Tancar
19 Gener 2023
Veterans en forma

Pere Balcells Prat

El santpedorenc nascut a Olot, Pere Balcells, amb 65 anys, es va proclamar campió del món en la seva categoria d’edat de 100 metres braça, amb un temps d’ 1’18,49”

Pere Balcells Prat
El santpedorenc Pere Balcells, amb 65 anys, es va proclamar campió del món en la seva categoria d’edat de 100 metres braça, amb un temps d’ 1’18,49” i subcampió en la prova de 50 metres braça amb 33,92”, amb la qual cosa va establir un nou rècord europeu de la prova, als mundials de Natació Masters celebrats a Gwanju (Corea del Sud). També va aconseguir el rècord europeu en els 100 metres braça amb 1’18,13” en una competició celebrada a Barcelona.

Nascut a Olot, va aprendre a nedar al riu, una de les poques opcions de nedar que els olotins tenien al seu abast i on es va gestar el que seria el Club Natació Olot, que el 1962 va celebrar la inauguració de la seva primera piscina. Als 12 anys el Pere ja era un nedador destacat en braça, va guanyar diversos campionats d’Espanya durant 7-8 anys (des del 1969), tant d’hivern com d’estiu, i va participar en múltiples sortides internacionals amb l’equip nacional, fet que el va portar a participar en els Jocs Olímpics d’estiu de Múnic 1972 i de Montreal, el 1976. Va estudiar i es va entrenar a la Universitat d’Indiana, al costat de Marc Spits, el nedador de les set medalles als Jocs Olímpics del 1972. Després de Montreal, va decidir deixar la competició i dedicar-se a acabar els estudis d’Enginyeria Tècnica.
Al cap de 35 anys, un cop jubilat, va tornar a l’aigua i va fer bona la frase “on n’hi ha hagut, sempre en queda”.

A quina edat vas començar a guanyar campionats?

Vaig aprendre a nedar de molt jovenet, jo diria que cap als cinc o sis anys. Me’n va ensenyar el meu pare al riu Fluvià, ja que en aquella època Olot no disposava de cap piscina.
Posteriorment, al cap de dos o tres anys, ja es va construir una piscina descoberta de 33 metres i, encara que només a l’estiu, ja vaig començar a entrenar un xic. Vaig guanyar la primera competició als 12 anys, als Campionats de Catalunya per edats que es van fer a Terrassa, en 50 braça.

Quan et vas retirar després de Montreal, vas deixar completament l’esport?

Després de l’Olimpíada de Montreal, a l’any 1976, vaig decidir deixar la competició i dedicar-me a acabar els estudis d’Enginyeria Tècnica.
Just acabats els estudis, la Junta del CN Manresa em va oferir fer d’entrenador, i vaig acceptar. Aquesta feina i d’altres que vaig tenir posteriorment (Pirelli, Consultoria a Barcelona i finalment Cirsa, a Terrassa) em requerien molta dedicació i vaig deixar la natació completament.

De tota manera no vaig deixar de fer activitat física, per mantenir-me en forma, amb bicicleta i corrent.

Vas tornar a la piscina després de 35 anys, com va ser?

Quan vaig fer els 60 anys, l’empresa Cirsa, a Terrassa, on treballava com a Director del Servei de Prevenció de Riscos Laborals d’àmbit nacional, em va proposar una jubilació, segons condicions del conveni col·lectiu de l’empresa; proposta que vaig acceptar.
Com que disposava de temps, vaig decidir de tornar a nedar, inicialment únicament i exclusivament com a esport i salut.
En buscar piscina, vaig decidir anar a la de Sallent i allà em vaig trobar en Joan Claret, que competia a nivell de màsters conjuntament amb altres companys, en un club anomenat Nagi.
En Josep Claret havia sigut el meu entrenador els dos anys que vaig nedar pel CN Manresa (1975 i 1976), mentre estudiava a la UPC, i amb qui tenia molta amistat.
Entre els uns i els altres em van convèncer de competir en màsters i així vaig tornar a implicar-me en el món de la competició, i fins ara.

Quant temps va passar entre que vas tornar a nedar fins a competir de nou? I aconseguir records?

De fet molt poc temps, vaig tornar a nedar l’estiu de 2014 i al desembre d’aquell mateix any em vaig treure la llicència per poder competir.
Durant l’hivern del 2015 vaig entrenar i ja vaig participar en algunes proves a nivell local. Va ser a l’estiu d’aquest any quan vaig participar en els Campionats d’Europa a Londres i vaig quedar tercer.
Posteriorment van venir els Campionats del Món de Budapest, on també vaig fer un tercer lloc, i a continuació els rècords d’Europa dels 50 i 100 braça. Finalment, el 2019, els Campionats del Món de Corea del Sud, on em vaig proclamar campió dels 100 braça i subcampió dels 50 braça, ambdues proves amb rècords d’Europa.

Quina rutina d’entrenament segueixes?

Aquesta canvia segons els objectius de la temporada. En un any en què tingui un objectiu important, entreno a la piscina sis dies a la setmana, normalment als matins, i faig preparació física (peses, estiraments, etc.) tres dies a la setmana a la tarda. Em moc entre 3.000 i 5.000 m, per sessió d’aigua.
Actualment no m’he plantejat cap objectiu important, faig piscina quatre dies a la setmana, preparació física un parell de dies i un o dos dies vaig amb bicicleta (per fer un treball de cames i càrdio). A la piscina faig sobre els 2.000 m diaris.

