PENSAR A TOTA VELOCITAT

Quan has d’actuar amb seguretat i determinació a altes velocitats, tens temps de pensar? tens temps de decidir? La veritat és que hi ha poc marge. Tot el que no hagis entrenat abans de la cursa mostrarà els teus dubtes i les febleses amb les que afrontes aquest repte.
Preparar-se mentalment pels esports de motor i velocitat té molt d’entrenament al darrera.
Sempre existeix un component innat, una predisposició genètica a ser més àgil, més fort, més ràpid, saber reaccionar abans que els altres, inclús, a tenir una fortalesa mental per sobre dels demés. Però en l’esport, i el motor no és diferent, els campions es fan a base d’entrenament, dedicació i esforç.

Les hores de pràctica poden transformar les nostres capacitats en habilitats i, aleshores, poder fer el màxim desplegament dels nostres recursos per fer front a les exigències de les curses o competicions.

En els esports de motor la velocitat i les reaccions de la moto provoquen en els pilots la necessitat constant d’adaptar-se a les sensacions que tenen, però una immensa majoria de la feina ve donada per l’anticipació amb la que poden actuar gràcies a la mecanització, al treball constant per intentar controlat el circuït i la moto.

Això s’aconsegueix treballant a partir de la visualització, repetint mentalment el circuit, tornant a imaginar els punts on clavaran els frens o on obriran gas. Això els permet anar tan ràpid, i no haver de reaccionar a allò que passa sinó fer allò que volien fer.

Per altra banda, podem pensar que els pilots són persones inconscients o tan valentes que no tenen por. Quan parles amb ells et mostren el contrari, tenen un nivell de consciència d’allò que fan molt alt, però han pogut racionalitzar la seva tasca i el context en el que piloten les seves màquines. És a dir, el perill existeix, és real, però la sensació de por i bloqueig la fabriquem nosaltres, moltes vegades promoguda pels nostres pensaments i imaginant-nos les pitjors de les conseqüències. Quan un pilot és conscient del perill però treballa al màxim per reduir les errades, confia en els equipaments i assumeix la possibilitat de caure, percep la velocitat i les curses com un context més controlat del que ens pot semblar a les persones que no hem corregut mai així amb una moto.

I finalment, és summament important que un pilot sàpiga centrar la seva atenció en allò que és realment important. Ho explico amb un exemple: si aneu en bicicleta i veieu un roc en mig del camí teniu dues opcions, mirar el roc o mirar el tros net del camí per on podreu passar segurs. Quin triaries? Doncs, per estrany que sembli, molts cops mirem el perill, mirem allà on no volem anar i finalment acabem al terra ja que hem dirigit la mirada i el cos cap al parany. Els pilots saben fixar la seva atenció cap a les traçades correctes, dirigeixen la mirada cap el punt on volen anar i ignoren els paranys, d’això en diem centrar l’atenció en allò rellevant per la millor execució.

Molts sabem anar en moto, però pocs podem anar tan ràpid, bé, hauríem d’entrenar molt per poder-nos-hi acostar!



ARTICLE PUBLICAT A L'ARAESPORT n.15
Pere Alastrué Pozo
Psicòleg de l’Esport
www.alastruepsicolegs.com
www.rendim.com
Twitter: AlastruePsico
Instagram: @equipalastrue
Youtube: Equip Alastrué