En quines proves competiràs el 2020?

M.C- Les proves on segur que hi participaré són els Campionats de Catalunya i els Campionats d’Espanya. M’agradaria participar també als Campionats d’Europa i en alguna Copa del Món. Tot i així, el principal objectiu és poder participar als primers Jocs Olímpics de la Joventut per l’esquí de muntanya que es disputaran a Lausanne el pròxim mes de gener.

AE.- A quin lloc del món t’agradaria esquiar que encara no hagis estat?

M.C- M’agradaria poder esquiar per les muntanyes de Noruega. Fa un parell d’anys hi vaig estar però era en ple estiu i no hi havia neu per poder esquiar, així que espero poder anar-hi ben aviat i que hi hagi neu. També em crida molt l’atenció esquiar en algun país d’un altre continent com per exemple Japó o Xina, aquí sí que no hi he estat mai.

AE.- I un lloc on sempre repetiries?

M.C Segurament que Tignes, França. Em porta molts bons records i penso que és un lloc molt bonic i alhora molt bo per entrenar.

AE.- - En quina situació es troba l’esquí de muntanya en general i el femení en particular?

M.C Penso que l’esquí de muntanya ha canviat molt al llarg dels anys. Actualment s’està encaminant cap a ser un esport més atractiu pel públic, fent així recorreguts més curts i fàcils de tele transmetre. L’esquí de muntanya femení està creixent cada vegada més, i cada vegada hi ha més igualtat entre el femení i el masculí. En quant a temps sí que hi ha molta diferència entre masculí i femení, però penso que és algo normal vist que la fisiologia dels homes i les dones és diferent per naturalesa.

Per acabar:

AE.- Una pel·lícula?

M.C “No respires” i “Ha nacido una estrella”

AE.- Un llibre?

M.C Wonder

AE.- Un grup de música o una cançó?

M.C Oques Grasses com a grup de música. Fading, Dance Monkey i Pumped Up Kicks són les tres cançons que més escolto últimament.

AE.- Un costum o una mania?

M.C Sempre em poso el mono per sobre els botins i no per sobre les botes. Els amics de l’esquí sempre m’han dit que ho faig malament, però sempre ho he fet així. Ah, i una mania que tinc és sempre posar-me primer el mitjó i la bota esquerra…


Gràcies Maria, et seguirem de ben a prop!!

Entrevista realitzada a Manresa, l’11 de novembre de 2019.

Escriu el teu comentari

Comentari