La natació que es fa ara ha canviat molt?

La natació, igual com la resta d’esports, ha evolucionat molt des de quan jo nedava i competia de jove. A la meva època no teníem pràcticament cap ajuda econòmica, i les tècniques d’entrenament no havien evolucionat gaire. Nosaltres només teníem el nostre entrenador (bé, l’entrenador del club pel qual nedàvem). No disposàvem de psicòlegs, ni massatgistes, ni dietistes. Actualment, un nedador d’elit, disposa de tot això i més. Disposa de grans mitjans de filmació subaquàtica, que permeten visualitzar l’estil i buscar millores tècniques que ajudin a millorar i aconseguir la màxima eficàcia de moviments. Disposa també d’un banyador amb materials molt específics que no retenen aigua, centres d’entrenament amb tots els mitjans que pugui requerir (com el CAR), etc.

Practiques altres esports?

M’agrada la bicicleta, tant de carretera com de BTT.
Temps enrere i durant molts anys, també feia footing, però ho he deixat perquè em provocava certs dolors als malucs i als genolls.

Entrenes per assolir un objectiu concret o pel sol fet de mantenir-te en forma?

Actualment entreno com a mitjà per mantenir-me en forma. Però també per forjar una base de cara a l’any 2024, en què canvio de grup d’edat (faré 70 anys) i en què em puc plantejar intentar aconseguir el rècord d’Europa i també del món dels 50 braça. Ja ho veure’m!
Per a aquesta temporada (2022-2023), l’únic que tinc plantejat és participar en els Campionats de Catalunya d’Hivern (21 de gener de 2023), que es faran a Manresa (bàsicament per ajudar els companys en els relleus), i en els d’estiu a Barcelona (piscina del C.N. Mediterrani).
De cara a la temporada següent (2023-2024), i concretament a partir del gener del 2024, tinc en ment intentar el rècord del món dels 50 metres braça de la categoria màster, dels 70 als 74 anys. Però aquest objectiu diguem-ne, de moment és simplement una idea; ho veurem més endavant.

Ets entrenador, et prepares els teus propis entrenaments?

Sí. Des de que vaig tornar a la natació m´he fet sempre jo mateix els entrenaments.
En l’apartat de treball físic (bàsicament exercicis de peses) he tingut suport extern.

A Indiana vas entrenar al costat dels millors nedadors del món, quins records guardes d’aquells anys als EUA? Alguna anècdota?

Efectivament. Al desembre de l’any 1971 la Federació Espanyola de Natació em va proposar oferir-me una beca per anar a preparar l’Olimpíada de Múnic (1972) als Estats Units; concretament a la Universitat d’Indiana (a la població de Blomington), on entrenava un dels millors entrenador d’aquella època, James “Doc” Counsilman i on hi nedaven molts dels millors nedadors americans, que després van triomfar a l’Olimpíada.
Vaig acceptar-ho, i amb poc més de 17 anys, me n’hi vaig anar. L’experiència és inoblidable. Entrenar al costat de grans nedadors, campions del món, i persones amb rècords del món no té preu.

Un referent?

Realment no he tingut mai grans referents. Sí, algun nedador, que en l’època en què jo competia eren referents en el món de la braça per dominar aleshores l’especialitat.
No em diguis per què però em ve al cap en Pankin, braçista rus, campió del món i rècord del món amb el qual vaig competir diverses vegades costat per costat.

Fora del món de la natació, admiro (per dir-ho d’alguna manera) els grans ciclistes. Considero el ciclisme un esport molt dur, per no dir el més dur, i el que arriben a fer i a aguantar és digne d’admiració.

Quins consideres que són els beneficis més destacats de la natació? Què té la natació que no tinguin la resta d’esports?

La natació és un esport molt complet. Quan nedes, pràcticament utilitzes tots els músculs del teu cos, però amb la particularitat que sempre i en tot moment ets tu el que decideixes el nivell d’esforç que vols fer. Pots entrenar i esforçar-te o pots, simplement, nedar.
La prova és que la natació és freqüentment aconsellada per metges en recuperació de problemes musculars i d’altres afectacions.

Quin és el lema que has seguit per tirar endavant en la teva carrera esportiva i en la vida?

Simplement ganes, treball i constància. No defallir mai.
Em marco objectius (esportius o de vida) que m’agradin, que em facin il·lusió i em poso a treballar per aconseguir-los. La vida és lluita i constància i l’esport també.
Jo soc una persona treballadora i molt perseverant.
Els objectius, de vegades s’aconsegueixen i de vegades no, però si un ho has treballat i t’has esforçat, sempre en queda quelcom.

L’esport és una escola de vida?

Jo crec que sí. A mi la natació em va ensenyar a esforçar-me a la vida, a organitzar el meu temps, a lluitar per allò que vull o que necessito, a ajudar els companys, a sacrificar-me. Em va forjar d’una manera determinada, que m’ha servit després, i molt, en la meva vida professional i familiar, en la vida en general, i a ser com soc.

Escriu el teu comentari

Comentari