Tancar
02 Maig 2019
Entrevista

POL GIL

Campió d’Espanya en aigües obertes de 5km i 3er en 10Km. Pol Gil es l’actual campió d’Espanya en aigües obertes de 5km i 3er en 10Km. Entrena al CAR de Sant Cugat amb Fred Vergnoux. Tot un referent estatal en proves internacionals de llarga

POL GIL
Pol Gil es l’actual campió d’Espanya en aigües obertes de 5km i 3er en 10Km. Entrena al CAR de Sant Cugat amb Fred Vergnoux. Tot un referent estatal en proves internacionals de llarga distància, ha estat diverses vegades internacional amb la selecció espanyola, destacant la seva participació en el Preolímpic de 2016, l’Europeu d’Holanda 2016 i Glasgow 2018 d’aigües obertes. El seu pròxim somni és Tòquio 2020.

Ens trobem amb ell a la piscina que l’ha vist créixer, al C.N Vallirana. El mateix dia que marxa a Font Romeu on estarà concentrat tres setmanes preparant-se pel mundial.


A.E Explica’ns una mica com vas començar en el món de la natació

P.G Vaig començar aquí de ben petit, als 4 anys ja estava a l’aigua. La meva mare i la meva tieta eren nedadores. Vaig començar amb waterpolo i natació, però com que vam veure que amb natació tenia una mica més de tirada, em vaig decantar per la natació. Vaig fer cursets a Molins de Rei i després ja vaig venir al Club de Vallirana on vaig estar fins els 15 anys.

A.E Com arribes al CAR?

P.G Cap als 15 anys vaig ser campió de Catalunya, entrenant al club natació Vallirana on estàvem una mica limitats d’espai i infraestructures… A partir d’aleshores l’entrenador de la Federació Catalana del CAR, Luís Rodríguez, ens va proposar que anés a fer alguns entrenaments setmanals al CAR per poder entrenar amb el seu grup. Jo estava encantat encara que tots tenien més nivell d’entrenament que no pas jo i eren més grans. A la temporada següent la Federació Catalana em va donar una beca per entrenar i estudiar al CAR. Vaig entrar al grup de seguiment i ara estic en el grup de la selecció espanyola a càrrec de Fred Vergnoux. He anat escalant i millorant a poc a poc. Entreno diàriament amb la campiona olímpica Mireia Belmonte i amb altres nedadors internacionals, per mi això és un estímul molt gran.
Al principi anava i tornava a casa cada dia, em portava el meu pare al matí i em recollia a la nit, perquè entrenava matí i tarda.


A.E Explica’ns com és el teu dia a dia

P.G Ara visc concentrat al CAR. Ens aixequem a les 6.30h del matí i anem a l’aigua, després esmorzem fort i anem al gimnàs, treballar la força és molt important per guanyar velocitat, pels canvis de ritme que també es necesiten en proves llargues. Després tenim un temps de descans per dinar i poder estudiar. Cap a les 16h tornem a l’aigua i després fem un treball més de CORE o cardio (que pot ser córrer o bici). Al final del dia fem unes 6 hores d’aigua, en dues sessions, 1 sessió de gimanàs i una de cardio.
Quan no estem entrenant també tenim altres coses que ens ajuden a millorar, com les sesssions de fisioteràpia, per descarregar i recuperar-nos de les sessións d’entrenament, o de psicología, que ens ajuden a preparanos per a les carreres importants.


A.E Què estàs estudiant?

P.G Estic estudiant INEF a la UCAM (universitat de Múrcia), vaig intentar fer-ho a Barcelona però era molt complicat, no podia anar a classe….i la UCAM dóna molta flexibilitat als esportistes, ens facilita que puguem compaginar els estudis amb els entrenaments i ens beca a alguns de nosaltres, perquè puguem seguir amb la nostra carrera esportiva. Anem a fer exàmens quan el calendari ens ho permet, els exàmens són tots presencials.


A.E Quina estratègia es segueix en una carrera de llarga distància?

P.G Hi ha varis plantejaments de la carrera, es pot plantejar de maneres molt diferents. Hi ha qui li agrada estar davant de tot per no rebre cops, perque quan estas al mig del grup reps cops per tot arreu, sobretot al fer el gir a les boies… és una lluita constant. A mi m’agrada començar darrere de tot, portant un ritme còmode i anar escalfant, començar tranquil les primeres voltes i a la última, accelerar. Tothom fa un canvi de ritme brutal a la última volta, per això et comentava abans el tema de treballar molt la força per poder fer aquests canvis de ritme. L’estrategia a seguir la parlem amb l’entrenador. Els avituallaments en cada volta són importants per poder tenir forçes a l’acceleració final.

