Pàdel en cadira de rodes

El pàdel adaptat està creixent a Catalunya i en part és gràcies a Miquel Martí Jareño. Aquest jugador de pàdel en cadira de rodes va patir un accident laboral el 2010 que li va produir una lesió medul·lar i una paraplègia però mai l’ha impedit seguir fent l’esport. El Miquel sempre havia jugat a futbol i després de l’accident, va provar diferents esports, com el bàsquet en cadira, la natació, handbike, tennis, rugbi, handbol...però no va ser fins el 2013 que va descobrir el que seria la seva gran passió, el pàdel.

El 2014 va començar a entrenar i jugar al UP Pàdel de Cabrera de Mar, on li van deixar una cadira esportiva per entrenar i jugar partits. En poc temps li van proposar disputar el seu primer torneig, organitzat per Selfplanet al Club Padelarium (Gavà). Va quedar enlluernat en veure els jugadors més experimentats colpejar la pilota i moure’s per la pista. Mogut per l’entusiasme, va aconseguir la seva primera cadira esportiva i el 2015 va participar de nou al torneig Selfplanet, aquesta vegada a l’Slam Club de Collbató.

Quan la FCEDF es va assabentar que hi havia jugadors de pàdel en cadira a Catalunya va decidir donar-hi suport i visibilitat, organitzant el primer Campionat de Catalunya de Pàdel en cadira, disputat el 2016 a Calella. El Miquel i el seu company de joc, Joan Camp Catalán es van proclamar campions.

Des d’aquella victòria el Miquel no ha deixat de lluitar per donar a conèixer aquest esport, organitzant competicions com l’Open Barcelona o el Torneig de Pàdel ciutat de Cabrera. També ha establert convenis amb l’Institut Guttman, amb AspaymCatalunya i amb la Fundació StepbyStep, per apropar el pàdel als pacients amb lesions similars a la seva com a eina de rehabilitació.

El 2017 va crear, juntament amb Joan Camp, el primer club esportiu de pàdel en cadira de Catalunya, el Club CEPACatalunya 2017.



Per als que no coneixen el pàdel en cadira de rodes i el seu reglament, podriem destacar:

- La possibilitat d’un segon bot en el desenvolupament del joc. És a dir, si la pilota toca al terra, rebota al vidre i torna a botar al terra, es pot colpejar de nou.
- El servei no pot sobrepassar l’altura de l’espatlla del jugador.
- Per practicar-lo és preferible una cadira esportiva amb un sistema anti bolcada, subjeccions i proteccions a les parts sortints de la cadira, pel supòsit de col·lisió amb el vidre de la pista.
- Si durant el desenvolupament de el joc la pilota toca la cadira, automàticament és punt per al rival, la cadira forma part del cos.

A nivell de competició, hi ha una classificació funcional (que realtitza un metge rehabilitador) perquè no tots els jugadors de pàdel adaptat tenen la mateixa lesió i afectació. Aquesta classificació va d’1 a 4 punts. Entre la parella de jugadors no es pot sumar més de 5 punts. La puntuació serveix per equiparar la competició, el jugador amb puntuació 1 té més lesió o més afectació i segons va pujant 2,3,4, té menys afectació.
Per això un jugador amb una puntuació de 4 no podrà jugar amb un altre jugador amb similar puntuació ja que sumarien 8, només podrà jugar amb un jugador 1.

Els entrenaments que realitzen els jugadors de pàdel en cadira de rodes, no són molt diferents al convencional, l’únic a destacar és el domini de cadira i l’alçada del colpeig, la resta és igual.

Es troba regulat per la FEDDF on hi ha un circuit a nivell nacional amb 14 proves puntuables per a la Copa d’Espanya i també el Campionat d’Espanya per CCAA en el que el passat 2020 Catalunya li tocava participar per segona vegada.

A nivell de Catalunya, des de fa 2 anys es disputa una Lliga Catalana, però el darrer any degut a la pandèmia, s’ha acabat suspenent. Hi participen 6 parelles i es segueix un sistema de lligueta, tots contra tots i amb partit d’anada i tornada. Tots els participants juguen al millor de tres sets, amb tie-break en cada un d’ells.

