Quan l'escalada esdevé terapèutila

Sabem que l’activitat física aporta molts beneficis a nivell de salut i que és útil per tractar un ampli ventall de patologies, hi ha molts estudis que ho corroboren, ara bé, de l’aplicació de l’escalada com a teràpia, hi ha ben poca investigació, o si més no, poca divulgació. Doncs resulta que a clíniques d’Àustria, Suïssa i Alemanya, ja fa anys que s’està aplicant el concepte d’escalada terapèutica en l’àmbit de la rehabilitació física, neurològica i com a teràpia psicològica. Aquesta eina terapèutica és de rellevant importància en casos de malalties degeneratives o de problemes crònics, on hi ha poca esperança de recuperació o millora, i a més sol tractar-se de persones lligades a una medicació de per vida, que moltes vegades no aconsegueix efectes positius evidents.

Quan parlem d’escalada terapèutica ens hem de treure del cap l’escalada esportiva tradicional, no importa arribar a dalt o completar una ruta determinada, sinó el moviment en sí.

A través dels moviments de l’escalada aconseguim generar canvis a nivell neuromuscular i també psicològic, que es podran transmetre després a la vida diària.

L’escalada ens fa prendre consciència del cos a través del contacte de les mans i peus sobre una superfície vertical, mentre hem de resoldre desequilibris posturals i activar diferents grups musculars de manera coordinada. Tot plegat mentre focalitzem l’atenció present en l’objectiu clar i precís d’arribar a la següent presa.

Aquesta activitat implica activar vies del sistema nerviós encarregades de moviments voluntaris però també involuntaris i inconscients, i això ho converteix en una eina terapèutica molt útil per tractar i prevenir moltes patologies. De fet, l’escalada requereix major concentració, focalització i control neuronal que les activitats que es fan al terra, i provoca la segregació d’endorfines i endocannabioides, responsables de fer-nos sentir bé. És per tant és una gran aliada pels estats depressius o de dolor crònic (Leichtfried, 2015; Mehl, 2017).
Un tret diferencial de l’escalada respecte altres esports és que les mans actuen directament sobre la superfície on ens desplacem. Això suposa que cada presa que agafem activa àrees del nostre cervell responsables de l’atenció, la memòria i benestar emocional.

A tot això se li ha de sumar el fet d’estar practicant un esport d’aventura, i no pas una rehabilitació clínica, amb les emocions de superació, desafiament i vitalitat que comporta. Tant és així que les sessions d’escalada terapèutica solen generar molta adherència al tractament, fet important en casos on la constància és important.

Aquest tipus d’escalada sol dur a terme a un rocòdrom, on els riscos es minimitzen al màxim. L’alçada, inclinació i tipus de preses variaran en funció del pacient, ja que cada persona marcarà les seves necessitats terapèutiques. Recordem que l’objectiu no és assolir el capdamunt ni resoldre una ruta difícil. L’objectiu real és fer teràpia a través del moviment de l’escalada, per això, haurem d’adaptar el tipus de treball en funció de cada cas.

Aleshores, per a qui és indicada l’escalada terapèutica?
Tant adults, nens, adolescents o gent gran, no necessàriament esportistes, així com persones amb discapacitat física o neurològica. La gràcia d’aquesta teràpia és adaptar l’escalada a cada persona, segons les seves capacitats i necessitats. De fet, un pacient que no es pugui posar de peu o tingui problemes greus d’equilibri podria realitzar la teràpia per millorar la propiocepció, la coordinació i la força de tot el cos, així com fer un bon treball cardiovascular.

Resumint, els beneficis que ens pot aportar l’escalada terapèutica són:

• Millora de l’atenció i percepció del nostre cos.

• Treball de la coordinació i força de diferents cadenes musculars.

• En implicar les mans dintre del moviment per progressar, resulta molt important a nivell d’activació cerebral.

• Preserva i reactiva reaccions d’equilibri en els canvis de recolzament.

• Té els efectes fisiològics positius d’un treball cardiovascular.

• En tenir objectius clars i assolibles, millora l’adherència al tractament.

• Sol tenir un component social molt positiu.

• Genera benestar emocional.

La majoria d’estudis realitzats fan referència a l’escalada com a teràpia psicològica per combatre estats depressius, dolors crònics i dèficits d’atenció. Però també n’hi ha forces que fan referència a l’aplicació de l’escalada en pacients neurològics, amb la malaltia de Parkinson (Langer et al., 2023), trastorns cerebel·losos (Stephan MA et al., 2011), o Esclerosi Múltiple (Kern et al., 2013). I és aquí on trobem una gran finestra terapèutica, per a uns pacients on la malaltia és crònica i els tractaments són poc clars o esperançadors.

Així doncs us animo a iniciar una petita aventura, l’escalada terapèutica, que adaptada a les vostres necessitats i capacitats us pot aportar grans beneficis. Això sí, sempre que ho feu cal que hi aneu acompanyats d’un/a terapeuta amb la formació necessària si realment en voleu aprofitar totes les seves virtuts. Grimpar i escalar no deixa de ser un acte primitiu molt lligat als nostres orígens, i és bo que hi tornem de tant en tant, com a recordatori evolutiu.

Us esperem a les parets!

Article de Guillem Puig
Publicat a l'Araesport n.37