PER QUÈ ENTRENAR LES HABILITATS VISUALS COGNITIVES?

L’entrenament visual neurocognitiu pot ser una eina clau per millorar el rendiment esportiu. Aquesta tècnica es centra en millorar la percepció visual, la visió perifèrica, la resposta de reacció, l’anticipació i la concentració en l’esport.

Com funciona?

Primer s’avalua l’esportista per identificar les seves àrees de millora, i en segon lloc, es dissenyen exercicis específics per a treballar-les, segons la seva disciplina esportiva.

Perquè és important?

Per poder prendre decisions ràpides i precises. Sobretot és determinant en els esports d’alta exigència que requereixen una percepció excepcional.

També ajuda a prevenir lesions i millorar-ne la recuperació posterior. Però això no és tot! Millora altres aspectes cognitius com la memòria, l’atenció o la capacitat de prendre de decisions en la vida quotidiana.

Hi ha evidència científica de la seva eficàcia?

Sí! Diversos estudis han demostrat que l’entrenament visual neurocognitiu millora significativament el rendiment esportiu.

Si ets un atleta d’elit o simplement vols millorar les teves habilitats cognitives, l’entrenament visual neurocognitiu és una eina molt rellevant per aconseguir-ho.

Amb l’ajuda d’un entrenador especialitzat, es milloren la capacitat de processar la informació visual, la presa de decisions i la concentració. Treballem perquè l’esportista realitzi una anàlisi adequada de la situació, reaccioni eficaçment i mantingui la concentració òptima durant tot un partit o competició.

Per exemple, si ens centrem en una habilitat imprescindible en molts esports, com és la visió estereoscòpica (capacitat de percebre la
profunditat i la distància dels objectes en moviment) crucial en tots els esports i en especial els que son amb implements i imprevisibles com el beisbol, el bàsquet, el futbol o el golf, en que es requereix determinar la distància i la velocitat dels objectes en moviment, la trajectòria de la pilota i la distància per realitzar un llançament precís, si l’esportista té dificultat en percebre la profunditat, li serà molt difícil fer una bona execució.

La falta de visió estereoscòpica pot derivar també en problemes de coordinació i equilibri en esports com l’esquí i l’snowboard, en els que s’han de superar pendents i obstacles a gran velocitat.

Els atletes amb aquest problema d’habilitat visual, no ho tenen tot perdut perquè com veurem, poden millorar amb l’entrenament.

Una altre habilitat cognitiva imprescindible, és la presa de decisions, que implica processar i avaluar la informació de manera immediata i alhora escollir la millor opció d’entre les alternatives possibles en un curt període de temps. És una habilitat decisiva en molts esports i pot marcar la diferència entre la victòria i la derrota. Moments en que cal prendre decisions ràpides i eficaces, com en situacions de contraatac o quan s’està sota pressió.

L’entrenament cognitiu per millorar aquestes capacitats, consisteix per exemple, en el cas del futbol, en sotmetre el jugador a exercicis que simulen situacions de joc, on ha d’elegir passar o no la pilota o quin és el millor tir a porteria.

L’ús de tecnologies com la realitat virtual ens ajuda molt en aquesta tasca, perquè podem crear entorns similars a la situació de joc real, que fa possible portar l’esportista al límit de les seves capacitats cognitives.

A través de l’entrenament visual neurocognitiu es milloren la coordinació ull-mà, la percepció espacial, la visió perifèrica, la capacitat de seguiment i rastreig visual, i els canvis d’enfocament ràpids, entre d’altres habilitats visuals crítiques en l’esport.

Article de Roberto Benites i Iñaki Ureta