PARLEM-NE PARLEM-NOS

Aguanta, que tu pots. Continua nedant. No et rendeixis! Puja el ritme. No paris les braçades. Segurament, qualsevol d’aquests pensaments han passat pel cap d’una persona que neda cent metres lliures en una competició important, o bé, d’algú que corre una marató i està a punt de finalitzar la carrera.

Aquests pensaments, utilitzats de manera subconscient per moltes persones, es
poden treballar i utilitzar de manera conscient per aconseguir majors beneficis.

L’esportista pot introduir en la seva rutina d’entrenament diverses habilitats psicològiques i estratègies que ajuden a millorar el rendiment i a crear un enfocament positiu dins l’esport.
Concretament, una de les tècniques cognitives més emprades en la psicologia de l’esport és l’autoparla, un diàleg intern que l’esportista realitza en l’avaluació d’una situació (sentiments, percepcions) i del seu propi rendiment.

L’autoparla pot ser automàtica i espontània, inesperada i pot no requerir esforç conscient. També pot estar dirigida a un objectiu, mitjançant esforços conscients per autoregular-se, o bé, pot ser estratègica.

Aquesta última s’origina a partir d’una intervenció i no sorgeix de forma natural, sinó que prèviament està dissenyada i entrenada per l’esportista. En el cas d’un esport de competició, la que més es fa servir és l’estratègica, que es pot subdividir en dos tipus:
D’una banda, l’autoparla d’instrucció, que es refereix a aquelles funcions amb contingut d’aprenentatge que ajuden a augmentar i dirigir el focus d’atenció d’acord amb el que s’ha de fer, per desenvolupar una bona execució. Es fa servir sobretot, però no exclusivament, en l’entrenament d’esports d’alt component tècnic i que requereixen molta precisió. Per exemple, un nadador té la instrucció tècnica de fer molta batuda de peus durant tota la prova i escull la paraula “peus” per recordar aquesta instrucció, la qual s’utilitzarà durant l’entrenament per poder-la fer automàtica en competició.

D’altra banda, l’autoparla de motivació fa referència a aquella que respon a qualsevol contingut motivacional, la qual incentivarà, augmentarà la confiança i regularà l’esforç de l’esportista. Per treballar-la, es pot entrenar l’esportista, fent que es digui a ell/a mateix/a “som-hi!” o “relaxa’t” després de dur a terme alguna prova. Perquè una paraula clau sigui efectiva, és important que sigui breu i exacta, que resumeixi tota la informació i el tipus de tasca, i que estigui descrita positivament.

A continuació s’exposaran alguns exemples:

Treballar diàriament aquests tipus d’autoparla fomentarà que els esportistes estiguin
motivats i sàpiguen animar-se durant una competició. En conseqüència, és possible
que tinguin millors resultats en la seva execució i precisió gràcies a les paraules clau
que han après. L’ús d’aquesta tècnica, integrada amb d’altres, pot no només ajudar a millorar el rendiment, sinó també reduir el nombre de pensaments intrusius.

Comptar amb un psicòleg de l’esport és igual d’important que disposar d’un preparador
físic. Un treballa les variables físiques i, l’altre, les psicològiques. És clar que per rendir
bé es necessiten les dues.

Article de Marina Parcerisa
Publicat a l'Araesport n.33