També s’havia de disputar però es va acabar suspenent, la Copa Catalunya, amb un quadre eliminatori directe, segons la classificació final de la LLiga Catalana de pàdel.



Havies jugat a pàdel abans de l’accident?

Mai havia jugat a pàdel abans de l’accident, sempre havia jugat a futbol, ​​anava a gimnàs o feia running de tant en tant.

El pàdel en cadira de rodes és un esport relativament nou, quin futur li veus?

Va començar a practicar-se el 2009, hi havia un circuit que organitzava l’Associación de Pàdel en Silla. L’any 2016 el pàdel en cadira de rodes es va introduir a la FEDDF, arribant a tenir fins a 15 proves de campionat sense comptar el Campionat de comunitats i Campionat d’Espanya.
Aquest any (2020) de moment només hi ha vuit proves per culpa de la pandemia.
Li auguro un bon futur ja que está creixent en comunitats que no es practicava, això sí, li cal un impuls en altres països i tant de bo en poc temps es pugui celebrar un europeu i fins i tot introduir-lo en els Jocs Paraolímpics.

Hi ha un bon nivell entre els jugadors de Catalunya?

El nivell del pàdel adaptat a Catalunya es troba una mica estancat per la falta de competició. El positiu és que va creixent en número de practicants, només cal veure l’increment de federats, però encara hauríem d’invertir més esforços per acostar-lo i fer-lo arribar a més persones.

Creus que tens possibilitats de guanyar el campionat d’Espanya?

Primer de tot el meu objectiu seria classificar-me pel campionat, ja que només es classifiquen les millors vuit parelles del rànquing, i per fer-ho, has de disputar totes les proves del circuit i puntuar-hi bé en cada una d’elles elles.
Això implica un cost econòmic molt elevat i que no tots els jugadors poguem accedir a disputar totes les proves. Així que, des d’aquí faig una crida a qualsevol empresa, marca, organització que aposti pel pàdel en cadira de rodes.
Arribar a guanyar un Campionat d’Espanya és molt difícil, ara mateix ho veig molt complicat, tot i que em veig capaç de poder-ho fer en un futur.

Quants dies entrenes a la setmana, en què consisteix l’entrenament?

Entreno 3 díes a la setmana una hora i mitja, més la colaboracio de tots el dijous am Aspaymcatalunya on promovem el SocialPadel al Club FesPadel de Can Dragó y també jugo partits amb amics o formats americans.
Els entrenaments consisteixen en molta movilitat de la cadira de rodes, la tecnificació dels golpejos i un manteniment fisic apart. També segueixo una dieta equilibrada.

El teu company d’equip és sempre el mateix? Entreneu sempre junts?

Desde fa un any el meu company d’equip es l’ Isaac Mateos Rodríguez un referent del paraciclisme i de l’esport en general. Abans sí que entrenavem junts, però a causa de la distancia, ara mateix no podem, però el més important es quan som a pista i ens complementem, tot és més fácil a l’hora de jugar i competir.

Quins objectius/projectes esportius tens de cara al 2021?

Els meu objectiu de cara al 2021 es poder anar al maxim de proves del circuit nacional, competir al Campionat de Catalunya i seguir millorant el meu joc.
Tots aquests objectius no serien possibles sense les ajudes dels meus patrocinadors, colaboradors i entrenadors. Sense ells no podria fer res d’això i aprofito per agraïr-los-ho.

Com t’ha afectat i com t’afecta el confinament i la situació de pandèmia?

La situació del confinament va ser impactant al principi
ja que vam passar de tenir una vida activa a parar de cop, em va produir un petit estat d’ansietat i malestar per la falta d’activitat. Després t’acabes acostumant canvies les rutines. Fins i tot em van sorgir nous projectes i nous reptes que, quan es normalitzi la situació i puguem tornar a la normalitat els faré.

ALGUNS ASSOLIMENTS ESPORTIUS:

- Campió de Catalunya de pàdel adaptat.
(2016, 2017, 2018)
- Integrant de la Selecció Catalana de pàdel en cadira.
(2019)
- Primer jugador català de pàdel en cadira en disputar un Campionat d’Espanya (Arganda del Rey 2019).

Article publicat a l'Araesport n.18