A.E Quan parles de voltes, normalment es neda en un circuit?

P.G La carrera de 10Km normalment són 4 voltes de 2,5Km. A cada volta hi ha un avituallament. No és obligatori parar-se però si no ho fas, et quedes curt de gasolina. És un moment una mica caòtic…En les primeres voltes el grup de nedadors sol ser molt gran, hi ha curses que al principi és d’unes 70 persones, i tots fem l’avituallament en el mateix espai, d’uns 20m... A mesura que t’hi vas apropant, vas escoltant tots els entrenadors cridant als seus nedadors. És un moment estressant però als que ens agrada, ho trobem divertit.

A.E Hi ha molts factors en aigües obertes que no depenen de tu, que s’escapen de control …

P.G Això és el què m’agrada perquè a la piscina al final tu saps més o menys el temps què pots fer segons com estàs entrenant, ets al teu carrer i les condicions de l’aigua sempre són les mateixes, vas i tornes, vas i tornes…en aigües obertes hi ha molts factors que intervenen, climatologia, onades…. o et dónen un cop a l’ull a la primera volta i has de continuar, a tots ens ha passat això.

A.E I després de nedar 10.000m. al mar, la diferència entre el guanyador i la vuitena posició per exemple, és d’un segon. Un segon és molt cruel en aquest esport…

P.G Si, la gent no s’imagina la feina que hi ha darrere d’un segon. Al final del que es tracta és d’estar aeróbicament el més fort possible i alhora tenir potència perquè les proves, sempre sempre, tenen un canvi de ritme al final. Llavors tenim això, fem entrenos molt aeròbics, amb bastant volum, però tenint aquesta punta de velocitat per treure-la quan la carrera ho demana.

A.E Quin és el teu calendari de competicions per aquest any?

P.G Hem fet algunes competicions en piscina, com campionats d’espanya perquè ens va molt bé com a test per veure com et trobes. Per exemple, uns 1.500 m. en piscina et dóna informació de com estàs físicament. En aigües obertes ja portem dues Copes del Món, ara farem una Copa d’Europa a França del 23 al 26 de maig, on ens podem classificar pel Campionat del Món que es celebrarà al juliol. Els dos primers espanyols de la Copa d’Europa es classifiquen pel mundial i en cas d’anar al mundial, les 10 primeres plaçes es classifiquen per als Jocs Olímpics. Et pots classificar un any abans dels Jocs o bé fer la “repesca” en el Preolímpic del mateix any. També aniré al Campionat d’Espanya que es farà a Banyoles el mes de juny, on nedaré 10Km i 5Km.

A.E Per què entreneu a Sierra Nevada i Font Romeu?

P.G Entrenem molt en altura, és una cosa que el meu entrenador té molt estudiada. I es nota moltíssim. Al treballar amb dèficit d’oxigen el teu cos fabrica més glòbuls vermells, que és el que et permet ser més resistent i més potent. També, el fet d’estar fora de concentració fa que et focalitzis només en entrenar, menjar, descansar, estudiar i poca cosa mes. No hi ha distraccions ni res que pugui afectar a l’entrenament.

A.E Quant de temps fa que t’entrenes amb Fred Vergnoux?

R.T Ja fa 5 anys, quan vaig entrar al CAR vaig començar amb l’entrenador Luís Rodríguez, de la federació catalana i al tercer any em va dir que creia que havia de passar al grup d’èlit, amb la Mireia Belmonte, que entrena Fred Vergnoux. És una passada poder entrenar amb ella i amb tots els meus companys cada dia, aprens molt. Ja fa 5 anys que vaig fer aquest salt i he anat millorant cada any. Sóc molt afortunat d’estar tant ben envoltat.

A.E Quins són els teus referents?

P.G Quan era mes jove vaig anar al CAR a una concentració de waterpolo i una tarda vaig coincidir amb el Kiko Hervás, olímpic al 2008 i al 2012, i al veure’l entrenar em vaig quedar alucinat. No parava de fer sèries de 100 a un ritme que jo, en aquells moments, no hagués pogut ni imaginar i em va sorprendre molt. També l’Esther Núñez, campiona del món de llarga distància, i el Damián Blaum, nedador olímpic argenti i campió del món de llarga distància. En Damián és una persona que desde que el vaig conèixer no ha parat d’animar-me en totes les competicions, donar-me consells i és clar, per mi tot el que diu ell té un valor importantíssim. També l’Hector Ruiz, que era el meu rival quan vaig fer el salt a absolut, però sempre hem connectat molt i m’ha encantat poder competir amb ell els seus últims anys de carrera esportiva. Per últim la Erika Villaézija que crec que es un referent en aquest esport. Els meus primers anys al CAR vaig tenir la sort de compartir alguns entrenaments amb ella i m’encantava. Mes endevant vem coincidir a la selecció i hem anat a un campionat
d’ Europa junts.

