QUANT DE TEMPS AGUANTES SENSE RESPIRAR?

Una de les preguntes més habituals que m’han fet quan dic que faig natació artística és quant de temps aguanto sense respirar.

De fet, molt poques vegades ho hem calculat, però la gran majoria de persones pensen que aguantem quinze minuts sota l’aigua, com el rècord mundial d’un senyor que els passa estirat dins de la banyera de casa seva, sense moure’s el més mínim.

Però la realitat del nostre esport és que requereix un gran desgast muscular, per la qual cosa el consum d’oxigen és major i en una coreografia no
se solen fer apnees superiors als vint segons.

Per fer-te una idea del què se sent quan estem ballant dins l’aigua, intenta el següent:

Pren un trosset de cotó i col·loca-te’l en les fosses nasals. A part, agafa’t uns cascos de música i escolta la cançó que més t’agrada. Ara, intenta córrer a màxima velocitat en una distància de quaranta o cinquanta metres. El cervell, en percebre la falta d’aire, enviarà un senyal d’alerta al cos, intentant que et detinguis immediatament. Però no ho podràs fer, fins que s’acabi la cançó.

Bé, respirar quan ets a l’aigua, és una acció obligatòria. Bàsicament, si no ho fas, t’ofegues. Tot i això, la respiració no és tan fàcil de controlar mentre es neda.

Si analitzem la mateixa paraula el terme respiració prové de l’arrel llatina spirit (expirar), afegint-li el prefix “re”, que es refereix a la part cíclica de l’acció. Així doncs, respirar l’entenem com l’aire que flueix de forma contínua i sense interrupcions.

En natació principalment s’ha d’aprendre a respirar correctament, ja que és pràcticament inversa a com ho fem fora l’aigua (la inspiració sempre es fa per la boca, mentre que l’expiració es fa pel nas).

Com si tot això fos poc, també s’ha de desenvolupar un patró de respiració apropiat perquè el desplaçament sigui constant i, conseqüentment, s’aconsegueixin realitzar desplaçaments més complexos com, per exemple, les propulsions basades en els diferents estils de natació.

Un dels errors més comuns en natació és la dessincronització de la respiració amb
l’acció dels braços, que pot ser deguda per la ràpida reducció del ritme de braçades o per l’augment de la resistència que exerceix l’aigua sobre el cos, sobretot si es treu exageradament el cap fora l’aigua per respirar, d’entre altres. Així i tot, independentment de tots els reptes que t’enfrontis a l’hora d’incrementar la velocitat al nedar, és cert que el subministrament d’oxigen cap als músculs com a font d’energia és vital per poder-ho mantenir.

Irònicament, si s’analitza la freqüència respiratòria dels nadadors d’alt rendiment en una prova de cinquanta metres i ho compares amb la freqüència respiratòria de qualsevol altre esportista, t’adonaràs que la dels primers és menor. És per aquesta raó que se sol treballar en els entrenaments la hipòxia, és a dir, la disminució del subministrament d’oxigen a un teixit. En entrenar amb poc subministrament d’oxigen als pulmons, el cos acaba desenvolupant altres mecanismes que permeten dur l’oxigen als músculs de manera més eficient, ajudant-los a controlar la producció de lactat.

Un dels altres mètodes que es fa servir en nadadors d’alt rendiment és entrenar en
altura. A més altitud, menys oxigen. Les conseqüències d’això són positives quan
s’abandonen les altures per reincorporar-se a la vida quotidiana més a nivell de mar. El cos rendeix més, amb menys esforç. Parlant una mica més tècnicament, el treball en altitud eleva la capacitat per generar globus vermells i, d’aquesta manera, també augmenta la capacitat de transport d’oxigen en sang.

En el cas d’una distància més llarga de cinquanta metres, no respirar causaria una
reducció del pH dins del cos i, una vegada el teu cos es tornés més àcid, els músculs
començarien a perdre l’habilitat per recuperar-se. I, quina és la manera més efectiva per incrementar, de nou, el pH? Evidentment, respirant. Mantenir estable el ritme de respiració mentre nadem a alta intensitat, no només manté estable el pH del
teu cos, sinó que també prevé l’acidosi, un augment de l’acidesa en la sang i altres
teixits.

Finalment, és cert que una de les molèsties més grans que s’experimenta dins l’aigua
és la sensació de falta d’aire, la qual cosa és normal que succeeixi, ja que el cos està
acostumat a l’oxigen amb certa freqüència. Però com passa en qualsevol altre esport, el cos s’acaba adaptant.

Article de Marina Parcerisa
Publicat a l'Araesport n.31

Així doncs, respira per sobreviure, però també respira per nedar!