A.E Has viscut algún canvi de tècnica en l’estil?

R.T Abans d’entrar al CAR no controlava tant la tècnica, però dins del CAR es fan estudis biomecànics que et diuen com has de nedar, com fer-ho millor, els entrenadors estan molt més formats i incideixen molt en aquest aspecte. Sí que hi ha hagut canvis i jo he canviat alguns aspectes.

A.E Com t’orientes al mar, cada quantes braçades respires?

P.G El tema de l’orientació també es treballa… però no és tan important, ho seria si haguessis de nadar sol… però en copes del món, que hi pot haver entre 40 i 50 nedadors que van tots junts, vas seguint al grup. Jo respiro cada dues braçades, però alternant els costats, per controlar als rivals. Hi ha vegades que el grup es trenca i es fan dos o més grups i tu has de saber orientar-te bé per escollir quin és el que va en línia recta cap a la boia.

A.E Són moltes hores d’entreno, escoltes música?

P.G No, quan has de fer un entreno, sempre penses en el que estàs fent. Jo sempre em focalitzo en què faig, com nedo. Però normalment sempre vaig cantant per dins per distreure’m i motivar-me.

A.E Quins altres esports t’agraden?

P.G M’agrada córrer i anar amb bici….però no em queda gaire temps. A les vacances, que tenim més temps, surto amb el meu pare amb bici o marxo uns dies a fer surf, que és una manera d’estar en contacte amb el mar.

A.E Caps de setmana lliures?

P.G Entrenem dissabte al matí i alguns diumenges a la tarda, a no ser que estiguem de concentració a Sierra Nevada o Font Romeu, que llavors canvien els plans. La nit de dissabte a diumenge si que algún dia vaig a casa per poder estar amb la familia, amb la gent de sempre i desconectar.

AE Tot i no ser un esport dels típicament mediàtics, està creixent molt la seva pràctica.

P.G Sí, popularment està creixent molt, vaig a les travesses de Marnaton o les TunaRace, radical i està ple de gent i allà si que et coneixen.

AE Com va ser el pas de piscina a aigües obertes?

P.G En realitat vaig compaginant els dos. En 1.500 m. tinc bastant bon crono, intentem sempre baixar els cronos….això et dóna un plus en aigües obertes, però sí que, des de sempre, se m’ha donat molt bé nedar en aigües obertes, em sé col·locar bé…sempre he disfrutat molt durant les curses.

A.E Mar o pantà?

P.G Mar m’agrada molt perquè és més natural, però al llac de Banayoles hi he nadat cada any des de que tenia 7 anys i l’he guanyat uns quants cops…jo m’ho passo súper bé nedant allà. Al llac de Banayoles sempre disfruto moltíssim.


A.E Quines marques tens, en 1.500m per exemple?

P.G En 1.500m tinc 15’26’’, en 400m, 4’01’’, 8’09 en 800 i 4’27 en 400 estils. En aigües obertes les marques no conten tant, cada carrera és diferent, perquè al final tu controles als rivals, pot ser que frenin el ritme, les onades et frenen…depèn de les condicions meteorològiques...


A.E Actualment com està l’ús del neoprè?

P.G Ha sortit una nova normativa de la FINA que estableix l’obligatorietat de neoprè. Quan la temperatura de l’aigua està de 20 a 18 graus és opcional, però tothom se’l posa perquè llisques més i vas més ràpid, per sota de 18 graus és obligatori. Fa dos anys no es permetia l’ús del neoprè, l’aigua estava a 16 graus i havies de nedar amb el banyador, llarg això sí, però no protegeix del fred i sobint es donaven casos d’hipotèrmia.


AE Per acabar, una cançó o un disc?

P.G No en sabria escollir un…m’agrada molt la música des de petit. Escolto música més comercial per motivar-me abans de les carreres, música dels 80/90 o Txarango per estar a l’habitació i música clàssica per relaxar-me.

AE Un llibre?

P.G Doncs l’últim que he llegit, “La veritat sobre el cas Harry Quebert”

AE Una pel·lícula?

P.G Gladiator, l’he vist moltes vegades.

AE Una mania/superstició?

P.G Els moments abans de llençar-me a l’aigua en una carrera d’aigües obertes, sempre agafo aigua amb la mà dreta i em mullo els llavis. No sé per què ho faig però fa molt temps que ho faig.

Entrevista realitzada a Vallirana, el 14 d’abril de 2019.




Escriu el teu comentari

Comentari